Resultats de la cerca
Es mostren 935 resultats
El modernisme: la gran esplendor de les arts decoratives
Bellesa i utilitat, aquesta simbiosi defensada des de mitjan segle XIX, són presents ja en les grans realitzacions arquitectòniques del Modernisme, tot i la gran preponderància decorativa del moviment En un marc socioeconòmic que era molt favorable, l’arquitectura esdevé aleshores la gran aglutinadora de les arts decoratives, tant de les aplicades directament a l’estructura constructiva com de les aplicades als seus interiors La recuperació i la millora de tècniques artesanes de molt llarga tradició, sumades a l’ús cada cop més desenvolupat de nous procediments industrials de fabricació que…
La baixa romanitat i l'etapa visigòtica
Fragment de mosaic dedicat a un alt dignatari eclesiàstic inhumat al mausoleu de Centcelles, Constantí, 350-400 MNAT Els darrers segles de l’Imperi Romà foren moments de crisi, seguits posteriorment d’un redreçament, però van tenir tanta transcendència i personalitat que constitueixen una etapa històrica clarament diferenciada i individualitzada de la resta de la història de la Roma clàssica La crisi del segle III, gestada en temps anteriors, s’ha estudiat sota aspectes diversos Alguns autors, en parlar d’aquesta època, assenyalen que va significar la fi de l’Imperi, mentre que d’altres…
Viella

Vista general de Viella
© Xevi Varela
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Vall d’Aran, a la vall de la Garona, a la seva confluència amb el riu Nere, que davalla del port de Viella.
Situació i presentació El municipi de Viella, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Viella, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins el 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan 24,9 km 2 , Arròs e Vila 28,4 km 2 , Escunhau 20,9 km 2 , Gausac 29,3 km 2 i Vilac 21,9 km 2 , amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km 2 El terme de Viella es troba al curs mitjà de la Garona dins la Vall d’Aran Administrativament limita al N amb Canejan, al NE i l’E amb Salardú, al S amb Vilaller Alta…
2021. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT
Lingüística i sociolingüística
a fàbrica EXW n m ECONOMIA Incoterm que estableix que el venedor ha de lliurar la mercaderia en la seva pròpia fàbrica o magatzem, o en un altre lloc convingut, i que, un cop fet això, queda feta la transmissió dels riscos i la posada a disposició acció dilema n f POLÍTICA Acció de desobediència civil no violenta dissenyada per a posar l’oponent en una situació de vacillació en què qualsevol de les decisions que pot prendre té inconvenients activació per CRISPR o CRISPRa n f GENÈTICA Activació de l’expressió d’un gen determinat mitjançant versions modificades de les proteïnes Cas,…
Lingüística 2018
Lingüística i sociolingüística
Acte de cloenda de l'Any Fabra © Institut Ramon Muntaner Als diferents territoris de parla catalana, l’any 2018 es va caracteritzar per diversos canvis legislatius i sentències judicials en l’àmbit de les polítiques lingüístiques governamentals A Catalunya, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola va marcar els primers mesos de l’any La voluntat expressada pel ministre espanyol Méndez de Vigo de modificar la preinscripció escolar per permetre la tria del castellà com a llengua vehicular va comportar nombroses manifestacions contràries de la comunitat educativa i del teixit…
L'agricultura al món i als Països Catalans
Característiques generals de l’agricultura al món Els aspectes econòmics i estructurals que caracteritzen el sector agrícola de cada país depenen estretament de les condicions físiques, econòmiques, polítiques i socials El paper de l’agricultura com a activitat primària té relació amb el nivell i el tipus de desenvolupament econòmic assolit pel país No hi ha cap país que pugui prescindir de l’agricultura, perquè seria exposar-se a un gran risc deixar que l’alimentació de la població depengués totalment de l’exterior Per això a tots els estats, fins i tot els més industrialitzats, el sector…
Pere Moragues, escultor
Art gòtic
Es desconeix el lloc i la data de naixement de l’escultor Pere Moragues, si bé és molt probable que fos a Barcelona pels volts del 1330 De fet, la documentació l’esmenta sempre com a “ciutadà de Barcelona” Pel que fa a la seva ascendència, s’ha suggerit com a possible pare el nom de Romeu Moragues, “ lapiscida ” i veí de Manresa Fora d’una llarga estada a Saragossa i d’algunes anades més o menys puntuals a Montserrat, Tortosa i, potser, Tarragona i Cervera, Pere Moragues devia residir habitualment a Barcelona tenia la casa i cal suposar que el taller al Carrer Ample Es va casar amb Caterina,…
Aloi de Montbrai
Art gòtic
Una figura singular El mestre Aloi resulta una personalitat singular És una de les figures millor i més documentades del seu temps, amb una activitat extensa que, a més, s’encavalca en les dues meitats del segle XIV, a banda i banda de la frontera que suposa el 1348, l’any de la Pesta Negra, en una continuïtat que no es detecta gaire en figures de primera fila I malgrat l’amplitud de les referències, que enclouen fins i tot més d’una obra vinculada documentalment al seu nom, encara no ha estat possible fixar-ne la imatge artística amb un mínim de coherència Tot i ser invocat sovint en…
El panteó reial de Poblet
Art gòtic
La gestació de la idea i la seva consolidació L’afecció dels comtes reis catalans envers l’orde cistercenc va ser un fet molt remarcable des del punt de vista de la transcendència artística Sobretot, aquesta entesa dels sobirans amb els monjos es va manifestar, d’una manera excepcional, a Santa Maria de Poblet, un dels monestirs més importants de les terres de la Corona Estat actual de les sepultures reials del monestir de Poblet L’escultor Frederic Marès va reconstruir-les els anys quaranta del segle XX, aprofitant alguns fragments antics que es conservaven A l’arc de la esquerra de l’…
Els ecosistemes marins
Consideracions generals L’ecotò entre la terra i la mar és brusc i nítid, tal com suggereix aquesta imatge de la costa del cap de Favàritx Menorca Separa dos mons diferents, amb estratègies biològiques distintes, tant en el camp físic com en el camp químic Jordi Vidal La mar ha estat sempre un medi inhòspit i estrany per a l’home, i, encara que s’hi navega i s’hi pesca des de fa milers d’anys, el coneixement de la mar assolit durant la major part d’aquest temps no ha estat més que superficial Només la tecnologia moderna, com més va més sofisticada, ha permès de superar en part la incapacitat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina