Resultats de la cerca
Es mostren 1207 resultats
Bernat i Jaume Serra
Art gòtic
Bernat i Jaume Serra eren originaris de Tortosa, on aquests germans van néixer vers el 1400-03 Estigueren relacionats amb el pintor de Morella Pere Llembrí o, si més no, amb la seva família, ja que uns dos anys després de la mort de Llembrí, cap al 1423, Bernat Serra ja estava casat amb la seva vídua, Margarida, i més endavant Jaume Serra esposà Agnès, la filla de Pere Llembrí i Margarida Aquest parentiu, però, no anà aparellat amb cap continuïtat estilística El 1423 Bernat estava establert com a pintor a Tortosa Així consta en un document emès el 25 de setembre a València, on vivia un germà…
Obituari 2014
Relació de personatges que han traspassat l'any 2014 Algunes de les biografies disposen d'un enllaç a l'article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Claudio Abbado Milà, 26 de juny de 1933 – Bolonya, 20 de gener de 2014 Director d’orquestra italià Claudio Abbado © Orquestra de Sinfónica de Venezuela Montserrat Abelló i Soler Tarragona, Tarragonès, 1 de febrer de 1918 – Barcelona, Barcelonès, 9 de setembre de 2014 Poeta i traductora Josep Maria Andreu i Forns Barcelona, Barcelonès, 27 de novembre de 1920 – Barcelona, Barcelonès, 21 de març de 2014 Gonzalo Anes y Álvarez de Castrillón…
Santa Maria de Merlès

Santa Maria de Merlès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb Osona i el Bages, a la vall mitjana de la riera de Merlès.
Situació i presentació El terme municipal centra un extens sector de la vall mitjana i baixa de la riera de Merlès l’antic Adest, que en aquest indret havia estat a l’edat mitjana partió dels comtats d’Osona i de Berga i també dels bisbats de Vic i d’Urgell després del de Solsona Aquest fet ha marcat una diversitat dels condicionaments històrics de les parròquies, i el terme municipal es pot subdividir en tres sectors el territori a l’esquerra de la riera de Merlès està molt relacionat amb el Lluçanès, amb les esglésies de Sant Martí de Merlès, Sant Pau de Pinós i Santa Maria de Pinós i amb…
Sant Joan dels Balbs (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del sud-est Hom pot notar, a la capçalera, com encara es conserva una part de l’absis primitiu J M Melció L’església de Sant Joan és l’antiga parroquial església del poble de Sant Joan dels Balbs, pertanyent al municipi de la Pinya fins l’any 1970, que passà al de la Vall d’en Bas Es troba al cantó de ponent del pla de la Pinya Mapa 256M781 Situació 31TDG528694 Al quilòmetre 46,5 de la carretera de Girona a Olot per Anglès i Amer, hi ha, a mà esquerra, la carretera de la Pinya Poc abans d’arribar a aquest poble hi ha l’inici de la carretera asfaltada…
Toses

Toses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, a la vall de Toses, la qual comprèn des del pla d’Anyella i la collada de Toses fins a Planès de Rigard, poble que el 1967 fou segregat d’aquest municipi i agregat al de Planoles.
Situació i presentació El municipi de Toses, de 58,12 km 2 , que canvià el seu nom pel de Toses de la Muntanya l’any 1937, tanca geogràficament el Ripollès i la Vall de Ribes i dóna accés a la vall de la Molina i a la Cerdanya a través de la seva famosa collada de Toses 1800 m d’altitud Aquest municipi comprèn la capçalera de la vall del Rigard més amunt de Planoles, entre la serralada axial dels Pirineus, al N, des del cim de la Bassa 2030 m, límit amb la Molina d’Alp, a la Baixa Cerdanya fins al pic de Gorroblanc, amb el coll de Sant Salvador i el pla de Salines entremig, límit estatal…
Òdena
Òdena
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia.
Situació i presentació El terme municipal d’Òdena, de 52,65 km 2 , ocupa una bona part de la conca homònima, vers el N d’Igualada Havia tingut més extensió, però el 1925 li foren segregades unes 600 ha per a engrandir el terme d’Igualada Limita dins la comarca de l’Anoia amb Rubió NW, Jorba W, Igualada i Vilanova del Camí S, puntualment amb la Pobla de Claramunt SE i Castellolí E, i, a més, amb el municipi bagenc de Castellfollit del Boix NE És accidentat al N per les serres de Rubió i de Castellfollit del Boix al límit amb el Bages, que separen les conques hidrogràfiques de l’Anoia i del…
Montseny

Montseny
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al límit amb la Selva i amb Osona, estès als vessants S del massís del Montseny, des del cim del Matagalls (1.694 m alt.) i del turó de Sant Marçal (1.523 m), al N, i el cim de les Agudes (1.706 m), a l’E; al sector SE és accidentat pel vessant W del pla de la Calma.
Situació i presentació El municipi de Montseny, antigament Sant Julià de Montseny, és l’únic que guarda el nom del massís del Montseny, que, com a part de la Serralada Prelitoral, marca la separació entre el Vallès Oriental, Osona i la Selva Precisament el municipi es troba al punt de confluència entre les tres comarques, puig que termeneja per l’E amb Tagamanent, pel S amb Sant Pere de Vilamajor i Fogars de Montclús, pel N amb els municipis osonencs del Brull i Viladrau i pel NE amb el selvatà d’Arbúcies La seva demarcació s’estén per la vall o les valls que formen la capçalera de la Tordera…
Gelida

Gelida a l’Alt Penedès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, a la vall baixa de l’Anoia, riu que forma l’estret de Gelida a la sortida de la comarca.
Situació i presentació El municipi de Gelida és situat a llevant de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Baix Llobregat Amb una extensió de 26,71 km 2 , limita al N amb Sant Llorenç d’Hortons i amb Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat, a l’E amb Castellví de Rosanes i Corbera de Llobregat i al SE amb Cervelló, tots tres municipis del Baix Llobregat Al S és envoltat pel terme de Subirats i, a l’W, en una petita franja limita amb Sant Sadurní d’Anoia El municipi comprèn, a part el poble de Gelida, cap de municipi, els barris de les Cases Noves, el Puig, Sant…
Font-rubí
Vista parcial de Guardiola de Font-rubí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi de Font-rubí és a la part septentrional de l’Alt Penedès D’una extensió de 37,17 km 2 , les serres de Font-rubí i de Bolet o de l’Avellà separen el terme del de Torrelles de Foix, la Llacuna Anoia i Mediona, a la part nord-occidental Més a llevant, el municipi limita amb Sant Quintí de Mediona i Terrassola i Lavit A l’E confronta amb el Pla del Penedès, Puigdàlber, Santa Fe del Penedès i la Granada al S limita amb Vilobí del Penedès, Sant Martí Sarroca i Torrelles de Foix El cap municipal és Guardiola de Font-rubí, però el poblament d’aquest municipi es…
Els àmbits de l’arquitectura religiosa gòtica
Art gòtic
Sant Ramon de Penyafort dictant Les Decretals en un lateral del sarcòfag del sant, a la catedral de Barcelona CB - GS És ja un tòpic presentar l’art romànic com l’art de l’època feudal i un art eminentment rural i l’art gòtic com l’art de la burgesia i de la reialesa i un art eminentment ciutadà Aquestes afirmacions, sempre amb matisacions, són vàlides, però tant en una època com en l’altra és l’art religiós el que defineix més clarament cadascun d’aquests estils i on es troben els elements més destacats L’arquitectura religiosa té un pes molt evident en cadascun d’aquests períodes i es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina