Resultats de la cerca
Es mostren 1025 resultats
Vulpellac

El palau de Peratallada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat a la plana de la dreta de la Daró, a llevant del terme de la Bisbal d’Empordà.
Situació i presentació Els antics municipis de Vulpellac, Fonteta i Peratallada s’uniren l’any 1976 per a formar un sol municipi, amb capitalitat a Vulpellac El terme municipal confronta al N amb Ullastret i Palau-sator, a l’E amb Torrent i Palafrugell, al SE amb Mont-ras, al S amb Vall-llobrega, Palamós i Calonge, al SW amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura i a l’W amb la Bisbal d’Empordà El municipi de Vulpellac comprèn, a part del cap municipal, algunes masies disperses, el veïnat de la Bordeta i el del Pla, la urbanització del Puig de Sant Ramon, els nuclis que depenien del…
Molins de Rei
Vista general de Molins de Rei
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, situat a la riba esquerra del Llobregat.
Situació i presentació S’estén des de la plana alluvial del riu fins als contraforts occidentals de la serra de Collserola Serralada Litoral És delimitat pels termes del Papiol NW, Sant Cugat del Vallès al N-NE, ja del Vallès Occidental, l’enclavament barceloní de Santa Creu d’Olorda E, Sant Feliu de Llobregat SE, Sant Vicenç dels Horts SW i Pallejà W El 1937 el municipi canvià el nom pel de Molins de Llobregat S’hi distingeixen dues grans unitats morfològiques el pla i la muntanya El pla ocupa el 12% de l’extensió del terme, al llarg de la riba esquerra del Llobregat, eixamplant-se…
Epigrafia funerària de l’antiguitat tardana
Introducció Mapa amb indicació dels indrets de Catalunya on s’han localitzat làpides funeràries A Chavarria La major part d’inscripcions funeràries d’època tardana trobades a Catalunya provenen de la província de Tarragona i, molt especialment, de les excavacions realitzades durant els anys vint a la necròpoli paleocristiana de Tàrraco, on s’han pogut documentar més d’un centenar d’epitafis El nombre d’inscripcions de caràcter funerari trobades en altres comarques catalanes és molt inferior, i es redueix a cinc peces de les comarques de Barcelona IRC I, 6 IRC I, 13 IRC I, 14 IRC I, 123 IRC I…
Desembre 2015
Dimarts 1 La UNESCO declara les Falles dels Pirineus patrimoni cultural immaterial de la humanitat En l'assemblea anual celebrada a Namíbia, la UNESCO aprova que s'incloguin les falles dels Pirineus com a nou patrimoni immaterial de la humanitat, al costat d'altres propostes Tot i que la candidatura va ser presentada per Andorra, comprèn també les festes celebrades en pobles de Catalunya i Aragó, a l'Estat espanyol, i de la Catalunya del Nord i Occitània, a l'Estat francès En total, són una setantena els municipis inclosos en la declaració que celebren aquesta tradició Dimecres 2 Matança en…
Àger

Àger
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El terme municipal d’Àger, d’una extensió de 160,57 km 2 , comprèn la major part de la vall d’Àger i, ultrapassant els relleus muntanyosos que la limiten pel S, la capçalera del riu de Farfanya Així, el municipi és delimitat a tramuntana pel Montsec d’Ares, per la carena del qual passa el límit amb els municipis de Sant Esteve de la Sarga i la Guàrdia de Noguera, del Pallars Jussà A ponent, la divisòria passa per la Noguera Ribagorçana des de l’estret de Mont-rebei o portell de Montsec o de Claramunt fins al congost de Blancafort, on hi ha el pantà de Canelles en aquest…
La cultura artística escrita
Art romànic
En aquest capítol —a part la consideració evident d’obra d’art que té la decoració dels llibres— s’intentarà recollir-hi altres aspectes una mica heterogenis potser, però que si no es reunissin en aquesta introducció s’esvairia el sentit profund que té gran part de l’obra Catalunya Romànica * És necessari adonar-nos de fins a quin punt revelen cultura literària o escrita els edificis, les pintures murals o sobre taula, les escultures, els objectes i utensilis considerats artístics de l’època romànica, a Catalunya o allà on sigui del món d’aquell temps Les fonts culturals Si hom té present…
Estudis d’arquitectura, escultura i pintura medievals (1970-2000)
Les aportacions dels darrers trenta anys a la història de la pintura, l’escultura i l’arquitectura catalanes del període medieval donen lloc a una suma molt complexa d’inquietuds, projectes, parèntesis, dualitats i polèmiques, certeses i hipòtesis, que només de vegades s’han concretat en publicacions Es tracta d’una suma en què les matemàtiques deixen de ser una ciència exacta Les trobades i les discordances obliguen sovint a prendre partit, a valorar el substancial o a donar suport a una determinada idea en perjudici d’una altra Tanmateix, el criteri que voldríem aplicar aquí apunta, més que…
La repoblació del territori del Solsonès
Art romànic
La invasió àrab La invasió de la Península, protagonitzada pels àrabs el 711, no afectà de moment Catalunya de manera important Mentre que la resta de la Península passava a domini musulmà, l’antiga província de la Tarraconense resistia governada per nous reis visigots, després de la renúncia dels fills de Vítiza, feta el 714 El primer fou Ardó, que degué de plantar cara a un atac musulmà que es produí entre la tardor del 716 i la primavera del 719 El resultat fou l’ocupació de totes les terres fins al Pirineu Durant aquests anys els invasors hagueren de lluitar contra els diversos focus de…
Bibliografia general del romànic de la Ribagorça
Art romànic
Abad y Lasierra, Manuel Discurso sobre la dotación y confirmación del real monasterio de Nuestra Señora de Alaón , Biblioteca de la Real Academia de la Historia, Madrid sd Abad y Lasierra, Manuel Visita a Alaón , Biblioteca de la Real Academia de la Historia, Madrid 1772-73 Abad y Lasierra, Manuel Colección , en especial vols II, VI i XV, Biblioteca de la Real Academia de la Historia, Madrid 1772-82 Abad y Lasierra, Manuel Catálogo de manuscritos de la Real Academia de la Historia , ms, Madrid 1780-1800 Abad y Lasierra, Manuel Descripción del Sacramentarlo de Roda , dins España Sagrada vol…
Santa Maria del Castell de Cubells
Art romànic
Situació Vista aèria de la part alta del nucli urbà de Cubells, amb l’església romànica de Santa Maria i, al seu costat nord, el nou temple que se li adossà al segle XIX ECSA - M Catalán L’església de Santa Maria del castell es troba a la part alta del nucli urbà del poble de Cubells, davant una plaça on en altres temps hi havia hagut el castell Mapa 33-13328 Situació 31TCG308355 El poble de Cubells es troba sobre la carretera C-1 313, que va de Lleida a Artesa de Segre JAA Història L’església de Santa Maria és l’únic edifici conservat que formava part de l’antic recinte del castell de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina