Resultats de la cerca

Vida i obra Nascut en una antiga família rossellonesa originària de Corbera, no començà a escriure en català fins cap als dinou anys Estudià llengua i literatura espanyoles Exercí primer de professor de lycée , i, entre el 1935 i el 1953, de catedràtic a la Universitat de Tolosa La seva tesi doctoral, publicada el 1929, es titula La littérature catalane en Roussillon au XVII et au XVIII siècles Josep Bonafont rector d’Illa i Joan Amade estimularen i encaminaren el seu interès per la llengua i la cultura catalanes gràcies a ells entrà en contacte amb els cercles catalanistes de la “Revue…

Vida Fill d’una parella d’actors que l’iniciaren en l’art dramàtic, el seu pare el feu estudiar música amb Heinrich Esser en veure la precocitat del seu talent A setze anys ja tocava el violí a l’orquestra del teatre de Magúncia Després dl’èxit com a actor, en morir el seu pare hom l’animà a dedicar-se només a la música El 1844 es traslladà a Berlín, on estudià amb Siegfried Dehn Allà entrà en contacte amb un grup de literats, entre ells Alexander von Humboldt, Bettina von Arnim i Joseph von Eichendorff Però, descontent del clima musical berlinès, decidí viatjar a Weimar Turíngia, on cercà…

Cafè concert , R Canals, 1903 MNAC-MAMB / RM Al principi de segle, la població urbana que havia creat la nova societat industrial orientava les seves preferències culturals cap a uns gèneres que només s’oferien en castellà La cançó comercial, la novella o el melodrama en aquesta llengua prenien el lloc al que havien representat els Cors de Clavé, el teatre de Pitarra o el periodisme de “L’Esquella de la Torratxa”, al final del segle XIX En particular, al llarg dels primers anys de segle, s’havia imposat entre els sectors populars un gènere de música lleugera que aviat aconseguí un èxit ampli…

Desenvolupament enciclopèdic És el tercer poemari de l’autor i marca l’inici d’un nou vessant en la seva producció El mateix Garcés la considera una obra de transició El 1931, al pròleg del seu llibre Paradís declarà que significava «amb l’alliberament d’una fórmula, el començ d’un lirisme que em sembla més personal» Encara deutor de certs procediments de la tradició de la poesia popular emprats amb anterioritat, s’hi percep una major influència de la poètica postsimbolista i de les seves arrels en la tradició romàntica Així, el llibre mostra l’ús del tema del somni en la clau interpretativa…

Desenvolupament enciclopèdic L’obra presenta la relació de la poetessa amb diferents elements de la realitat des d’una perspectiva moral En els trenta-cinc poemes que inclouen també quatre versions de Rabindranath Tagore, l’autora va esbossant una imatge de la realitat no tant a partir dels elements en què centra la seva atenció com des del seu punt de vista valoratiu i l’actitud amb la qual hi entra en contacte En el poemari, l’actitud que hi domina és la d’acceptar joiosament tot allò que conforma la vida, fins i tot les situacions que podrien comportar un cert patiment davant la mort, el…

Desenvolupament enciclopèdic Consta de trenta-un poemes breus, escrits entre el 1921 i el 1923 L’argument del poemari gira a l’entorn d’una història d’amor, que queda distribuïda en una introducció i un total de vint seccions autònomes i d’extensió desigual, però interconnectades les unes amb les altres L’amor, reduït a l’expressió lliure i espontània de la carn, sense més artificis morals ni intellectuals, hi és entès com la via d’accés al Tot, com una autèntica religió A l’hora de formar el codi d’imatges, Salvat hi barreja ingredients de la mitologia clàssica —el cupidell— i…

Vida Format inicialment al Conservatori de Montpeller, posteriorment estudià contrapunt i fuga amb G Caussade al Conservatori de París 1913 i realitzà estudis de composició amb V d’Indy a la Schola Cantorum 1914-16 Integrant de l’anomenat Grup dels Sis , juntament amb L Durey, A Honegger, D Milhaud, F Poulenc i G Tailleferre, inicià la seva carrera de compositor amb els Tres interludis 1914 per a veu i piano basats en poemes de R Chalupt En la seva obra es poden observar tres fases La primera coincideix plenament amb els ideals estètics del Grup dels Sis pel que fa al rebuig de l’herència…

Vida S’inicià en la música a l’Academia de Bellas Artes de Sant Sebastià amb Manuel Cendoya, i fou nen cantor a l’Orfeón Donostiarra Posteriorment estudià violí amb Alfredo Larrocha, piano amb Germán Cendoya i harmonia i composició amb Beltrán Pagola El 1914 ingressà en l’orquestra del Casino de Donostia Cinc anys després es traslladà a Madrid, on s’incorporà a l’Orquestra Filharmònica El 1920, becat per l’Ajuntament de Sant Sebastià i per la Diputació, anà a Leipzig, on estudià contrapunt amb Stephan Krehl i violí amb Hans Sitt A Alemanya començà la seva tasca com a director d’orquestra i…

Vida Estudià cant amb el mestre Colomer i fou deixeble de Miguel Fleta, fins que a vint anys debutà en la companyia teatral de Blasco, amb la qual recorregué l’Estat espanyol i es traslladà a l’Havana Viatjà per Amèrica amb les companyies d’òpera de Brocola i de María Ughetti, treballà als EUA i al Canadà en el món de les varietats i cantà en ràdios de Cuba i Puerto Rico Després d’actuar dos anys al Teatro Español de Nova York i de fer una gira amb el circuit Keith-Orpheum, Xavier Cugat el cridà per encarnar un torero en l’episodi espanyol del seu film Charros, gauchos y manolas 1930 A partir…