Resultats de la cerca

Aprengué les beceroles de la música amb el seu pare, i un oncle seu, violinista de la catedral de Crema, li ensenyà de tocar el violí Ingressà al Conservatori de Música de Milà el 1835, on estudià contrabaix Amb els diners del premi del final d’estudis del conservatori, es comprà un contrabaix de Carlo Giuseppe Testore de tres cordes, amb el qual es convertí en un solista excepcional Fou contrabaix solista de l’orquestra del Teatro San Benedetto de Venècia, on conegué Giuseppe Verdi, amb el qual mantingué una forta amistat durant tota la vida Actuà a Nova Orleans, Nova York i Londres, ciutat…

De formació autodidàctica, les crítiques favorables que rebé la seva Sonata per a piano 1903 el convenceren per a dedicar-se seriosament a la música Anà a Berlín, on estudià composició i direcció amb H Pfitzner El 1905, de nou a Holanda, es dedicà a la docència i fou director coral Professor de composició al Conservatori de Música d’Amsterdam des del 1919, n’esdevingué director en 1924-37 En un primer moment es mostrà més interessat en la música de cambra i centrà els seus esforços en aquest gènere, on es detecten clarament les influències del seu mestre, H Pfitzner Entre les composicions d’…

A Sofia fou alumne de P Vladigerov i de P Khadžiev, però després anà a perfeccionar-se a Praga amb A Hába, J Rídký i V Talich En tornar a Bulgària, treballà com a director d’orquestra a Ruse i Varna i, posteriorment, en orquestres més importants, com l’Orquestra Simfònica Estatal 1947-56 i l’Orquestra Filharmònica de l’Estat a Sofia 1956-72, amb la darrera de les quals efectuà gires per Europa i Rússia A partir dels anys setanta es dedicà a la docència La seva música, de primer lligada a la música popular búlgara, ha evolucionat cap al serialisme i les tècniques aleatòries Entre les seves…

Format amb el teòric HC Breidenstein i amb la seva mare, inicià la seva carrera compositiva de nen en guanyar, el 1852, una beca de la Fundació Mozart de Frankfurt Aquesta beca li permeté estudiar amb C Reinecke i Breunung a Colònia A la fi dels seus estudis, compaginà la tasca docent amb la composició, però no fou fins el 1891 que obtingué el títol de professor de composició a l’Acadèmia de Berlín La facilitat que tenia per a la creació musical, juntament amb un melodisme arquetípic acompanyat d’una escriptura cohesionada i íntegra, l’ajudaren a obtenir el reconeixement entre els seus…

Estudià amb J Boda a la universitat estatal de Florida, i després, violí amb I Galamian a Nova York A la Juilliard School fou alumna d’E Carter i R Session El 1975 fou la primera dona que obtingué un DMA en composició Estrenà Symposium per a orquestra 1973, dirigida per P Boulez, i String Quartet 1974 al ISCM World Music Days de Boston Per la Symphony no1 , estrenada el 1982 per l’American Composers Orquestra, rebé el Premi Pulitzer de música del 1983 La forma musical de Zwilich es caracteritza per generar tota l’obra -l’estructura i el llenguatge melòdic i harmònic- a partir dels motius…

Estudià composició a l’Acadèmia de Praga amb E Hlobíl i J Pauer Del 1971 al 1983 treballà a la Ràdio Txeca de Praga com a redactor —i posteriorment com a redactor en cap—, i alhora ensenyà composició al conservatori de la ciutat 1973-76 El 1983 fou nomenat secretari general de l’Associació de Compositors Txecs, càrrec que mantingué fins el 1990 A partir del 1987 feu classes a la Universitat de Praga El 1990 es traslladà als EUA, on fou professor a la Universitat de l’Estat de Florida des del 1990 La seva obra, adscrita a les tendències de la Neue Musik, però també influïda per O Messiaen i el…

Començà la seva carrera musical com a violinista a Praga Estudià orgue i composició amb BM Cernohorský El 1745 fou nomenat mestre de capella de la cort del príncep elector de Magúncia, com a successor del seu compatriota Jan Ondricek A causa del seu caràcter excèntric, però, el 1750 fou suspès temporalment del càrrec, i destituït definitivament el 1756 A partir de llavors es dedicà a viatjar i visità diverses corts, entre les quals destaquen les de Coblença, Colònia, Darmstadt, Dillingen i Würzburg També feu alguns viatges per Itàlia Es guanyà la vida impartint classes, fent concerts de…

Estudià composició a l’Escola Professional amb G Ustvol’skaja i, després, al conservatori fins el 1962 En 1962-65 perfeccionà la seva formació amb D Šostakovič Malgrat les imposicions del règim soviètic, mantingué força independència artística En la Segona simfonia Marina , 1965 usà textos de Marina Cvetaeva, autora no grata al règim, i el 1966 escriví el Rèquiem a partir de l’obra homònima d’Anna Akhmatova, que evoca el terror de l’era estalinista De la seva producció vocal també s’ha de destacar Suzdal’ 1964 És autor de nou simfonies, la darrera de les quals quedà incomplerta a la seva…

Estudià orgue amb A Kette a la seva vila natal El 1768 esdevingué organista de l’església de la collegiata de Neumünster i alhora decidí iniciar la carrera eclesiàstica Ordenat de prevere el 1774, el 1778 fou cridat pel príncep elector de Magúncia, FKJ von Erthal, per a acomplir funcions de capellà de la cort i professor de música L’any següent inicià un viatge per Itàlia, patrocinat pel seu protector, durant el qual aparegué com a pianista en diverses ciutats transalpines A Nàpols li fou encarregada l’òpera Il Farnace 1782, única incursió del músic en aquest gènere De retorn a Magúncia, es…

Començà la seva formació musical a Estrasburg com a nen del cor catedralici El 1776 s’establí a París, on tingué gran èxit en els salons de la noblesa, especialment com a intèrpret dde vidre El seu opus 1, unes sonates per a teclat, el dedicà a Maria Antonieta, esposa de Lluís XVI Arran de la Revolució Francesa s’exilià a Londres, on es guanyà la vida com a professor i clavecinista Tota la seva producció musical se centra en obres per a clavicèmbal o piano, vint-i-una de les quals són sonates amb violí opcional o obligat Les primeres obres, els opus 1 a 11, es publicaren a París entre el 1773…