Resultats de la cerca
Es mostren 1826 resultats
José Verdalonga Romero
Música
Orguener castellà.
És el membre més sobresortint d’una nissaga de grans orgueners, actius durant quasi un segle 1746-1842, que, provinents de la província de Conca, residiren a Guadalajara, Madrid i Toledo Deixeble del seu pare i amb el mateix nom, José, juntament amb els seus germans Juan Francisco i Bernardo, el seu fill Valentín i el seu gendre Leandro Garcimartín, bastí, entre molts altres, els grans instruments de les seus de Toledo el de l’Evangeli, 1791, Sevilla el de l’Evangeli, 1816-31, Popayán Colòmbia, 1807, Àvila 1828 i Còria Càceres A més, restauraren o ampliaren els orgues no menys…
Celedonio Romero
Música
Guitarrista espanyol.
Fill d’un arquitecte andalús que treballava a Cuba, de ben petit es traslladà amb la seva família a Màlaga, on estudià al conservatori de la ciutat A deu anys feu la primera aparició pública El 1957 emigrà als EUA i hi fundà un quartet de guitarres amb els seus fills Celín , Pepe i Ángel, conegut per Los Romeros L’èxit obtingut durant la seva primera gira pel país, el 1961, els obrí les portes de les sales de concerts més prestigioses d’Amèrica i Europa Amb Los Romeros collaborà amb algunes de les orquestres simfòniques més destacades i fou convidat a tocar en dues ocasions a la Casa Blanca i…
Hilarión Eslava y Elizondo
Música
Compositor, musicòleg i pedagog navarrès.
La seva formació musical començà a la catedral de Pamplona com a nen cantor i més tard com a violinista Estudià orgue, piano, violí i composició amb els responsables de la capella musical de la catedral El 1828 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral d’El Burgo de Osma i el 1832 de la de Sevilla Durant la seva estada a la capital andalusa estrenà el seu conegudíssim Miserere El 1844 obtingué el magisteri de la capella reial de Madrid Des del 1854 exercí com a professor de composició al Conservatori de Madrid, del qual arribà a ser el director el 1866 L’any 1846…
Domingo Marcos Durán
Música
Teòric extremeny.
Vida Estudià música, arts liberals i filosofia a la Universitat de Salamanca El 1525 ocupà un lloc de cantor a la catedral de Santiago de Compostella, i l’any següent el de mestre de capella Publicà tres tractats que tingueren molta acceptació El primer és el breu Lux bella Sevilla, 1492 i tracta sobre el cant pla està escrit en castellà i en llatí, i amb una orientació eminentment pràctica Fou un dels primers llibres de teoria musical editats a la Península Ibèrica El segon és un afegit explicatiu del primer, Comento sobre Lux bella Salamanca, 1498 Finalment publicà també un…
François Faivre de Brémondans
Historiografia catalana
També dit Francisco Fabro Bremundán o de Bremondani, literat i polític, originari del Franc Comtat, que escriví en francès, italià i castellà.
Vida i obra Fou secretari de Joan Josep d’Àustria des del 1660 aproximadament i, després d’una llarga tasca d’investigació, el 1673 publicà, a Saragossa, Historia de los hechos del Sereníssimo señor don Juan de Austria en el Principado de Cataluña Parte I Aquesta obra relata la campanya de recuperació de Catalunya dirigida per don Joan 1651-52, fins al lliurament de Barcelona És un relat força minuciós de les operacions militars i els tractes polítics que les acompanyaren, amb abundants transcripcions de documents originals L’obra enalteix la figura de don Joan, però al mateix temps és…
Josep Alcina i Franch
Historiografia catalana
Antropòleg i arqueòleg.
Fou professor de les universitats de València, Sevilla i Complutense de Madrid, i també catedràtic d’arqueologia americana en aquestes dues darreres Desenvolupà una gran tasca acadèmica i d’investigació en temes relacionats amb l’antropologia, l’arqueologia, la relació entre ambdues i la cultura llatinoamericana Fou membre de diverses institucions vinculades a aquestes matèries, escriví nombrosos articles —al voltant de 400— sobre les seves investigacions antropològiques i els seus treballs en excavacions arqueològiques en diversos països de Llatinoamèrica És autor de més d’una…
Vicent Traver i Tomas
Historiografia catalana
Arquitecte i escriptor.
Estudià arquitectura a l’Escola Superior de Madrid El 1913 fou nomenat arquitecte de la Comissaria Règia de Turisme, des d’on dugué a terme importants obres i restauracions en diferents llocs de l’Estat espanyol El 1929 fou l’arquitecte general de l’Exposició Iberoamericana de Sevilla La seva tendència arquitectònica casticista i eclèctica fou present des del 1933 a Castelló, València i Benicàssim L’any 1982 edità Antigüedades de Castellón de la Plana , obra amb què volgué reivindicar l’ascendència i continuïtat de la toponímia urbana i de les formes d’arquitectura existents des del temps de…
Jevgenij Jevgen’evič Nesterenko
Música
Baix rus.
Estudià a Leningrad i debutà en aquesta mateixa ciutat el 1962, al Teatre Maly Fins l’any 1971 cantà assíduament al Teatre Kirov de Leningrad i més tard passà al Teatre Bol’šoj de Moscou Allí destacà en els principals papers del repertori de baix, especialment el paper titular de Boris Godunov , òpera amb la qual debutà al Teatro alla Scala de Milà 1973, a l’Òpera de Viena 1974 i al Metropolitan de Nova York 1975 També fou notable la seva interpretació de Don Basilio El barber de Sevilla , que representà al Covent Garden de Londres 1978 El 1984 actuà al Gran Teatre del Liceu amb…
François Loup
Música
Baix suís.
Estudià música a Friburg i debutà al Grand Théâtre de Ginebra, on protagonitzà diverses produccions operístiques entre el 1964 i el 1966 Simultàniament, exercí de director coral de diverses formacions d’aficionats El 1967 fou contractat per M Corboz per a formar part del Conjunt Instrumental de Lausana Especialitzat en repertori barroc, ha destacat sobretot en oratoris i cantates, però també ha estat un important intèrpret dels papers de baix còmic d’autors com WA Mozart, G Rossini i G Donizetti Ha participat en nombrosos festivals i ha estrenat diverses obres vocals de compositors del segle…
Giuseppe De Luca
Música
Baríton italià.
Estudià a Roma amb O Bartolini i posteriorment ho feu amb Vinceslao Persichini a l’Acadèmia de Santa Cecília de la capital italiana El 1897 debutà a Piacenza en el paper de Valentine de Faust Després d’actuar a diversos teatres europeus, el 1905 es presentà a Santiago de Xile, on guanyà celebritat, la qual cosa li permeté ser una estrella al Colón de Buenos Aires 1906-10, a Bucarest 1907 i a Viena 1909 Posteriorment cantà amb èxit a la Scala de Milà, Londres, París i Brusselles El 1915 debutà al Metropolitan de Nova York amb El barber de Sevilla , i un any després hi estrenà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina