Resultats de la cerca

Situació Vista general de la torre, unida a un gran edifici modern F Baltà A la dreta del Llobregat la torre és situada a la part meridional del terme deCervelló, prop de la Colonia Güell, a la terrassa fluvial que hi ha sobre l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat Mapa 36-16420 Situació 31TDF189798 Història El nom amb què es coneix la torre d’ençà del segle XVI, Salbana, és degut al fet que era posseïda pels Salbà, senyors de la Torre Salbana i de la seva quadra Antigament, però, la torre…

Situació El poble d’Espirà de Conflent es troba a l’extrem d’un serrat dels darrers contraforts del massís del Canigó, a la dreta de la vall de la Tet, al Baix Conflent És emplaçat sobre el curs de la riera de Llec, que en aquesta contrada conflueix a l’esquerra del riu de Lentillà Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 6” N - Long 2° 29’ 59” E Per a arribar-hi cal desviar-se per la carretera D-25, que parteix de la N-116 entre Vinçà i Marquixanes un cop fets 2,5 km es troba a la dreta la carretera D-55 en direcció a Estoer, per la qual, després d’haver fet 1,5 km, s’arriba a Espirà de Conflent…

Situació Façana de migjorn, on s’obre la portada romànica d’accés al temple ECSA-M Catalán L’església parroquial de Sant Salvador és situada dins el nucli de població de Concabella, que és a la riba dreta del Sió, a la seva confluència amb el torrent que baixa de Torrefeta i Bellvei Mapa 34-14 361 Situació 31TCG534239 S’arriba a Concabella des de Tàrrega per la carretera L-310 que mena a Guissona Uns 5,5 km abans d’arribar a aquesta darrera població, en un encreuament de carreteres, hom veu a mà dreta el nucli de Concabella També s’hi pot anar des de Cervera per Tarroja de Segarra XSB…

Els comtes i marquesos de Provença a Arle i a Avinyó Pel tractat de Prüm 855 fou atribuït a Carles I mort el 863, fill de l’emperador Lotari I, i a la seva mort quedà extingit, però fou ressuscitat el 879 per al duc Bosó I mort el 887 —germà de Riquilda, muller de l’emperador Carles II—, que es casà amb Ermengarda, filla de l’emperador Lluís II i deixà el regne al seu fill Lluís I el Cec mort el 928, que esdevingué emperador 901 amb el nom de Lluís III El regne de Provença fou també conegut com a regne de la Borgonya Cisjurana o Baixa Borgonya, regne d’Arle o de Viena, per les seves seus…

El comte Guifré de Cerdanya i el bisbe d’Urgell, Líber feudorum Ceritaniae , segle XIII ACA / RM A mitjan segle XI el vescomte Berenguer de Narbona deixava constància en un llarg inventari de greuges querimonia que “l’arquebisbat de Narbona estigué en mans del meu oncle l’arquebisbe Ermengol, en temps del qual era un dels millors bisbats que hi havia des de Roma fins a la frontera d’Hispània, carregat de viles, castells, terres i alous l’església era plena de còdexs, adornada de taules, i altars, i creus d’or, de corones daurades, de pedres precioses Molts canonges feien el servei de l’…

Els precedents antics Ganivet de sílex de la Coma del Bep Albelda, important jaciment d’època neolítica ECSA - JI Rodríguez La Llitera, actualment una comarca ben determinada i individualitzada, és tanmateix de cohesió relativament recent Una de les constants de la seva història és precisament la de ser terra de pas, de transició entre la muntanya i la plana, i fins i tot de frontera Si a això afegim les peculiaritats pròpies de repoblacions diacròniques, hom s’explica fàcilment la seva fesomia peculiar i heterogènia, fruit de la constant acumulació històrica D’acord amb això, la…

Situació Vista exterior de la capçalera de l’església, refeta durant les restauracions de l’any 1974-79 A Lajarín L’església de Sant Feliu, coneguda popularment per Sant Feliuet, és situada al cimal d’un petit turó que aflora prop de la carretera que, sorgint de la d’Avinyó a Vic, mena a l’Estany, al sector nord-oriental del terme Long 2°05’59” - Lat 41°53’30” Hom hi va per la carretera que enllaça l’Estany amb la que, amb origen a Avinyó, mena cap a Vic Poc després del quilòmetre 12 d’aquesta carretera hom troba, a mà esquerra, el trencall que porta a la capella, ben visible, situada a uns…

Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món ibèric Sepulcre megalític del Pla del Bosc de la Sala, a Passanant ECSA - E Casas La Conca de Barberà és un indret on la presència de l’home, tot i que no sigui demostrable en el Quaternari, atès que els possibles assentaments en les terrasses alluvials han estat desfets per l’acció dels conreus, és documentada en el període mesolític en un estrat de la balma de la Vall Montblanc i especialment a la cova del Camí de la Font Voltada i a la Cova de l’Aluja, caracteritzades per la seva estructura d’abrics i situades en el municipi de Sarral…

Acabada la brillantor de l’estiu, arriba l’estació de les fulles ocres i dels prats rossejants, de les ombres allargassades i les postes de sol llargues i roents, una tardor daurada que és seguida per la tardor freda i desavinent dels arbres nus, despullats, la de Tots Sants i el Dia de Difunts, només mitigada per l’estiuet de Sant Martí La tardor fa pensar que es va cap al fred “De Tots Sants a Sant Andreu, vent i pluja, fred i neu” El sol minva fins al solstici d’hivern, és l’estació de les quatre setmanes d’advent, segons el calendari litúrgic, l’espera penitencial, l’esperança del Nadal…

La invasió àrab La invasió de la Península, protagonitzada pels àrabs el 711, no afectà de moment Catalunya de manera important Mentre que la resta de la Península passava a domini musulmà, l’antiga província de la Tarraconense resistia governada per nous reis visigots, després de la renúncia dels fills de Vítiza, feta el 714 El primer fou Ardó, que degué de plantar cara a un atac musulmà que es produí entre la tardor del 716 i la primavera del 719 El resultat fou l’ocupació de totes les terres fins al Pirineu Durant aquests anys els invasors hagueren de lluitar contra els diversos focus de…