Resultats de la cerca

Elegit president del Futbol Club Barcelona en les primeres eleccions per sufragi universal del club 22 de desembre de 1953, el seu mandat estigué marcat per la construcció del Camp Nou, iniciada el 1954 i inaugurat el 1957, fet que comportà dificultats econòmiques a les finances del club L’any 1958 fou reelegit en el càrrec, però la seva situació desfavorable al capdavant de la institució el feren dimitir el 1961 Durant els vuit anys de presidència, reforçà el primer equip de futbol, amb valors del planter i els fitxatges de Luis Suárez, Eulogio Martínez, Evaristo, Villaverde, Kocsis, Czibor…

A banda de l’anàlisi i les projeccions a partir de l’estat de la demografia mundial, hom hi impulsa pautes de política demogràfica Des de la primera, celebrada a Roma el 1954, en què només hi prengueren part 74 estats, el nombre de participants no ha cessat d’augmentar Belgrad 1965 en reuní 88, Bucarest 1974, 138 Mèxic 1984, 147 el Caire 1994, 175 Al llarg d’aquests anys, l’èmfasi sobre els temes tractats i el seu enfocament ha anat variant així, de la reconstrucció demogràfica posterior a la Segona Guerra Mundial, hom passà als aspectes metodològics i de coordinació de polítiques…

Fins el 2005 la seva activitat regular fou la realització de les Edicions Porta, una activitat d’exhibició de petites peces de coreògrafs internacionals i nacionals que tingué lloc en diferents espais, sobretot la Sala Beckett de Barcelona Amb moltes altres activitats de comissariat, exhibició i debat, dóna a conèixer la creació contemporània al voltant del cos, a més d’investigar sobre els processos de creació i de recepció de les obres i de proposar espais de trobada amb l’artista com a centre Ha difós nous intèrprets i grups, com ara el francès Haïm Adri o el collectiu de…

Té l’origen en Sabadell , publicació sorgida arran del butlletí creat el 1942 per la Falange L’any 1977 passà a Vallesana de Publicacions i es reformà d’acord amb el nou règim democràtic Dirigit ininterrompudament des d’aquest any pel seu fundador Ramon Rodríguez Zorrilla, inclou articles en català i en castellà Fins el gener del 2013 es publicava diàriament, menys els diumenges i els dilluns, i a partir d’aquesta data passà a fer-ho només tres dies dimarts, dijous i dissabte Després d’una dècada de pèrdues acumulades, el març del 2018 la propietat de la capçalera passà a Novapress …

El 1790 anà a Zuric, on fou alumne de JD Brünings, amb el qual estudià a fons la música de JS Bach Treballà com a editor musical i dirigí la primera biblioteca de préstec a Suïssa Publicà obres de JS Bach, GF Händel i les que sovint foren primeres edicions d’obres de M Clementi, JB Cramer i L van Beethoven De fet, fou pioner pel que fa a la impressió de la música per a piano d’aquest darrer compositor Publicà escrits i assaigs propis, com Vorlesungen über Musik 'Lliçons de música', 1826, un tractat sobre estètica musical Promogué la fundació de societats corals, entre les quals…

Vida Es formà musicalment a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i, a partir del 1933, fou un dels impulsors de l’Associació d’Estudiants d’aquesta entitat Al principi exercí com a violinista de l’Orquestra Municipal de Barcelona i fou professor de violí del Conservatori de Música Parallelament desenvolupà una intensa tasca com a director de cor Després de la Guerra Civil Espanyola, combinà la docència i la direcció de l’Orfeó de Sants, tot alternant-se en el càrrec amb A Pérez i Moya Dirigí, entre d’altres, la Capella Clàssica Polifònica del FAD Foment d’Arts Decoratives i el Cor…

Estudià piano i composició a Bolonya amb GA Fano, i també literatura i filosofia a la universitat de la ciutat Prosseguí la seva formació a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, amb S Falchi, i a Munic, amb M Reger, F Mottl i el filòsof T Lipps Finalment, el 1908 es diplomà en composició a Parma, on del 1910 al 1917 ocupà la càtedra d’harmonia i contrapunt al conservatori Director d’orquestra assistent de V Landini i de T Serafin, posteriorment fou professor a Florència i a Roma fins que el 1939, a causa de la promulgació de la llei racial, es traslladà a Bèlgica La seva tasca musicològica,…

Probablement es formà a Eger i, segons afirma ell mateix, el 1554 estudià a Leipzig Entre el 1558 i el 1559 fou cantor a la Lateinschule d’Eger Sembla que del 1559 al 1567 es dedicà a viatjar i visità diverses ciutats, entre d’altres, Praga i Nuremberg, i que es guanyà la vida com a professor privat de música Entre el 1571 i el 1574 treballà amb un llibreter a Schlaggenwald Bohèmia i aquest darrer any es traslladà a Eger, on romangué fins a la seva mort Home de caràcter difícil, es guanyà molts enemics, que foren el blanc dels seus atacs en alguns dels seus versos Com a editor, es dedicà…

Es tenen molt poques dades sobre la seva biografia Se sap que estigué actiu a Londres entre el 1676 i el 1728 El 1680 fou nomenat músic privat de Carles II, lloc que conservà amb cinc monarques més El 1689 obtingué llicència reial per a organitzar uns concerts públics, que assoliren un èxit notable S’associà amb J Banister i es dedicà també a la venda d’edicions musicals arribades a Anglaterra des de Roma i Amsterdam, amb obres d’A Corelli i altres compositors El valor de la producció musical de King és irregular i mostra certa influència italiana El tractament melòdic de les…

Format musicalment com a infant de cor a la catedral de Toledo, el 18 d’abril de 1733, essent encara un cantor adolescent de la capella " seise ", rebé l’encàrrec d’ocupar-se de l’educació musical dels seus companys Fou nomenat maestro de melodía el 19 d’octubre de 1749, cobrint la vacant deixada per la mort de Juan Sánchez Laín, i exercí aquest càrrec fins que morí Durant el seu sojorn a Toledo, collaborà amb els mestres de capella Joan Casellas i Joan Rossell És autor de diversos tractats de cant pla, especialment de l' Arte de Cantollano y de órgano , publicat el 1761 i del qual es feren…