Resultats de la cerca
Es mostren 1526 resultats
Espasme esofàgic difús
Patologia humana
Definició És anomenat espasme esofàgic difús un trastorn de causa desconeguda caracteritzat per la presència de contraccions incoordinades a l’esòfag que impedeixen que els aliments siguin empassats adequadament i que de vegades causen dolor Causes La causa d’aquest trastorn és desconeguda Tanmateix, però, segons els estudis efectuats en aquest sentit, la majoria dels casos s’acompanyen d’unes alteracions anatòmiques que en són característiques Així, se sol detectar un engruiximent del teixit muscular de la paret de l’esòfag, com també una lleugera inflamació del teixit nerviós local Pel que…
Dieta en cas de litiasi biliar
Les vies biliars, formades per la vesícula biliar i els conductes biliars, estan destinades a emmagatzemar la bilis fabricada pel fetge i a conduir-la, després dels àpats, cap a l’intestí prim, on és vessada i participa en el procés de digestió dels greixos En cas de litiasi biliar, és a dir, la formació de càlculs o concrecions sòlides en l’interior d’aquests òrgans, el pas de la bilis pot ésser alterat, amb major o menor intensitat, segons les particularitats de cada cas Així, és possible que només estigui dificultada l’arribada de bilis a l’intestí, trastorn que dóna lloc a l’anomenada…
Els múl·lids: molls o rogers
Els múllids, una altra de les grans famílies dels perciformes, són peixos lleugerament allargats i una mica comprimits, amb escates grans i força decídues a tot el cos destaca el perfil del cap, lleument o marcadament abrupte, i l’existència a l’extrem de la mandíbula d’un parell de barbes llargues, mòbils i articulades a la base Els ulls se situen molt amunt del cap, prop del perfil cefàlic Les dents són diminutes i no es diferencien en forma de canines, incisives i molars revesteixen el vòmer i els palatins, però no el maxillar superior Aquests peixos tenen dues aletes dorsals ben…
barqueta

Barquetes
srgpicker (CC BY 2.0)
Gastronomia
Menja que consta d’una base, generalment una llesca de pa no gaire gran, damunt de la qual es disposen viandes lleugeres, com ara embotits, carn, anxoves, truita, etc., sovint amb un escuradents que ajuda a sostenir el conjunt.
Nova Zelanda

Estat
Estat d’Oceania, situat uns 1.750 km al SE d’Austràlia, és un arxipèlag format per dues illes principals —l’Illa del Nord i l’Illa del Sud—, així com per les illes Stewart i Chathan i per diversos illots; a més, comprèn també els territoris associats de les illes Tokelau, illes Cook i Niue i la dependència de Ross, a l’Antàrtida; la capital és Wellington.
La geografia física Les illes tenen la base en un sòcol sedimentari del Carbonífer sobre el qual tingueren lloc diversos moviments orogènics al principi del Cretàcic L’erosió acabà submergint aquestes terres fins que, al final de l’Oligocè una nova sèrie de moviments orogènics Kaikoura féu emergir de nou gran part de les dues illes actuals S'originaren, així, una sèrie de falles que donaren lloc als Alps del Sud i que són també la raó dels freqüents terratrèmols i de l’activitat volcànica a l’Illa del Nord El relleu és considerablement més accidentat a l’Illa del Sud, recorreguda al llarg de…
panada

Panada
© Istockphoto
Gastronomia
Pasta cuita de farina, en forma d’una capsa rodona —a Mallorca— o triangular curvilínia —a l’Urgell, el Segrià i la Segarra— farcida de carn, peix o verdura, que hom menja normalment per Setmana Santa i per Pasqua Florida.
A Menorca són anomenades formatjades En alguns pobles de Mallorca es conserva el costum d’anar els joves de casa en casa a “captar ses panades” cantant cançons allusives a la festa de Pasqua Deixem lo dol o a la gent de la casa que visiten
tapa
Gastronomia
Trossos o peces més o menys petits de viandes, cuinades o no (embotits, peix, marisc, carn, croquetes, canapès, etc), que hom serveix en tavernes, bars i establiments semblants, sovint acompanyades d’una beguda alcohòlica, com ara vermut, vi, cervesa, etc.
sukiyaki
Gastronomia
Plat de la cuina japonesa fet amb verdures i amb carn de bou tallada en làmines molt fines, que s’elabora a taula, coent els ingredients dins una olla amb una salsa feta amb shoyu, sake o mirin, i sucre.
mosca

Mosca comuna (Musca domestica)
Kurt Andreas (cc-by-nc-sa)
Entomologia
Nom donat a una gran diversitat d’insectes dípters del subordre dels braquícers que pertanyen a molt diverses famílies, gèneres i espècies, com ara la mosca comuna, la mosca de la carn, la mosca de la fruita i la mosca vironera.
bolet de soca zonat

Bolet de soca zonat
© 2001 California Academy of Sciences
Micologia
Bolet de la família de les poliporàcies, de barret pla, sense peu, més o menys semicircular (de 3 a 6 cm de diàmetre), vellutat, amb anells concèntrics de colors gris, bru, blavós, etc., de carn prima i coriàcia i porus blancs.
És un dels bolets de soca més comuns, sobre soques i branques mortes de planifolis, on sol formar grans conjunts imbricats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina