Resultats de la cerca

Germà d’ Antoni Feliu Es llicencià en dret 1867 Estigué afiliat al partit liberal dinàstic i ocupà diversos càrrecs en l’administració dels governs civils de Conca i Barcelona El 1866 estrenà la seva primera comèdia,  Un mosquit d’arbre , a La Gata del Teatre Odeon, que dirigia Frederic Soler i Hubert Amb el pseudònim de Josep Serra , collaborà amb Soler en comèdies com ara La filla del marxant 1875 o La mà de l’inglès 1879 El seu primer drama,  Los fadrins externs 1871, que tracta sobre la institució de l’hereu, assenyala la línia de la seva producció posterior la mitificació del món rural…

Es llicencià en dret a València 1833 Amic de Pasqual Pérez i Rodríguez i de Vicent Boix, contribuí amb ells a la introducció del Romanticisme i a l’inici de la Renaixença al País Valencià De la seva etapa romàntica cal recordar alguns drames Dion triunfante en Siracusa i Los Reyes de Esparta 1830, Don Álvaro de Luna, condestable de Castilla 1838, diversos sainets costumistes, un volum de poesies castellanes 1840, i els articles crítics i polèmics del Diario Mercantil Ocupà càrrecs polítics liberals a Xèrica i a Llucena durant la primera guerra Carlina, en la qual combaté com a comandant de…

Vida i obra Es formà a València, amb Marià Seguer, i fou membre del cercle d’erudits científics al voltant de Gregori Maians Cursà gramàtica i filosofia a València 1740-41 i lleis a Salamanca 1744 El 1745 tornà a València i hi estudià matemàtiques i medicina, com també filosofia i llengües modernes i clàssiques, epigrafia i numismàtica No aconseguí accedir a la docència universitària i inicià la carrera de metge per diverses poblacions d’Andalusia, la Manxa, Madrid i Toledo El 1761 tornà a València i ingressà en la Reial Societat de Ciències de Göttingen, davant la qual presentà comunicacions…

Vida Estudià ciències de la informació, cinematografia i filosofia, i des del 1977 escriví i dirigí curts de ficció, industrials, documentals, anuncis i sèries televisives Formà part del collectiu Nous Directors Catalans 1984-88 i el 1987 realitzà un dels primers storyboard europeus assistit per ordinador, el projecte de llarg argumental titulat Barcelona-Berlín que no s’acabà fent El 1991 el COOB Comitè Organitzador de les Olimpíades de Barcelona el nomenà director de cobertura dels Jocs Olímpics en televisió d’alta definició TVAD i dirigí el film oficial Dreams of Barcelona 1992, amb Tomàs…

Vida S’inicià en el camp de l’animació a dinou anys amb diversos curts en 8 mm Cómics , 1971 i com a professional en els Estudis Buch-Sanjuán, on coincidiren diverses futures figures de l’animació catalana, com Vicenç Bassols i Víctor Luna Amb aquest últim fundà l’estudi Equip Dibuixos Animats 1974, després anomenat Equip Studio d’Animació i, a partir del 1992, Cine Nic i també Nic Frame by Frame Amb aquesta firma dirigí dos llargs Historias de amor y masacre 1975-78 estrenat el 1980 i Despertaferro El crit del foc 1987-88, i els curts El pájaro 1969 Gugú 1981, amb dibuixos de l’humorista…

Fill d’un advocat, el qual odiava, i orfe de mare a set anys, visqué una crispada infantesa i adolescència en la seva ciutat nadiua, i a la fi del 1799 es traslladà a París, on ingressà a l’Escola Politècnica Treballà en el ministeri de la guerra, i amb l’exèrcit napoleònic conegué Itàlia, Alemanya i Moscou, portant una vida de dandi luxós i galant A la caiguda de l’Imperi s’exilià voluntàriament a Milà, viatjà i publicà les seves primeres obres, escassament originals, sobre pintura i música El 1817 adoptà el pseudònim de Stendhal, hipergermanització del topònim alemany Stendal Magdeburg, com…

Vida i obra Es llicencià en ciències fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona 1901, fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis del districte V més tard Escola Complementària d’Oficis Narcís Monturiol Mentre estudiava, formà part del grup de Josep Carner a la Congregació Mariana dels Jesuïtes de Barcelona, que es pot considerar l’origen del noucentisme Es lligà molt estretament a l’Acadèmia Catalanista on, entre el 1903 i el 1905, començà a mostrar el seu interès per la gramàtica Aquests mateixos anys collaborà a La Renaixença , Montserrat  —que arribà a codirigir el 1905—,…

Fill del federal catalanista Baldomer Tona i Xiberta Es formà al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI Dedicat a l’activitat periodística, treballà com a redactor a Lluita Des de molt jove es dedicà a escriure el seu conte El taciturn aparegué publicat a Justícia Social el 1923, signat amb el pseudònim d’ Iu d’Esterri , i el 1926 publicà L’Angelina vol viure Durant la Dictadura de Primo de Rivera ingressà a la SEM Societat d’Estudis Militars Implicat en l’atemptat de Garraf 1925, contra el tren reial en què viatjava Alfons XIII, fou empresonat i s’…

Vida i obra Orfe de pare de molt jove, treballà en despatxos de juristes El 1800 estrenà el sainet El barber que ha tret en la rifa dels porcs  que, sota títols diversos, romangué de repertori durant molts anys El 1802 publicà  Poesías en obsequio de nuestros monarcas y real familia  i, el 1804, estrenà la peça castellana Al freír será el reír y al trocar será el llorar, o el tío burlado Simultàniament, fou nomenat traductor i adaptador de les obres teatrals —algunes de les quals foren publicades— que eren representades en el Teatre de la Santa Creu, de Barcelona, que dirigí molts anys…

Es llicencià en dret a Barcelona 1902 i fou passant d’Ildefons Sunyol S’afilià a la Lliga Regionalista i tingué una intensa activitat política Nomenat vicesecretari de la Cambra de Comerç de Barcelona 1905-19, en fou president del gener del 1934 al juliol del 1936 Des del 1919 dirigí el Banc Urquijo Català, que fou un model bancari de suport a la indústria i intervingué en grans empreses catalanes com La Maquinista Terrestre i Marítima, Catalana de Gas i Hidroelèctrica de Catalunya Del 1919 al 1923 fou elegit diputat provincial, en representació de la Lliga Regionalista Més endavant fou…