Resultats de la cerca
Es mostren 3685 resultats
potes d’aranya
Tecnologia
Conjunt de ranures efectuades a la superfície de fregament d’un coixinet per tal de facilitar-hi la distribució de l’oli de lubricació.
llei annonària
Dret romà
Conjunt de lleis i constitucions imperials que regulaven la percepció de l’impost de l’annona, l’administració dels queviures recollits i llur distribució.
La Lex Iulia de annona penava amb 20 diners d’or aquells qui perjudicaven l’aplegament dels proveïments, els qui feien associació per encarir el preu de les vitualles i els qui retenien innecessàriament les naus i els mariners que en feien el transport Un rescripte dels emperadors Antoní i Ver prohibia als decurions de vendre als ciutadans el blat a preu inferior al del cost del forniment i que les ciutats fixessin lliurament el preu de venda
ogiva
Matemàtiques
Gràfic d’una distribució de probabilitat logística, que correspon a fenòmens que creixen proporcionalment al valor obtingut però amb un límit finit no assolible.
crassulàcies
Botànica
Família de rosals integrada per uns 35 gèneres que apleguen unes 1.500 espècies de plantes herbàcies o subarbusts, generalment suculents, de distribució gairebé cosmopolita.
Presenten fulles simples i sense estípules flors sovint regulars, hermafrodites, pentàmeres i hipògines o lleugerament perígines, en inflorescències cimoses i fruits en plurifollicle o en càpsula Força crassulàcies, sobretot les del gènere Sedum crespinell , són conreades com a plantes ornamentals i de rocalla Crassulàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Cotyledon orbiculata coral Sedum sp crespinell Sedum acre crespinell groc, arròs de bruixa, raïm de llop Sedum album crespinell blanc, arròs de bruixa, raïm de llop Sedum sediforme crespinell gros, arròs de pardal, pa de moixó Sedum…
dipsacàcies
Botànica
Família de rubials integrada per uns onze gèneres que apleguen unes 350 espècies de plantes herbàcies o sufruticoses, de distribució eurasiàtica i sud-africana.
Presenten fulles oposades, sense estípules flors hermafrodites, zigomorfes, pentàmeres però amb quatre estams, proveïdes d’un involucel d’hipsofilles, amb el calze més o menys reduït, disposades en capítols o en cimes corimbiformes Algunes dipsacàcies són cultivades com a ornamentals o creixen subspontàniament cardó Dipsacàcies més destacades Dipsacus satinus cardó de paraire Dipsacus fullonum cardó , cardet, pinta Knautia arvensis vídues bordes Scabiosa sp escabiosa Scabiosa atropurpurea ssp atropurpurea vídues Scabiosa cretica herba penyalera Scabiosa stellata cardeta Succisa pratensis…
L’impacte dels parcs eòlics marins en els ocells
Àrea de distribució del xatrac comú Sterna hirundo al delta de l’Ebre agost del 2005 Es tracta d’una espècie força abundant a les aigües del delta durant els mesos d’agost i setembre Amb els censos des d’avioneta la major part dels exemplars es van detectar a l’hemidelta nord, especialment al voltant de la desembocadura de l’Ebre Aquesta distribució probablement està lligada a la influència de la ploma d’aigua dolça del riu i a l’alta productivitat associada Isadora Christel / Albert Cama La producció d’energia eòlica marina genera un gran interès, ja que els…
L’estat de les poblacions de dos endemismes ibèrics: el fartet i el samaruc
Exemplar femella de fartet Aphanius iberus Nuno Caiola Dues de les espècies més emblemàtiques de la fauna endèmica de la península Ibèrica són, sens dubte, el fartet Aphanius iberus i el samaruc Valencia hispanica Totes dues pertanyen a l’ordre dels ciprinodontiformes el samaruc a la família dels valèncids Valenciidae i el fartet a la dels ciprinodòntids Cyprinodontidae Dins la família dels ciprinodòntids es consideren dues subfamílies, la dels cubanictins Cubanichthyinae, que només comprèn dues espècies del gènere Cubanichthys , endèmic de Cuba i Jamaica, i la dels ciprinodontins…
Gripau d’esperons
Morfologia El peu del gripau d’esperons Pelobates cultripes mostra el tubercle molt desenvolupat, corni i negre, que forma l’esperó 1 d’aquesta espècie d’hàbits excavadors Amadeu Blasco Aquesta espècie presenta una morfologia típica de gripau i fa fins 90 o 100 mm de longitud És gros, rabassut i de pell llisa Té el cap particularment gros, amb el musell molt arrodonit, i els ulls grossos i sortints, amb l’iris grisenc o argentat, la part superior del cap deprimida i sense un timpà visible Les potes són relativament curtes i el tubercle metatarsià constitueix un esperó negre molt destacat,…
Els centracàntids: xucles i afins
Les xucles són centracàntids de costums gregaris, força comuns a tota la nostra plataforma continental La xucla vera Spicara maena , a dalt, es coneix perquè té el cos més alt i la coloració verdosa amb tot de petites taquetes blaves La xucla blanca S smaris , a baix, en canvi, és més pàllida i de cos més fusiforme Els individus de totes dues espècies són femelles els primers anys d’ésser madurs i posteriorment, quan fan uns 15 cm, esdevenen mascles Jean-Georges Harmelin Els centracàntids, els peixos que popularment anomenem xucles, gerrets i gerles, s’assemblen força als espàrids, però se’…
Els riscos naturals
L’estructura i la dinàmica del nostre planeta es troben a la base d’alguns processos que, pel fet de ser habituals, no comporten cap sorpresa i es donen per sabuts l’alternança dia-nit, el seguit de canvis relacionats amb les estacions, les variacions climàtiques segons la latitud, els vents al litoral, etc Altres fenòmens, d’entitat molt diversa, però que se solen associar a catàstrofes de magnitud més o menys important, són també resultat d’una situació natural, per bé que són més esporàdics en el temps i les conseqüències solen ser molt més dràstiques Així, per exemple, la teoria de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina