Resultats de la cerca
Es mostren 13642 resultats
Trèveris
Ciutat
Ciutat del land de Renània-Palatinat, Alemanya.
Situada a la vall del Mosella, prop de la frontera de Luxemburg, és una ciutat tranquilla, centre del comerç vinícola del Mosella, seu d’algunes petites indústries tèxtils i mecàniques i manufactures del tabac Als seus encontorns hom explota mines de coure i jaciments de guix És bisbat catòlic, el primer d’Alemanya Té universitat fundada el 1473 Antiga Augusta Treverorum , fundada per August ~15 aC, fou nus de comunicacions d’allí partien les vies cap a Colònia i cap a Magúncia i centre comercial Capital de la Bèlgica, era seu del legat i del procurador, amb autoritat sobre les dues Germànies…
Campània
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia meridional que comprèn les províncies d’Avellino, Benevent, Caserta, Nàpols i Salern.
La capital és Nàpols S’hi distingeix una part muntanyosa Apení meridional i una part plana Terra de Llavor , Campània pròpiament dita, situada al nord de la ciutat de Nàpols El clima és mediterrani, amb una temperatura mitjana anual de 19,1°C 11,3°C el mes de gener i 28,6°C el mes de juliol i una pluviositat mitjana de 631 mm anuals Els rius desemboquen a la mar Tirrena Garigliano, Volturno, Sarno i Sele A la costa destaquen, de nord a sud, els golfs de Gaeta, Nàpols i Salern, i les illes d’Ischia, Procida i Capri Els sòls són a la plana, fèrtils, formats per alluvions i cendres volcàniques…
Bombai
La Victoria Terminus del Central Railway de Bombai
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’estat de Mahārāṣhṭra, l’Índia.
Originàriament fou edificada sobre unes petites illes, que successius ponts i calçades convertiren en l’illa de Bombai, de 58,5 km 2 Actualment el Gran Bombai s’estén també a l’illa veïna de Salsette, situada al nord, i unida a la ciutat per istmes artificials el Gran Bombai té així una extensió total de 452,4 km 2 L’emplaçament insular permet a Bombai l’establiment d’un port excellent Té un clima calorós i humit, amb 26,2°C de temperatura mitjana anual i 3175 mm de pluja anual, recollida de juny a setembre Nucli industrial, hi destaquen les indústries químiques refineries de petroli i…
vescomtat de Bas

Vescomtes de Bas
©
Història
Jurisdicció feudal que comprenia principalment la vall alta del Fluvià i alguns territoris veïns de la Garrotxa (Sant Esteve i Sant Privat d’en Bas, Ridaura, Puigpardines, Olot, Sant Julià de Cabrera, Falgars d’en Bas, les Preses, Joanetes, la Pinya, Sant Joan dels Balbs, Sant Andreu del Coll, Rupit, Castelló d’en Bas i Finestres).
Aquesta jurisdicció era el patrimoni dels antics vescomtes de Besalú a partir de Pere I 1126, després de l’extinció del comtat de Besalú 1111, aquests prengueren el títol de vescomtes de Bas Mort Pere I sense fills el 1127, el vescomtat passà a la germana del seu avi, Beatriu I, muller de Ponç de Cervera Llur fill Ponç II de Cervera succeí el seu germà Pere II, que morí sense fills el 1137 Ponç II raptà la princesa Almodis, germana de Ramon Berenguer IV, per casar-s’hi, contra la voluntat del sobirà 1147 D’aquest matrimoni en nasqueren Hug I, el qual succeí el seu…
Almenara

Municipi
Municipi de la Plana Baixa; una part important del terme és una continuació de la vall de Segó, al Camp de Morvedre, comarca de la qual aquest terme municipal és separat per l’assegador de Benavites.
L’altura del terme baixa de llevant a ponent seguint els darrers contraforts de la serra d’Espadà, amb una sèrie de turons que formen l’anomenada serra d’Almenara la Rodana, el puig del Castell, el puig del Sit La part oriental del terme és una plana que s’estén fins al mar, plana pantanosa a causa de les aigües que brollen de les últimes alineacions muntanyoses i inculta fins fa poc temps Ací es troba l' estany d’Almenara , conjunt de tres llacunes litorals molt pròximes entre si, utilitzades per a la pesca i la caça aquàtica tenen una longitud de 300, 275 i 125 m La costa és…
Algemesí
Algemesí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, situat a la plana al·luvial, a l’esquerra del Xúquer, a la confluència d’aquest riu amb la rambla d’Algemesí o riu Magre.
Tot el terme és de regadiu i rep l’aigua, principalment, de la séquia reial del Xúquer i, també, entre d’altres, de la séquia comuna d’Algemesí i de la séquia de Fentina Es conreen, sobretot, cítrics 2 900 ha, arròs 160 ha i hortalisses 200 ha Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels mateixos propietaris en un 87% la resta ho és, principalment, per arrendataris La ramaderia, en règim d’estabulació, compta amb bestiar oví que aprofita els pasturatges dels arrossars i bestiar boví destinat al consum local, i amb comercialització dels subproductes a l’àrea comarcal…
Acaia
Divisió administrativa
Nomós del Peloponès, Grècia.
La capital és Patres L’antiga regió d’Acaia fou refugi de grups importants d’aqueus escapats de les invasions dòriques No tingué un paper destacat fins el 280 aC, en què fou creada la Lliga Aquea, el moviment polític més important de Grècia a l’època hellenística, al costat de la Lliga Etòlia La Lliga Aquea, ajudada per Roma, lluità alternativament amb Esparta i amb Macedònia Fou dissolta pels romans el 146 aC, i Acaia esdevingué província romana A partir de la conquesta romana, el nom d’Acaia serví per a designar tot Grècia Tiberi la incorporà a Macedònia 15 dC i Claudi en feu una província…
Dārfūr
Divisió administrativa
Regió del Sudan.
Actualment comprèn les divisions administratives del Dārfūr septentrional, el Dārfūr meridional i el Dārfūr occidental, les quals sumen un total de 503 180 km 2 i a grans trets corresponen al terç oest del Sudan Les principals ciutats són Al-Fāšir 217827 h 2008, Nyala 492984 h 2008 i Al-Junayna 134264 h 2008, capitals respectives d’aquestes tres divisions El 2007 hom estimava la població total en uns 7 milions El regne de Dārfūr nom que, en àrab, significa ‘llar dels fur’, l’ètnia majoritària fou governat per monarques dajo i berbers fins al s XVI El 1596 fou conquerit pels àrabs, i durant el…
transformador

Transformador trifàsic de columnes en bany d’oli, per a alta tensió
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell estàtic d’inducció electromagnètica, destinat a transformar un sistema de corrents variables en un o diversos altres sistemes de corrents variables, d’intensitat i de tensió generalment diferents però de la mateixa freqüència.
El transformador és un element bàsic per a la utilització del corrent altern com a font d’energia pràctica, tant industrial com domèstica De fet, és un cas especial de màquina elèctrica estàtica, i per això el seu estudi pot ésser inclòs en el d’aquestes Bàsicament consisteix en dos enrotllaments, dits primari i secundari , enrotllats al voltant d’un mateix nucli magnètic , de ferro planxa magnètica El primari rep el corrent a transformar, i aquest, un cop transformat, surt pel secundari La relació entre les tensions d’entrada i de sortida és donada per la relació de transformació entre les…
sextant

sextant
© Xavier Gallego Morel / Fotolia.com
Astronomia
Instrument proveït d’un limbe graduat i de dos miralls, un dels quals es mou solidàriament amb una alidada mentre l’altre roman fix, i que permet de mesurar l’altura d’un astre des d’un vaixell o des d’un avió.
El sextant marí consta d’un bastidor amb una empunyadura que permet d’agafar-lo, i a la seva part inferior porta un limbe graduat que abasta un arc de 60° o, en l’actualitat, més generalment de 80°, malgrat ésser mantingut el nom de sextant Una alidada que gira al voltant d’un eix que passa pel centre de la circumferència, de la qual el limbe és un arc, porta en el seu extrem un nònius que es desplaça sobre la graduació del limbe Perpendicularment al pla d’aquest darrer hi ha dos miralls l’un, M , és fixat a l’alidada i es mou amb aquesta, mentre que l’altre, m , és fixat al…