Resultats de la cerca

Situació Restes de les antigues muralles conservades, sobre les quals es bastiren cases modernes, ara abandonades ECSA - J Bolòs Aquest poble fou construït al cim d’una penya S’alça en un lloc elevat, des d’on s’albira la part meridional de la Ribagorça Mapa 32-12289 Situació 31TCG154638 Cal agafar la pista que, des de la Guàrdia de Tremp, es dirigeix a Alsamora i cap a Pont de Montanyana Havent deixat la pista que porta a Alsamora a mà esquerra, Castellnou es troba al costat del camí També s’hi pot anar des de Pont de Montanyana JBM Història Estratègicament situat per a guardar…

Situació Vista d’un sector de les ruïnes del poblat, on s’observen els murs verticals que dividien els diferents habitatges aixoplugats sota la penya ECSA - A Roig Uns 200 m cap a llevant de la cova de Sorta s’obre a la mateixa cinglera una llarga balma coneguda per la gent del país com a Esplugallonga tot dins encara de l’antic terme de Serradell Mapa 33-11252 Situació 31TCG273828 Per arribar a la balma cal seguir el camí que en diuen de la Serra, i que al principi és el mateix que porta a Sorta, si bé caldrà deixar el trencall que hi mena, i continuar enfilant-nos al peu de la…

Situació Antiga fortalesa de la qual només resten algunes filades del seu basament J Bolòs Fortificació situada al cim del turó de la Torre Roja, a l’extrem d’un serrat, des d’on podem albirar tota la plana de Caldes de Montbui Al seu costat hi ha un vilatge ibèric Mapa L37-15393 Situació 31TDG293094 Si agafem la carretera que va de Caldes de Montbui a Sentmenat, havent passat el pont de la riera de Caldes, cal seguir un camí carreter fins al Roure Gros, tot passant pel costat de diversos masos i granges Des del Roure Gros cal entrar al bosc per una pista uns centenars de metres Quan trobem…

Situació Vista aèria de les escasses restes d’aquest antic castell andalusí de frontera ECSA - M Catalán Les ruïnes del castell són situades al cim del serrat que hi ha al costat del poble d’Oliola Des de l’indret on es construí la fortificació, a 455 m d’altitud, es veu la vall d’Oliola i l’antic camí d’Agramunt Potser hi havia una comunicació visual indirecta amb el castell de Ponts a través de la torre situada al cim de la Costa del Boix Mapa 34-13329 Situació 31TCG487379 Des de la carretera que va de Ponts a Artesa C-1313, surt a mà esquerra la carretera que porta a Oliola 3, 5 km Les…

Situació Petit santuari, totalment envoltat pel bosc, prop del punt de confluència del torrent de l’Aulet amb l’embassament d’Escales ECSA - MÀ Font El santuari de la Mare de Déu de Rocamora és situat en un coster que domina la confluència del torrent d’Aulet amb la Noguera Ribagorçana, prop de l’embassament d’Escales Mapa 32-10213 Situació 31TCG145911 Entre els punts quilomètrics 116 i 117 de la carretera N-230 en direcció al Pont de Suert, a 100 metres de la boca sud del túnel que travessa les Roques de Cosdevia, surt una pista en direcció a l’embassament d’Escales que en un parell de…

Vida i obra Matriculat com a mercader de la ciutat de Barcelona 1692 Fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 serví Carles II com a ajudant de tresorer i s’ocupà també de l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaren contra França Gràcies a la influència reial aconseguí ser elegit conseller quart de Barcelona el 1699 Serví després la dinastia borbònica i intervingué eficaçment en el repartiment del donatiu de les Corts del Principat del 1701 En els seus escrits de geografia i economia aspirà a un perfeccionament de la gestió financera dels organismes…

Imatge general d’una gespa de Naufraga balearica , emergint de les escletxes de la roca, amb un brot florit a baix Joana Cursach Naufraga balearica és un dels endemismes més emblemàtics de les Balears És una petita planta herbàcia de la família de les umbellíferes que viu en unes poques localitats de la serra de Tramuntana de Mallorca Els anys vuitanta també va ser trobada a Còrsega, però aquesta població es va extingir pocs anys més tard Estudis genètics d’aquesta població corsa van generar seriosos dubtes que realment fos una població natural Avui en dia, mentre no apareguin noves…

La major part del territori és dedicada a conreus de regadiu 960 ha, especialment a tarongers i hortalisses, però també altres fruites, llegums i arròs Al secà hi ha 200 ha, principalment de garrofers, ja mig abandonats Les terres són treballades en règim d’explotació directa És important la fabricació de guix, de calç i, en general, de materials de construcció, i també d’oli de pinyola Hi ha magatzems de preparació de fruita La població ha crescut parallelament al desenvolupament del regadiu La vila 2 239 h agl 2006, xilxers o xinxers o xinxorrins 7 m alt s’assenta a la zona de contacte…

Síntesi de l’estratigrafia del Neogen bètico-balear Biopunt, original d’E Roca Durant el Miocè inferior i mitjà, aquest domini, a diferència del catalano-valencià, va ésser sotmès a un règim contractiu que donà lloc a la formació del sistema d’encavalcaments bètics, que tot just acaba d’ésser descrit Durant aquest període, la conca catalano-balear tenia un marge extensiu el domini catalanovalencià i un marge contractiu el domini bètico-balear A partir del Miocè mitjà-superior, l’extensió va afectar també aquest domini darrer, de manera que la totalitat de la conca…

Situació i presentació El terme municipal de Terrades, de 20,96 km 2 , és al NW de la comarca, al sector dit les Garrotxes d’Empordà Comprèn el poble de Terrades, cap de municipi, el de Palau-surroca, de poblament disseminat, i altres veïnats de cases escampades, com la Guàrdia, i masies El territori és accidentat pels contraforts calcaris prepirinencs que continuen vers llevant des del massís de la Mare de Déu del Mont i el puig de Bassegoda, que envolten la capçalera del Rissec dit ací riera de Terrades, afluent al Manol La vall és limitada al N per l’encinglerada serra de Santa Magdalena,…