Resultats de la cerca

La música folklòrica basca ofereix característiques pròpies, bé que hagi rebut influències dels països veïns La cançó tradicional començà a ésser recollida a mitjan segle XIX, gràcies a la revalorització que de la cultura popular féu el Romanticisme D’aquesta època cal esmentar, especialment, la recopilació de Juan Ignacio Iztueta i el Cancionero de Salaberri , publicats el 1826 i el 1870, respectivament Al segle XX, les recopilacions de cançons continuaren sobretot per part de Resurrección María Azkue, José Antonio de Donostia i altres Hom ha considerat la hipòtesi de la influència cèltica…

Orígens i organització Sorgí com a resposta al bloqueig de les negociacions entre la Generalitat de Catalunya i els successius governs espanyols, iniciades pràcticament des de la reinstauració de la democràcia a l’Estat espanyol Els continus obstacles i dilacions amb motiu dels avatars polítics acabaren en una via morta al final del 2001, cosa que propicià el sorgiment de l’organització des de l’àmbit no institucional És coordinada per un secretariat format per vint-i-cinc persones, bona part de les quals en foren fundadores, com ara Antoni Strubell i Trueta , Josep Cruanyes, Enric Borràs,…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes al sector de l’atri de l’església F Tur A l’interior del recinte murat del castell de Verdera, emplaçat al cim de la serra de Rodes 670 m, a la part més alta i a l’extrem meridional de la fortalesa, just a tocar del graó del penya-segat del Salt de la Reina, hi ha les ruïnes de l’església de Sant Salvador de Verdera Mapa 259M781 Situació 31TEG189856 El camí per arribar-hi és el mateix que hem indicat per anar al castell Història Les primeres notícies documentals que tenim de l’església de Sant Salvador daten de la segona meitat del segle XIII…

Situació Restes de l’absis de la nau principal de la desapareguda església Hom hi pot veure un aparell robust, fet amb blocs de pedra de mides mitjanes, disposats ordenadament en filades horitzontals i collocats a trencajunt A Mazcuñan-F Junyent Les restes de l’església de Sant Salvador són situades en un planell enlairat, estès al peu de l’alterós casal de Can Miralda, que és encimbellat dalt el turó d’aquest mateix nom, a la banda oriental del terme En aquest mateix indret s’erigeix la capella de Santa Maria de Gràcia, la façana de la qual fou feta bo i aprofitant el mur de migdia del…

Situació Les ruïnes de l’església són situades al costat d’un noble casal, també enrunat, prop de Ca l’Eloi, a l’extrem llevantí del terme de Sant Mateu de Bages Long 1°43’44” - Lat 41°49’05” Aspecte que ofereix l’església des de llevant amb l’absis esfondrat F Junyent-A Mazcuñan Vista de l’església des de tramuntana, on hi ha oberta la porta d’entrada F Junyent-A Mazcuñan S’hi va per la carretera de Callús a Castelltallat Poc abans d’arribar al quilòmetre 7, cal desviar-se a mà dreta, per tal de seguir un camí carreter que mena a Ca l’Eloi, des d’on, a través d’un camí que davalla a la vall…

Situació L’església, propera al mas Ginebret, es dreça en un indret planer estès a la banda occidental del terme Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 12,4 — y 48,1 31 TDG 124481 Vista exterior de l’església des del costat nord-oriental Cal observar la bonica decoració llombarda que ornamenta el mur de l’absis F Junyent-A Mazcuñan Exterior de l’església des del sud-oest A la fotografia són ben visibles els afegits fets en el primitiu edifici romànic, sobretot el porxo i la capella del costat de…

Situació Una vista de conjunt de l’església des del costat sud-oriental A l’absis són visibles dues arcuacions cegues i al mur de migjorn un parell de contraforts que apuntalen l’edifici i les traces de la porta d’entrada original, al capdavall de la nau F Junyent-A Mazcuñan L’església es dreça en un petit planell, envoltat de boscos i conreus, estès al costat de la carretera de Puig-reig a Casserres, a la banda nord-oest del terme, a la vora de la riera de la Sala, afluent del Llobregat per la dreta Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo…

Situació Vista exterior de l’església de Sant Genís de Gavarrós del costat sud-est R Viladés En un dels indrets més elevats del Berguedà s’aixeca aquesta església, antiga parròquia És ben bé a la falda del Puigllançada, en un dels pocs planells que hi ha en aquests entorns Si per la banda de tramuntana la vista és nulla, pel sud hom pot gaudir d’una bona vista atesa la seva altitud Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 10,7 — y 81,7 31 TDG 107817 Per arribar-hi cal agafar la carretera que va de…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del sud-oest, amb el mur de migjorn, ben aparellat, en el qual s’obre la porta d’entrada a l’edifici R Viladés Mig perduda entre brossa i matolls, gairebé dalt el cim d’un serrat, en ple pendent i voltada de solitud, enfront de la serralada de Gisclareny i prop de les estribacions del Cadí, es troba l’església que, al seu millor temps, devia ésser una petita joia del nostre romànic Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 X 97,0 — Y 82,3 31 TCG 970823 Per…

Situació Una vista de l’exterior de l’església amb la capçalera, al costat de llevant R Viladés Construïda al peu de l’antic camí ral que menava a Solsona i Cardona des de Berga, l’església és molt a prop del gran Castell de l’Espunyola i de la primera església parroquial i castellera del lloc de l’Espunyola Fou centre d’un antic veïnat de masies disperses que avui s’ha desplaçat un kilòmetre més amunt, a l’indret conegut amb el nom de l’Hostal de cal Marçalet Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 99,…