Resultats de la cerca
Es mostren 1921 resultats
moció de censura
Política
Proposició presentada i votada en una assemblea
legislativa amb l’objectiu de reprovar l’acció del govern i que, en cas de ser
aprovada, en comporta en la majoria dels casos la dimissió i la substitució per
un d’alternatiu.
Si la moció ateny la majoria dels vots, el govern en qüestió pot presentar la dimissió o bé dissoldre l’assemblea per tal que els electors arbitrin el conflicte que l’oposa al poder legislatiu És el procediment invers a la qüestió de confiança La moció de censura és una de les peces fonamentals del sistema parlamentari, i hom la regula de diverses formes, segons les constitucions A la Gran Bretanya, perquè la moció de censura reïxi només cal una majoria simple Contràriament, la constitució de la V República Francesa imposa moltes més traves, la més important de les quals és que els diputats…
José Antonio Labordeta Subías

José Antonio Labordeta
© Ministerio de Trabajo e Immigración
Música
Cantautor, escriptor i polític aragonès.
Fill d’un catedràtic de llatí i germà de l’escriptor Miguel Labordeta, es llicencià en filosofia i lletres i exercí com a professor d’institut L’any 1968 inicià la seva activitat d’intèrpret i autor de cançons i el 1974 enregistrà el disc Cantar y callar , seguit d’altres, entre els quals Tiempo de espera 1975, Que no amanece por nada 1978, Cantata para un país 1979, Las cuatro estaciones 1981 Qué queda de ti, qué queda de mí 1984, Aguantando el temporal 1985, Qué vamos a hacer 1987, Trilce 1989, Tú, yo y los demás 1991, Canciones de amor 1993, Paisajes 1991, 30 canciones en la mochila…
Estat Català-Partit Proletari
Partit polític
Organització d’influència marxista que, creada el 1931 (amb noms successius), expressà la discrepància esquerrana amb el nacionalisme macianista, de forma paral·lela a l’esclat de dissidències per la dreta (Nosaltres Sols! i Partit Nacionalista Català).
La reorganització d’ Estat Català EC a Bèlgica el 1927, després de Prats de Molló, i la seva reconversió en un hipotètic Partit Separatista Revolucionari de Catalunya durant el viatge de Macià a Amèrica el 1928, feren sorgir queixes teòriques en la direcció exterior Ramon Fabregat, Rafael Ramis i Martí Vilanova, secundades per alguns militants influents que restaren a França Jaume Miravitlles o emigraren a Mèxic Josep Rovira Aquest sector, sensible a la retòrica de la Internacional Comunista sobre l’alliberament nacional difosa arran dels girs estalinians de 1927-1928, prengué forma a…
Partit dels Comunistes de Catalunya
Partit polític
Organització política creada a l’abril de 1982 per escindits del Partit Socialista Unificat de Catalunya [PSUC].
El V Congrés del PSUC reflectí un seguit de tensions internes irreversibles entre els corrents eurocomunistes, leninistes i prosoviètics, pròleg de l’escissió gener de 1982 que conduí a la fundació del PCC al mes d’abril Pere Ardiaca assumí la presidència del nou partit fins a la seva mort el 1986 i Joan Ramos, la secretaria general La seva branca juvenil és el Collectiu de Joves Comunistes Els seus òrgans d’expressió són el setmanari Avant , de caràcter més informatiu i tàctic, i Realitat , més analític i teòric En el moment de la seva fundació, el PCC aplegà un nombre important de dirigents…
Txiki Benegas

Txiki Benegas (2012)
© Ecemaml
Política
Nom amb el qual fou conegut el polític basc José María Benegas Haddad.
Fill d'un advocat basc del PNB exiliat i d'una veneçolana d'origen judeolibanès, es llicencià en dret el 1971, any que s'afilià al Partido Socialista de Euskadi, federació del PSOE PSE-PSOE, de la qual fou secretari general del 1977 al 1988 i president del 1988 al 2002 Dins del PSOE fou membre del Comitè Federal i del 1984 al 1994 secretari d'organització En 1977-79 fou diputat a les Corts Constituents, i posteriorment revalidà l'escó fins el 2015, llevat del període 1984-89 Tingué un pes determinant com a estret collaborador de Felipe González tant en els òrgans del PSE-PSOE…
casa del poble
Entitats culturals i cíviques
Institució política, cultural i recreativa creada pels socialistes belgues.
Fou introduïda per primera vegada als PaïsosCatalans, a València, el 1903, fundada per l’ajuntament fou la primera, també, de l’Estat espanyol, i a Barcelona el 1905, per iniciativa d’Alejandro Lerroux, cap del Partit Radical Es difongué aviat a diverses poblacions dels PaïsosCatalans A les Illes, la primera casa del poble fou fundada al començament del segle XX a Palma per aglutinar les societats obreres eren 20 el 1935 de signe socialista, i permeté, a partir del 1918, l’organització de nombroses vagues i d’altres activitats,…
art albanès
Art
Art produït pels albanesos.
Les primeres manifestacions artístiques en territori albanès procedeixen de colònies gregues i romanes, moltes de les quals s’assentaren sobre nuclis de població autòctona Durant l’edat mitjana hi foren reproduïts els prototips de l’art bizantí, que pervisqué fins molt enllà en la tradició popular Així ho demostren les icones i la pintura mural, la qual acollí molt matisadament algunes tendències realistes Foren molt coneguts els muralistes Onufrios de Neokastron i David de Salònica Amb la renaixença cultural de la segona meitat del s XIX, que subseguí l’afebliment del domini…
societat sense classes
Política
Sociologia
Estadi del desenvolupament de la societat en el qual desapareixen les diferències entre els homes degudes a l’actual estructura socioeconòmica capitalista.
En aquest sentit no és utòpica la concepció socialista segons la qual és possible la superació del capitalisme, bé que la mera supressió de les actuals classes socials basades en la propietat privada dels mitjans de producció no suposi la desaparició de privilegis, diferències i explotacions, vells o nous L’ideal de la societat sense classes és també propi del capitalisme, encara que aquest concep les classes d’una manera diferent, ja sia com a fruit de les diferències que neixen tant del consum com de la producció Max Weber o com a estrats socials basats en la professió, l’estil…
eurocomunisme
©
Política
Nom amb què hom designa el corrent sorgit a mitjan dècada dels setanta en els partits comunistes de l’Europa mediterrània (italià, francès, català i espanyol).
Partint de les teories de Togliatti i Gramsci, defensà una nova estratègia adaptada al capitalisme avançat, on el predomini de la classe mitjana assalariada no permetia aplicar els esquemes clàssics del marxisme de la lluita de classes i la presa revolucionària del poder Hi influí també el rebuig de part de l’esquerra occidental al caràcter dictatorial de l’estalinisme i a les intervencions de l’URSS a Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968 L’eurocomunisme renunciava, així, a la dictadura del proletariat, acceptava el pluralisme democràtic, el pacte amb altres forces progressistes compromesso…
Lionel Robert Jospin

Lionel Robert Jospin
© Comissió Europea
Política
Polític francès.
El 1965 ingressà a la Unió de l’Esquerra Socialista Es vinculà al Parti Socialiste PS i el 1973 passà a ésser-ne membre del secretariat i dos anys després responsable de formació En 1965-70 treballà al ministeri d’afers estragers Diputat a l’Assemblea Nacional des del 1977, fou responsable de relacions internacionals del PS el 1979 El 1988 deixà la direcció del PS, i fins el 1992 fou ministre d’educació El 1995, després d’haver estat derrotat en les eleccions presidencials, fou elegit primer secretari del PS El 1997 guanyà les eleccions legislatives i formà un govern amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina