Resultats de la cerca
Es mostren 10935 resultats
cala des Canar
Cala
Cala de la costa oriental d’Eivissa, al municipi de Santa Eulària del Riu, al nord de la punta d’Arabí, davant la petita illa des Canar
; ha esdevingut un dels centres turístics més importants de l’illa.
Les estructures compressives beticobalears
Mallorca Estructura bàsica de les serres de Mallorca Les serres de Mallorca són constituïdes per un conjunt de làmines d’encavalcament imbricades mitjançant un sistema d’encavalcaments com el que es mostra en la figura inferior El dibuix superior mostra quina era la disposició d’aquestes làmines de longitud I abans de la compressió oligo-miocena que provocà l’escurçament S Biopunt, modificat a partir d’un original de Boyer La forma del contorn i en bona part la topografia de l’illa de Mallorca són condicionades pel moviment de falles relativament recent es tracta de falles normals, lligades…
Campos
La casa de la vila de Campos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a la plana al·luvial situada entre les superfícies estructurals miocèniques de la marina de Llucmajor, a l’oest, i la de Santanyí, a l’est.
La costa, de 9 km de llargària, és baixa i arenosa arenal de sa Ràpita, platja des Trenc, separades per la punta de ses Covetes Al sud-est es troben es Salobrar de Campos, restes d’un antic prat utilitzades per a l’explotació de salines, i as Palmer, el balneari des Banys de Sant Joan, les úniques sorgències d’aigües termals de l’illa El municipi és predominantment agrícola la terra conreada ocupa 7 248 ha 70% del terme i hi té una gran importància el regadiu 1 080 ha, a causa de l’abundància d’aigües freàtiques utilitzades, amb sínies, molins i motors es Palmer és important la producció de…
Estrasburg
Ciutat
Ciutat d’Alsàcia, França, capital del departament del Baix Rin i de la regió administrativa de Gran Est, a la frontera amb Alemanya.
És situada a la fèrtil plana alluvial alsaciana, vora l’Ill i a 3 km del Rin, en un encreuament de grans vies de comunicació internacionals i de tota la xarxa de canals navegables que enllacen l’Ill i el Rin amb els rius Marne i Roine El nucli primitiu de la ciutat es formà en una illa entre dos braços de l’Ill Els vells barris del sud, de carrers estrets i alta densitat d’habitatge, han estat en part remodelats, amb l’obertura de grans artèries transversals i de bulevards perifèrics D’altra banda, l’expansió urbana ha absorbit, creant-hi noves indústries, els antics nuclis de Neudorf, Neuhof…
matrícula

Automòbil amb la placa de matrícula de Bulgària
Transports
Placa d’identificació estatal fixada en un vehicle de tracció pròpia.
Hi consta sempre un número número de matrícula, al qual hom afegeix altres números, sigles o símbols indicatius de l’estat, la localitat, la divisió administrativa, etc Codis internacionals de matriculació de vehicles estats i territoris A Àustria AFG Afganistan AG Antigua i Barbuda AL Albània AM Armènia AND Andorra ANG Angola ARU Aruba AUS Austràlia AXA Anguilla AZ Azerbaidjan B Bèlgica BD Bangladesh BDS Barbados BF Burkina Faso BG Bulgària BHT Bhutan BIH Bòsnia i Herzegovina BOL Bolívia BR Brasil BRN Bahrain BRU Brunei BS Bahames BU Burundi BVI illes Verges Britàniques BW Botswana BY…
Hamburg
Ajuntament de la ciutat d’Hamburg
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat d’Alemanya, que constitueix el land homònim, a la capçalera de l’estuari de l’Elba.
Limita al S amb el land de la Baixa Saxònia i al N, amb el de Slesvig- Holstein Igual que Bremen, és una ciutat estat, que conserva una part de la seva independència medieval La major part del territori s’estén a la vora dreta de l’Elba, que el travessa d’E a W A la capçalera de l’estuari se situa Hamburg i, en una illa formada pels braços N i S del riu, Wilhelmsburg Les dàrsenes han estat construïdes a l’esquerra Les dues vores són enllaçades mitjançant un túnel subaquàtic L’expansió demogràfica, notable a la primera meitat del segle XX, experimentà els anys seixanta una…
Isidor Marí i Mayans
Lingüística i sociolingüística
Música
Sociolingüista i cantautor.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1972, amb una tesi sobre la poesia catalana d’Agustí Eura Professor a la Universitat de les Illes Balears 1972-80, en fou coordinador del Departament de Llengua i Literatura Catalanes i vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres Com a promotor i coordinador del reciclatge de llengua catalana, fou membre de la Comissió Mixta entre el Consell Interinsular i el Ministeri d’Educació per a la introducció del català en el sistema educatiu 1979-80 Fou cap del Servei d’Assessorament Lingüístic de la Generalitat de Catalunya 1980-88…
,
lleuda
Història del dret català
Impost que gravava l’entrada de mercaderies a les ciutats i viles on hi havia mercat.
De vegades rebia unes altres denominacions peatge, portatge, barra, teloni , i d’altres vegades era relacionada amb altres exaccions, com el passatge , la reva i l' hostalatge En el fons, tots aquests drets formaven part d’un mateix sistema impositiu, que gravava l’entrada de mercaderies per tarifa fixa i no pas ad valorem , com els delmes La referència més antiga coneguda a Catalunya és el precepte adreçat pel rei Odó al bisbe de Vic Gotmar, el 889, pel qual donà a la catedral el terç del teloni dels mercats de Vic i Manresa, que posteriorment 957 fou donat pel bisbe Guadamir a la canònica…
Jaume Pomar i Llambias
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Vida i obra Llicenciat en periodisme 1973, cursà també estudis de filosofia i lletres Treballà a l’administració pública, ocupació que compaginà amb una intensa activitat literària, periodística i cultural en general Fundà i dirigí 1965-68, juntament amb Guillem Frontera, la collecció de poesia “La Sínia” de l’editorial Daedalus Collaborà habitualment en els principals mitjans de les Balears El Día , Diario de Mallorca , Última Hora , Baleares i el seu successor en català, Diari de Balears , i també en alguns de Catalunya, com ara Serra d’Or De l’obra literària sobresurt especialment la…
,
almadrava
Pesca
Ormeig de pesca, de grans dimensions, destinat principalment a capturar vols de peixos migradors (tonyines i altres escòmbrids sobretot).
Bé que segons els llocs i les èpoques hom n’ha emprat de diverses menes, la més perfeccionada i modernament més corrent consta, fonamentalment, d’una xarxa disposada més o menys de manera perpendicular a la línia de costa, i per tant travessera a les línies de migració, anomenada cua, que comunica, a través d’una obertura la boca , amb un seguit de compartiments rectangulars o quadrangulars les cambres , el darrer dels quals, anomenat cop, és proveït de fons Els peixos, desviats per la cua, fan cap, a través de la boca, a les cambres Els pescadors, aleshores, sovint mitjançant una xarxa…