Resultats de la cerca
Es mostren 3384 resultats
Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra
Partit polític
Partit fundat a Barcelona al desembre de 1985 per la confluència de Nacionalistes d’Esquerra, Renovadors d’Esquerra i Independents per l’Esquerra Nacional, que ja treballaven junts des de 1984 dins la coalició Entesa d’Esquerra Catalana.
Defensà l’alliberament nacional dels Països Catalans per mitjans democràtics i la construcció del socialisme En les eleccions legislatives de 1986 participà en la coalició Unió de l’Esquerra Catalana, amb el Partit Socialista Unificat de Catalunya, que obtingué 124551 vots El 1987 participà en la creació de la federació Iniciativa per Catalunya IC , però el mateix any un grup de militants i quadres de Reus, encapçalats per Ernest Benach, passaren a Esquerra Republicana de Catalunya ERC Davant les eleccions europees d’aquell any integrà la coalició Esquerra dels Pobles amb…
Castell de la Fuliola
Art romànic
La quadra de la Fuliola, al pla del Mascançà, més enllà del castell d’Almenara, fou conquerida pel comte Ermengol IV d’Urgell, que la donà al gener del 1080 a Guillem Isarn amb la condició que hi bastís una fortificació per defensar els habitants del lloc En el seu testament del 1093 Guillem Isarn llegà el castell de la Fuliola a Santa Maria de Solsona Posteriorment el castell apareix en altres mans El 1280 el rei Pere el Gran concedí una carta de poblament a la Fuliola, per tal que els seus habitants retornessin a casa seva, d’on havien fugit a causa de les lluites que enfrontaven el rei als…
Isidoro de Antillón y Marzo
Geografia
Història
Geògraf i polític aragonès.
Feu estudis a Saragossa i a València, i el 1799 es traslladà a Madrid per ensenyar geografia i història al seminari de nobles Arran de la invasió francesa es veié obligat a fugir a Sevilla 1809 i, més tard, a Palma, on residí del 1810 al 1813 i exercí de magistrat de l’audiència Parallelament fou nomenat vocal de les corts, per la corona catalanoaragonesa, amb el bisbe de Barcelona i el senyor de Lausaca, ministre de l’audiència de Barcelona Cal destacar la seva influència, sembla que ben decisiva, en el desenvolupament de les idees liberals a Mallorca Així, el 1811 feu un viatge pels …
Les fitolacàcies
És una família més aviat reduïda, amb poc més d’un centenar d’espècies repartides en uns 20 gèneres Es troba ben representada a l’Amèrica tropical, bé que algunes espècies viuen a moltes altres regions intertropicals i temperades Conté arbres, arbusts, herbes i lianes, de fulles esparses, simples i enteres Les flors, poc aparents, s’agrupen en raïms, i solen ser pentàmeres, sense pètals i d’ovari súper Bé que cap fitolacàcia no és originària de casa nostra, hom pot veure-hi amb relativa freqüència dues espècies d’origen americà Phytolacca americana i Ph dioica La primera, el raïm de moro, és…
marquesat d’Albaida
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila —actualment ciutat— d’Albaida i els pobles d’Atzeneta d’Albaida, Aljorf, Benissada, Carrícola, Bufali, Otos i el Palomer.
La baronia fou elevada a comtat el 1477 a favor de Jaume del Milà, baró de Carrícola, Albaida, Atzeneta i Otos, arran del seu matrimoni amb Elionor d’Aragó, filla del primer duc de Vilafermosa i neta de Joan II El quart comte, Cristòfor Milà d’Aragó i Coloma, fou elevat a marquès el 1605, i el cinquè marquès, Francesc de Paula Antoni Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada, comte de Bunyol, baró d’Atzeneta i Carrícola, obtingué, el 1771, la grandesa d’Espanya En morir sense fills, s’originà un plet, sentenciat el 1790, a favor de Josep M Milà d’Aragó, tercer marquès de San José i baró d’Otos,…
universalisme
Religió
Moviment i doctrina oposats al particularisme, en virtut del qual hom considera una religió com a radicalment oberta a tots els homes, pobles i races.
Típicament representat pel cristianisme, en contraposició al que fóra la tendència de certs corrents veterotestamentaris, aquest universalisme ha estat mantingut àdhuc amb independència de la fe oficial i eclesial per alguns dels més grans pensadors i filòsofs moderns, els quals cercaren sovint la configuració d’una religió racional, vàlida, consegüentment, per a qualsevol home Això pot ésser indici que l’universalisme cristià no sempre ha estat lliure de sectarismes i particularismes, no independents d’una actitud radicalment proselitista, contrària, doncs, a la idea d’universalisme Aquesta…
quítxua
Dones joves quítxues peruanes amb llames
© X. Pintanel
Etnologia
Història
Individu de diversos pobles (arauac, carib, pano, aimara, etc.), sotmesos als inques i obligats a parlar el quítxua com a llengua oficial de l’imperi.
Sotmesos després als castellans i concentrats en encomiendas , foren obligats a aprendre el castellà i a convertir-se al catolicisme Actualment, constitueixen una població de 5 a 7 milions d’individus que viuen, en grups aïllats i tancats, als altiplans dels Andes des de Colòmbia fins a Bolívia i Xile Practiquen una agricultura senzilla amb aixada i rec Conreen diverses varietats de blat de moro i es dediquen a certs tipus d’artesania cordes, teixits de cotó i llana, etc que venen als mercats
cambra
Folklore
Institució que als pobles del Pallars s’encarrega del recull de diners destinats a pagar les despeses (ball, vi, coca, etc) de la festa major.
Bartomeu Ribelles
Historiografia catalana
Historiador, cronista i bibliotecari.
Vida i obra Dominicà 1778, és autor de nombrosos llibres sobre història valenciana i diversos pobles valencians Els testimonis discrepen sobre la data del seu naixement i de la seva mort, que JP Fuster –i, seguint-lo, la GEC– situa en 1765-1816, mentre que C Fuentes dona les de 1756-1826 Estudià al convent dels dominicans a València, on obtingué els títols de lector i mestre, i fou catedràtic d’art i teologia a la Universitat de València La seva formació i, sobretot, la seva passió historiogràfica es desenvolupà a l’interior del convent de l’orde, on podia accedir a una de les…
El poblament humà dels deserts i subdeserts càlids
Les adaptacions tecnològiques i socials a un medi difícil L’escassetat de recursos dels deserts i, en menor mesura, dels subdeserts càlids, ha obligat la majoria dels humans que hi han viscut i que hi viuen a dur una vida nòmada Al llarg de molts segles, diferents poblacions humanes han sobreviscut en terres àrides aprofitant allò que oferia l’entorn, aprenent a programar els desplaçaments transhumants per tal d’anticipar-se als canvis estacionals s’han encaminat cap a on hi havia aliment i aigua per als ramats i per a ells mateixos, aprofitant l’abundància de les estacions plujoses, i s’han…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina