Resultats de la cerca
Es mostren 1326 resultats
Fígols i Alinyà

Fígols d’Organyà, a l’Alt Urgell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És a l’esquerra del Segre, al límit amb el Solsonès Hi ha un petit sector del municipi que es troba a la dreta del riu El terme tradicional de Fígols d’Organyà tenia una extensió de 39,7 km 2 , i el 1972 li fou annexat el d’Alinyà, que ocupava una superfície de 62,08 km 2 La nova entitat municipal rebé oficialment el nom de Fígols i Alinyà El terme limita al N amb l’enclavament de Baridà del Pla de Sant Tirs i el terme de Noves deSegre, al NE amb el Pla de Sant Tirs i a l’E amb la Vansa i Fórnols, al S amb les terres d’Odèn Solsonès i a l’W amb Coll de Nargó, Organyà i…
dominicà | dominicana

Convents dominicans als Països Catalans
© fototeca.cat
Cristianisme
Membre d’un dels ordes religiosos mendicants fundat per sant Domènec a Tolosa (Llenguadoc).
Origen i història L’orde sorgí com a rèplica catòlica al predomini del catarisme albigès, però amb una finalitat clara de predicació universal Aprovat per Folquet, bisbe de Tolosa, el 1215 i confirmat el 1216 per Honori III, inicialment es presentà com una comunitat de canonges regulars dedicats a la predicació diocesana, però evolucionà amb rapidesa i es constituí en orde clerical, amb unitat de legislació i de govern i amb l’objectiu de la predicació itinerant unit al testimoniatge d’una vida regular i de pobresa voluntària orde mendicant Les Constitutiones atenyeren la redacció definitiva…
Sant Pere del Grau (Lluçà)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de la capella avui molt modificada i amb importants elements construïts modernament M Catalán L’església de Sant Pere del Grau, anomenada també Sant Pere de Torroella, es troba situada dalt un petit turó vora la casa del Grau de Torroella, a la part de tramuntana del poble de Prats de Lluçanès, bé que en terme de Lluçà Aquesta església figura situada en el mapa de l’exèrcit 150000, full 293 x 19,2 —y 62,6 31 TDG 192626 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Gironella Després de passar Prats de Lluçanès i a 100 m del camp de futbol d’…
Castell de Centelles (Sant Martí de Centelles)
Art romànic
Situació Una vista de les ruïnes del castell de Centelles, molt modificades, però que encara conserven uns importants panys de mur d’època original M Anglada El castell de Centelles es troba dalt d’un cim afuat de 855 m d’alt, que es desprèn de la serra o costa de Sant Martí i s’aixeca uns 200 m de la seva base El turó és visible des de la carretera de Molins de Rei a Vic des del tram de Sant Feliu de Codines a Centelles Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781 x 34,1 —y 24,7 31 tdg 341247 El…
Sant Esteve d’Alinyà (Fígols i Alinyà)
Art romànic
Situació Vista des de llevant de l’església de Sant Esteve d'Alinyà ECSA - F Junyent L’església, alçada a la plaça del Ball Pla d’Alinyà, ressalta entremig del grup de cases que formen el poble d’Alinyà, situat a la dreta del riu Perles, quan aquest tot just s’ha originat per l’aiguabarreig dels torrents de Vallllonga i d’Alinyà Mapa 34–11253 Situació 31TCG699712 El poble d’Alinyà és situat al quilòmetre 10 de la carretera de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys, que s’inicia al Pont d’Espia L’accés a l’església és facilitat pels que viuen a l’antiga rectoria, situada davant per davant de…
Santa Llúcia de Mur (Guàrdia de Noguera)
Art romànic
Situació Aspecte de l’interior de la nau, de volta un xic apuntada, i amb el presbiteri rectangular obert per l’arc del desaparegut absis ECSA - JA Adell L’església de Santa Llúcia és al nucli de població de Santa Llúcia de Mur, situat sobre la pista que de Guàrdia de Mur puja cap al castell i la canònica de Mur JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG231628 Història El lloc de Santa Llúcia fou, originàriament, de jurisdicció dels senyors de Mur La seva església apareix documentada l’any 1094, en què els comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença, amb els seus fills Pere, Arnau i Bernat, donaren al…
Castell de Calassanç (Peralta i Calassanç)
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli de Calassanç, als peus del penyal on es dreça el castell ECSA - J Todó Les ruïnes de l’antic castell de Calassanç coronen una gran penya, a la falda de la qual hi ha la vila de Calassanç, situada a la riba dreta de la Sosa de Peralta Es tracta d’una fortificació important, ja que juntament amb Montmagastre controlava la vall de la Sosa Mapa 31-12 288 Situació 31TBG828557 L’única via de comunicació per a arribar a Calassanç és la carretera local que l’uneix amb Peralta de la Sal Un camí puja al castell fent ziga-zaga pel sud, des del carrer del Castell Actualment…
Santa Maria del Vilet (Peralta i Calassanç)
Art romànic
Església L’actual santuari de la Mare de Déu del Vilet, seu d’un antic priorat benedictí, s’emplaça a poc més d’un quilòmetre a ponent del poble de Gavasa, dins la partida de Siurana Segons un estrany document, tal vegada de procedència mossàrab, un cavaller anomenat Rotlan hauria erigit aquesta església en honor de la Mare de Déu per tal d’agrair el miracle que guarí la seva filla d’una greu malaltia, i aquesta filla de Rotlan després va posseir-la amb l’heretat en aquest sentit no se sap si hi hagué un monestir femení Més enllà de la llegenda, hi ha constància en el testament de Rotlan…
Castell de Vallferosa (Llanera de Solsonès)
Art romànic
Situació Vista de conjunt, amb el castell i l’església LPrat Gairebé al cor del municipi de Llanera, situat en una vall a uns 540 m d’altitud, hi ha el veïnat de cases escampades de Vallferosa, prop de la riera del mateix nom, afluent de la de Llanera La torre i l’església parroquial de Sant Pere són situades al mig del vessant occidental d’aquesta vall Mapa 329M781 Situació 31TCG712358 Hom hi pot anar per la carretera de Solsona a Torà Al punt quilomètric 19, a mà esquerra, surt una pista que duu al mas Clavells A la part de darrere la casa comença un camí força dret, el qual en uns quinze…
El pensament polític liberal: originals i traduccions. 1808-1898
La idea de la política s’ha anat eixamplant durant segles “la prosperitat pública es feia dependre dels èxits militars La guerra era l’element vital La victòria o la derrota portaven conseqüències decisives per a la vida, la llibertat i la propietat dels ciutadans”, es pot llegir a Els polítics 1927, de Lluís Duran i Ventosa El mateix Lluís Duran afegeix “No ha passat del tot la idea que cal al davant dels poders públics homes forts guerrers per la professió o pel temperament” Però, a més de militars –començant per Antoni de Capmany i seguint per Joan Prim, fins a Francesc Macià– altres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina