Resultats de la cerca
Es mostren 1663 resultats
Les teleforàcies
Dues teleforàcies estipitades, d’aspecte prou diferent 1 el mariner Boletopsis leucomelaena , amb porus curts i carn gruixuda, visible en la secció transversal 1a i 2 Hydnellum aurantiacum , amb agulletes Els brins d’herba i la pinassa han estat englobats a mesura que es produïa el creixement, obert, del basidiocarp Josep Ribot Constitueixen una família de fongs terrestres i, en menor proporció, lignícoles, de cos fructífer resupinat, efuso-reflex o pileat, freqüentment també estipitat, amb peu central, excèntric o lateral La carn és sovint membranosa o feltrada, normalment bastant tova, i…
feixisme
Història
Política
Sistema polític implantat a Itàlia poc després de la Primera Guerra Mundial.
El 1918 Benito Mussolini creà els Fasci Italiani di Combattimento, que, sense un programa ben definit, es caracteritzaven per llur pragmatisme Mussolini donà una gran importància a les forces de xoc camises negres, que des del 1920 organitzaren expedicions punitives contra els dirigents de l’esquerra, i així volgué assumir el paper de salvar Itàlia de l’amenaça bolxevic Obtingué el poder el 29 d’octubre de 1922, després d’una marxa sobre Roma organitzada pels seus partidaris des de diverses ciutats italianes El rei Víctor Manuel III, impressionat per la puixança del moviment i preocupat per…
arada

Arada
© C.I.C. - Moià
Agronomia
Instrument agrícola que permet d’obrir solcs a la terra, generalment per tal de condicionar-la millor per a la sembra (adequació de l’estructura física del sòl, aeració, destrucció de males herbes, etc.); sol ésser tirat per bèsties (bous, cavalls, etc.) o per un tractor.
No és precisable la data d’origen de les arades de quan eren totalment de fusta no se n'han conservat restes És probable que ja durant el Neolític fos usada una mena d’arada, moguda a mà, com la que s’ha conservat en algunes illes escoceses i d’altres llocs d’agricultura molt primitiva L’arada tingué un paper molt important en l’evolució humana, puix que permeté el conreu de superfícies molt més grans, alliberant una part de la comunitat de la producció agrícola, fet que permeté l’especialització També provocà l’entrada de l’home a les feines agrícoles, mentre que l’agricultura d’aixada era…
Pont de la Roqueta (Serra de Daró)
Art romànic
Situació Una vista de la construcció F Tur El pont és, anomenat també del puig de Serra, situat al costat de la font de la Roqueta, al peu del vessant de tramuntana del puig de Serra o de la Roqueta, al sector de llevant d’aquest terme municipal, just en el límit amb el de Fontanilles parròquia i agregat de Llabià Mapa 296M781 Situadó 31TEG065527 Per arribar-hi cal agafar el camí —asfaltat— que porta de Serra de Daró a Llabià, el qual surt de la carretera local de Serra de Daró a Vulpellac, a l’esquerra i immediatament després de passar un pont sobre el riu Daró El camí segueix parallel al…
La força d’Araós (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Forats excavats a la penya que constitueix un dels escassos vestigis de l’antic poblat d’aquesta força ECSA - J Bolòs Es tracta de restes d’una fortificació i de diversos habitatges medievals situats prop de la capella de Sant Francesc, al costat occidental del poble d’Araós, a la Vall Ferrera Mapa 34-9182 Situació 31TCH571111 Des d’Araós surt un camí que porta cap a la capella de Sant Francesc Havent sortit del poble es bifurca el camí de dalt ens portarà fins al cim del castell Les restes dels habitatges són al vessant sud JBM-JJBR Història La senyoria d’Araós, com la resta de la…
Castell de Cortsaví
Situació Vista aèria de la plataforma rocosa que centra la població actual, on s’aixecava l’antic castell, del qual resta només el mur perimetral Al fons hom pot veure l’anomenada torre de Cortsaví ECSA - Camara JP Joffre Les ruïnes del castell de Cortsaví són situades damunt una plataforma rocosa, de parets abruptes, sota la qual s’estén el poble del mateix nom Als vestigis del castell tan sols s’hi pot accedir des de les cases que són més properes, vora les quals, al costat de llevant, hi ha l’església parroquial de Sant Jaume Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 28′ 2″ N - Long 2° 34′ 50″ E Al…
Anselm Viola i Valentí
Música
Compositor i pedagog català.
Vida No és possible desvincular la personalitat i l’obra d’Anselm Viola de la mateixa història de Montserrat i, ben particularment, de la famosa escola de música que durant segles convertí el monestir català en un focus universal de cultura A deu anys, Pere Viola ingressà a l’Escolania de Montserrat, on tingué com a mestres Benet Esteve 1702 - 1772 i Josep Martí 1719 - 1763 Després de més de set anys com a escolà, al març del 1756 prengué l’hàbit benedictí i li fou imposat el nom d’Anselm, amb el qual ha passat a la història de la música El 1758 es traslladà al monestir de Nuestra Señora de…
Derma
Anatomia humana
El derma és la capa de la pell que és per sota l’epidermis, i en depenen sobretot la resistència i la flexibilitat de la pell També al derma, s’hi localitzen els annexos cutanis, els vasos sanguinis i les fibres nervioses L’epidermis i el derma es mantenen units per la membrana basal , una capa de proteïnes i d’altres substàncies químiques secretades en part per les cèllules de l’epidermis La unió entre epidermis i derma presenta nombroses irregularitats Així, el derma forma prominències còniques que s’introdueixen en l’epidermis, anomenades papilles dèrmiques Alhora, hi ha prominències de l…
estètica
Filosofia
Doctrina sobre la bellesa, l’art i, més en general, les sensacions.
L’estètica discuteix la constitució peculiar dels objectes artístics i de totes les altres manifestacions de la sensibilitat i procura de bastir mètodes propis, sense recórrer a d’altres branques de la filosofia, l’objecte de les quals escapa als fenòmens on l' esteticitat és factor bàsic Tot i que el mot estètica no apareix en la terminologia filosòfica fins el 1750, introduït per Baumgarten, les qüestions d’estètica constitueixen per al pensament occidental un tema tan antic com les llegendes d’Homer i Hesíode Els filòsofs grecs, doncs, recolliren ja tota una tradició cultural en elaborar…
dards

Dolores Cascales i Laura Damond, membres de la selecció catalana de dards que participà en el Campionat Mundial del 2011
Federació Catalana de Dards
Esports de tir
Esport que consisteix a llançar petits projectils amb la mà contra una diana situada a una determinada distància.
Es pot practicar individualment, per parelles o per equips de tres o més jugadors Cada jugador llança tres dards alternativament amb l’objectiu de completar una puntuació determinada o assolir uns sectors concrets de la diana una sèrie de vegades, segons la variant del joc i les regles amb què s’estigui jugant Les dianes convencionals són les que antigament estaven fetes de pèl de camell i que en l’actualitat són de fibres de sisal premsat d’origen africà, brasiler o xinès El seu diàmetre és de tretze polzades 451 mm i està dividida en vint seccions radials Cada secció està numerada i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina