Resultats de la cerca

Se subtitula Revista d’Història i Cultura , tot i que en un primer moment se subtitulà Revista d’història dels Països Catalans Prengué el nom de l’homònima revista literària apareguda entre el final del s XIX i l’inici del s XX Deixà de publicar-se entre el novembre del 1977 i l’abril del 1978 a causa d’una sèrie de dificultats econòmiques i editorials Fins al setembre del 2000, se n’han publicat 250 números La revista publica articles d’investigació històrica divulgativa i combina una presentació acurada hi apareixen força illustracions, gràfics i estadístiques amb el rigor…

Vida i obra S’especialitzà en la corona catalanoaragonesa i en la història de l’Església Catòlica de la Baixa Edat Mitjana Fou professor a Münster i, a partir del 1899, a Friburg Arran de la seva investigació sobre el concili de Constança que culminà amb l’edició de les Acta Concilii Constantiensis , I-IV, 1896-1928, descobrí la riquesa de l’ACA, que es convertí en una font de primer ordre no tan sols per a aquella recerca, sinó per a altres treballs posteriors Així, publicà les Acta Aragonensia 3 vol i 2 suplements, 1908-36, considerada la millor collecció diplomàtica sobre el regnat de…

Vida i obra Fou mestre de Jaume Vicens i Vives Cursà el batxillerat a Còrdova, filosofia i lletres a Sevilla i diplomàtica a Madrid El 1901 ingressà en el Cos d’Arxius, Biblioteques i Museus i fou destinat a l’ARV, des d’on es traslladà després a l’AHN Es doctorà 1909 amb una tesi sobre la Universitat d’Alcalà, guanyà la càtedra d’història d’Espanya de la UV 1911, i el 1918 es traslladà a la mateixa càtedra de la Facultat de Lletres de la UB, on s’acabava d’establir la secció d’història La seva estada a la ciutat s’allargà fins a la guerra civil establí relacions amb l’arxiver i medievalista…

Vida i obra Fill de mestres membres del claustre de l’Escola Normal de Girona, fou amic, company d’estudis i collaborador de Jaume Vicens i Vives Els seus mestres foren Pere Bosch i Gimpera i Antonio de la Torre Es llicencià en història i dret a Barcelona 1933, i es doctorà a Madrid 1950, amb una tesi sobre els Margarit i l’Empordà Des del 1933 fou professor d’història i geografia –catedràtic des del 1941– als instituts de Terrassa, Màlaga, la Seu d’Urgell, Figueres i Girona De l’últim en fou director entre el 1960 i el 1969 El 1969 s’incorporà al collegi universitari de Girona i, dos anys…

Concentrà la seva activitat de recerca en la història de la medicina i en l’Edat Mitjana a la ciutat de València Fou membre, entre d’altres, de la RABLB, de la Reial Acadèmia de Medicina de València i de la RAH de Madrid, així com director del Centro de Cultura Valenciana des del 1915 Després de dues dècades dedicat a la professió mèdica, cap a quaranta anys, s’anà concentrant en els estudis històrics a partir de l’elaboració de diferents biografies sobre destacats metges valencians Apologia del Dr D Vicente García Salat , 1896 Recuerdo apologético del Maestro en Medicina Domingo Ros de…

Les relacions internacionals van seguir marcades per les difícils relacions amb el règim de Fiji, encapçalat pel militar colpista Frank Bainimarama Si bé es van produir gestos que feien pensar en un distanciament com ara l’apropament a la Xina, també es van fer passos positius, com el renomenament, al mes de gener, d’un nou alt representant neozelandès al país, després de l’expulsió de l’anterior al novembre del 2009 Al cap de poc, al març, Nova Zelanda també va ser un dels primers països a enviar ajuda a Fiji per paqiar els efectes del cicló tropical que havia assolat l’illa Al gener, durant…

Havia d’ésser fins el 1939 el més important periòdic del sindicalisme del Principat Pogué aparèixer gràcies al suport financer de Francesc Ferrer i Guàrdia , i en la seva primera època, fins el 9 de juliol de 1909, hi collaboraren anarquistes, sindicalistes i socialistes Fou dirigit inicialment per c, i actuaren com a redactors Josep Cassasola, Antoni Colomé, Enric Ferrer, Tomàs Herreros, Miguel V Moreno, Grau i Anselmo Lorenzo Antoni Badia i Matamala n’era l’administrador A partir del setembre del 1908 passà de fet a ésser l’òrgan de la Confederació Regional de Solidaritat Obrera de…

Fou dirigida per Jordi M Pinell 1959-62, Maur M Boix 1963-94 i Josep Massot 1994-2022 la redacció en cap l’assumí Jordi Sarsanedas 1964, i durant molts anys el disseny de la portada fou de Jordi Fornas La revista comptà amb un consell ampli i un consell restringit, del qual han format part un bon nombre d’intellectuals catalans sense distinció de creences ja que una de les característiques de la publicació ha estat sempre la seva obertura Segons el reglament fundacional, és “una revista editada a Montserrat, amb l’ajut d’un grup d’intellectuals, redactada en català i destinada a oferir…

Educat sobretot pels seus avis, començà estudis de dret i, al mateix temps, s’inicià com a periodista en diaris colombians Aquests anys freqüentà el collectiu d’intellectuals conegut com Grupo de Barranquilla, on conegué Ricard Vinyes , personatge que traslladà amb el sobrenom d’ El sabio catalán a la seva novella més famosa, Cien años de soledad Aquest grup el posà en contacte amb l’obra de William Faulkner , el qual l’influí especialment Periodista d’ El Espectador de Bogotà del 1954 al 1957, hi exercí com a cronista i crític cinematogràfic El 1955 començà a publicar la seva…

Estudià filosofia medieval i literatura a la Universitat de Torí, on es doctorà el 1954 amb una tesi sobre l’estètica de sant Tomàs d’Aquino Posteriorment, fou editor de continguts culturals a la RAI i professor a la Universitat de Torí 1956-64 Aquests anys s’uní al Gruppo 63, collectiu d’artistes d’avantguarda que l’influí molt en la seva trajectòria literària Després d’ensenyar estètica i semiologia a les universitats de Florència i a l’Institut Politècnic de Milà, el 1971 s’incorporà a la Universitat de Bolonya, on desenvolupà la seva trajectòria acadèmica fins a la jubilació 2007 i on,…