Resultats de la cerca
Es mostren 90652 resultats
Diego de Larrat
Història
Comte de Caserta i de Montorio, gran camarlenc del regne de Nàpols des del 1311.
Establert des del 1297 a la cort angevina de Nàpols, prop de Violant d’Aragó, muller del rei Robert I, hi féu una ràpida carrera d’honors, bé que no deixà de servir també el seu rei natural, Jaume II, especialment en missions diplomàtiques davant dels comuns toscans El 1305 fou enviat a Florència al capdavant d’una companyia mercenària de cavallers catalans i aragonesos i d’almogàvers, en auxili de la lliga güelfa toscana, contra els gibellins Sostingué els priors de Florència contra la subversió interna i desbaratà la conspiració de Corso Donati, el 1308 El mateix any fou elegit…
Escola de Nàutica de Barcelona
Escola creada a Barcelona el 1769 per la Junta de Comerç, acceptant l’oferiment de Sinibald Mas i Gas per dirigir una escola de pilotatge.
Inicialment installada a la Barceloneta, passà a la Llotja 1774 fins a la dissolució de la junta 1847 En aquest primer període, l’escola, gratuïta, tingué una gran vitalitat i en sortiren homes com Agustí Canelles Després del 1847 fou agregada successivament a l’institut d’ensenyament mitjà i a l’Escola Industrial Barcelonesa la seva categoria decaigué, fins a la seva dissolució per part del govern l’any 1868 La diputació se’n feu càrrec 1870 i, amb el nom d’Escola Provincial de Nàutica, s’installà novament a la Llotja fins el 1918, que passà a un pis dels Porxos d’En Xifré, al…
Alfons Milà i Sagnier
Seu de la Diputació de Barcelona, obra d' Alfons Milà i Sagnier i Frederic de Correa i Ruiz
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona 1952 Fill de Josep Maria Milà i Camps Des del 1953 formà equip amb Frederic de Correa i Ruiz en arquitectura i en interiorisme, camp en el qual han exercit un indiscutible mestratge a Catalunya, amb l’aportació d’una extraordinària concepció de l’espai interior com a element primordial i gairebé un repertori formal que ha servit de llenguatge arquitectònic gairebé a tota la nova generació De l’obra recent d’interiorisme cal destacar el vestíbul i les oficines de la fàbrica Oasis de Martorell 1972, les oficines Uniland 1973 i Medir i Ferrer 1972, les botigues Furest 1974,…
Restes de l’Olivet d’en Massanet (Albons)
Art romànic
Situació Al vessant oriental del puig de Sant Grau i al costat de migjorn del camí que puja cap al santuari, a l’“Olivet d’En Massanet” s’observa la presència de còdols escapçats i tota mena de pedregam amb morter encastat, fragments de paviment d’argamassa i una concentració de trossos de teules i bocins de ceràmica grisa medieval Mapa 296M781 Situació 31TEG055621 Història Segons una tradició local, al planell situat al costat mateix del camí hi havia aixecada una església anterior a l’actual de Sant Grau, que és uns metres més amunt Les restes d’un edifici o edificis d’aquest lloc devien…
Santa Eugènia de Vila-romà (Palamós)
Art romànic
L’església parroquial de Santa Eugènia de Vila-romà és situada al nucli conegut com Sant Joan de Palamós, cap de l’antic terme de Vila-romà i posterior municipi de Sant Joan de Palamós, el qual fou agregat al de Palamós l’any 1942 Fins l’any 1428 la població de Palamós depengué de la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà L’any 1163 en una butlla del papa Alexandre III hom confirmava l’alou de “ villa Romaní” al monestir de Sant Feliu de Guíxols En una sentència arbitral de l’any 1191 s’esmenta l’ “ecclesiam Sanctae Eugeniae” La “ capellae de Villaromano ” és esmentada en el testament del…
Prosarium, Troparium et Kyriale
Art romànic
Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 105, aquest manuscrit procedent de la catedral de Vic consta de 85 folis en pergamí 213 x 142 mm, de lletra carolina fou datat dels segles XI i XII per Josep Gudiol, el qual també assenyala l’existència de diverses mans al llarg de l’escrit * Un detall del foli 68, amb una caplletra Aquest foli potser formava part d’un fragment que fou integrat a aquest còdex Museu Episcopal de Vic Les seves inicials són d’una simplicitat extrema, sense elements figuratius a resseguir Solament potser sigui convenient fer allusió a una caplletra en el foli…
Sant Bernabé d’Ares (Cabó)
La vila d’Ares és esmentada en documents dels anys 1068, 1080, 1090 i 1162 —el castell ja ho era l’any 1027, com a límit pel nord d’un alou de la vila de l’Ametlla—, formant part de la vall de Cabó, domini de la família Caboet i, després del 1185, per l’enllaç matrimonial entre aquesta casa i la de Castellbò, del vescomtat de Castellbò, que gaudia de la jurisdicció criminal i alta, mentre que la jurisdicció civil i baixa era exercida pel capítol d’Organyà Així, en cas de pena pecuniària, la vescomtessa en rebia una meitat i el capítol l’altra Al segle IX el monestir de Sant…
Sant Lliser de Gramós (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
El lloc de Garamonse és esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, i en documents dels anys 1000 1002, 1030, 1033 i 1088 L’advocació de sant Lliser, vinculada al terme de Gramós, apareix l’any 1023, en la permuta d’una casa “ in apendicio de Sancto Licerio, villa Garamonse ”, i l’any 1025 o 1026, en la venda d’un alou situat al mateix terme La parròquia de Gramós, juntament amb la de Trejuvell, fou donada l’any 1085 per Guillem Arnau, ardiaca, a la muller del seu pare L’any 1102 la parròquia fou objecte de donació per part del bisbe d’Urgell i els canonges de la seu a…
Santa Maria de Calders (Sant Gregori)
Art romànic
Situació Església romànica d’una gran simplicitat amb la coberta i el campanar méas tardans F Tur Per la carretera de Girona a Olot hom pot arribar a Santa Maria de Calders o Mare de Déu de Calders a 13 km, surt de Girona la carretera que porta a Sant Gregori i a 1,5 km aproximadament hi ha la pista, en direcció de tramuntana, que mena a Calders, a uns 400 m Mapa L38-13333 Situació 31TDG729478 JAA-MLlC Història D’aquesta capella, situada al terme de Constantins, parròquia de la qual depenia, no n’ha restat cap notícia documental de l’època romànica Les notícies són tardanes, dels…
Castell d’Alió
Art romànic
Es tenen poques referències directes d’aquest castell, avui desaparegut, que en altre temps presidí el poble d’Alió La primera referència documental del lloc d’Alió és de l’any 1154, quan en la butlla promulgada pel papa Anastasi IV en què es confirmaven les propietats de l’església de Tarragona surt esmentada ja l’església d’Alió Tot i això, a mitjan segle XII aquesta zona encara no devia estar completament repoblada, atès que el lloc d’Alió fou cedit l’any 1174 per l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Torroja, a Ponç de Bruguera per tal que el repoblés El 1205 un fill de l’esmentat Ponç s’…