Resultats de la cerca

Fou creat a partir dels Clubs Liberals de Catalunya, entitats promogudes per Garrigues des de 1981 arran de la crisi de la Unión de Centro Democrático , com a plataforma prèvia a la creació del partit capaç de substituir-la Al febrer de 1982 es constituí la Federación de Clubes Liberales A Catalunya, el Club Liberal de Barcelona, que donà lloc a una Federació de Clubs Liberals de Catalunya, fou presidit per Joan Ignasi Sardà Antón, que fou substituït per Jordi Piella Edità El Liberal El 1983 alguns dels dirigents del PDLC Xavier Garriga i Juan Carlos Giménez-Salinas s’obriren a un pacte amb…

Rebé les primeres nocions de música al Seminari Patriarcal de Lisboa, on ingressà el 1771, on més tard és documentat com a cantant i organista El 1785 fou nomenat director al Teatro do Salitre, de Lisboa, per al qual compongué diverses obres líriques, com l’opereta A castanheira , que fou molt popular El 1792, gràcies a la protecció de la monarquia i l’ajut econòmic del govern, pogué anar a Nàpols a ampliar els seus estudis Allí compongué prop de vint-i-una òperes, que foren estrenades en diferents teatres italians Entre les composicions de l’època napolitana destaca Le confusioni della…

Vida Inicià els estudis musicals amb un oncle seu Més tard fou deixeble del mestre de capella de la catedral de València J Pons i també de F Cabo A divuit anys fou nomenat organista a l’església de Sant Tomàs de València Després passà a exercir el mateix càrrec a Villena, que abandonà per la plaça d’organista a la seu valenciana Hom el considerà un dels darrers representants de l’escola clàssica castellana d’orgue S’ha dit que el mateix F Liszt, en una estada que feu a València el 1845, quedà impressionat en sentir-lo improvisar Com a compositor, es dedicà sobretot a la música religiosa i fou…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ PECSA Josep Carreras i Planas, Barcelona REFERENT LITERARI Basat en l’obra teatral homònima de Jacinto Benavente GUIÓ LEscobar FOTOGRAFIA Emilio Foriscot blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Sigfrido Burmann MUNTATGE Ramon Biadiu MÚSICA Joan Dotras i Vila INTERPRETACIÓ Francisco Rabal Ernesto, Mayrata O’Wissiedo Marta, Ramon Elias home, Lola Bremón Matilde, Pilar Muñoz Carmen, Maria Victòria Durà Rosa, Miguel de Granada Pedro, Paquita Bresoli esposa de l’home que regenta un berenador, Mercè Gibert Tony, Ramon Martori don Pablo, Modest Cid el jutge,…

L’existència del silenci absolut és teòrica, atès que sempre hi ha sons encara que siguin d’una intensitat mínima Fins a 25-30 dB es considera que la intensitat sonora és feble, i es pot qualificar de silenci A les ciutats, la proliferació de sons fa que el silenci sigui cada cop més escàs La naturalesa tampoc no ofereix un ambient completament silenciós sempre es percep alguna vibració sonora produïda per l’aire, el moviment de les fulles o pels ocells i altres animals Moltes de les funcions fisiològiques corporals originen també sons perfectament audibles La cerca del silenci s’ha convertit…

A les zones on hi ha d’haver difusió d’alguna substància dopadora, la capa de sílice ha d’ésser sotmesa a un procés semblant al del fotogravat, per tal de formar-hi les obertures per on es difondran les impureses Aquest procés consisteix a recobrir l’oblia amb una pellícula uniforme d’emulsió fotosensible Després hom dibuixa generalment amb l’ajut d’un ordinador una representació ampliada en què figura la localització de les obertures per on cal eliminar la sílice Aleshores hom fotografia aquest dibuix repetidament fins a reduir-lo a la mida natural Aquest negatiu és collocat com a màscara…

La Masia de Can Planes, havia estat una antiga residència pagesa construïda el 1702 Els anys cinquanta fou comprada pel FC Barcelona quan el club adquirí els terrenys per a la construcció del seu estadi En principi fou utilitzada com a taller de confecció de la maqueta i lloc de treball d’arquitectes i constructors del Camp Nou Una vegada inaugurat l’estadi 1957, la casa deixà de ser utilitzada, i durant l’etapa presidencial d’Enric Llaudet fou remodelada i passà a ser la seu social inaugurada el 26 de setembre de 1966, després d’abandonar les dependències de Via Laietana El seu limitat espai…

Amb l’equip Montjuïc-Tergal participà en tot tipus de curses de turismes i sports-prototips El 1963 guanyà la classe D del primer Trofeu Juan Jover amb un Mini Cooper També al volant d’un Mini participà en rallis, guanyà el Vasco-Navarro, la pujada a la Rabassada i el Barcelona-Andorra Amb un Mini tornà a guanyar a Montjuïc el 1965 el Trofeu RACC-RACE i la 3a edició del Juan Jover Amb el mateix model, en diferents versions, participà en el Ralli de Montecarlo 1967 i en curses en circuit, com les 6 Hores de Barcelona El 1968 es passà a les curses en circuit, i corregué en Fórmula 3 a Montjuïc…

El 1986 fou campió d’Espanya de karts en la categoria nacional També fou campió d’Espanya de Fórmula Fiat 1987 i de Fórmula Ford 1988 A la Gran Bretanya, on competí durant cinc temporades 1989-93, participà en el Campionat de Fórmula Ford cinquè classificat, en la Fórmula 3 acabà quart el 1991 i segon en la Copa del Món de Macau i en la F 3000, avantsala de la Fórmula 1 guanyà la prova inaugural i fou cinquè en el campionat Fou el pilot escollit per l’equip Bravo de Fórmula 1, però el fracàs de l’operació el deixà a les portes de la màxima categoria El 1994 feu proves amb l’equip Benetton,…

En temps islàmics, l’illa es dividia en els termes d’Alhauec, Xarc, Benissàmit, Portumany i Algarb Els tres conqueridors catalans en feren quatre quartons, repartint el primer, Alhauec, entre els altres quatre Xarc esdevingué el quartó de Santa Eulària Benissàmit, el de Balansat Portumany, el de Portmany i Algarb, el de ses Salines d’Eivissa Guillem de Montgrí es quedà amb els quartons de Balansat i de les Salines Nunó Sanç, comte de Rosselló, el de Portmany a Pere, infant de Portugal, correspongué el de Santa Eulària Tanmateix, continuaren apareixent cinc quartons al llarg dels segles el que…