Resultats de la cerca
Es mostren 1932 resultats
El Salvador

Palacio Tecleño de la Cultura (Santa Tecla, El Salvador)
© El Salvador Impressive
Estat
Estat de l’Amèrica Central que limita al N i a l’E amb Hondures, al N i a l’W amb Guatemala, i al S amb l’Oceà Pacífic; la capital és San Salvador.
La geografia física Els Andes centreamericans, la serralada més septentrional del territori, són formats per materials mesozoics, i llur altitud màxima voreja els 2000 m La serralada de la costa és constituïda per volcans recents, la majoria dels quals encara són actius Santa Ana, 2381 m alt San Vicente, 2181 San Salvador, 1960 Izalco, 1885 La plana central és compresa entre totes dues serralades i és coberta per sediments recents la drenen els rius Lempa, Titihuapa i Jiotique, a la regió occidental, i el Goascorán i el Grande, a l’oriental la depressió central és l’àrea més poblada La plana…
Vil·les amb mosaics entre els rius Segre i Cinca (la Noguera i l’Urgell)
Entre els segles IV i VI funcionaven a les comarques lleidatanes, entre els rius Segre i Cinca, un seguit de villes romanes ornades d’esplèndids mosaics de paviment, que testimonien la riquesa i cultura dels seus amos Tret del cas del Romeral, la major part d’aquestes villes foren localitzades en el curs de prospeccions, per la qual cosa ignorem l’evolució i la cronologia precises a què pertanyen els mosaics Per això cal comparar les seves composicions i motius amb d’altres de millor datats, que ens mostren els gustos i les tendències de l’època L’inventari que segueix és només una mostra, de…
kombutxa
Alimentació
Beguda probiòtica d’origen probablement manxurià, rica en nutrients, lleugerament carbonatada, d’un gust entre dolç i agre i una olor semblant a la del iogurt o el quefir, que resulta de la fermentació que produeix una colònia simbiòtica de bacteris (Acetobacter) i llevats (Brettanomyces i Saccharomyces) en una infusió de te verd o negre amb sucre.
Se li atribueixen propietats terapèutiques no demostrades científicament
El marc geogràfic del romànic del Baix Cinca
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Llitera i el Baix Cinca amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca del Baix Cinca 960,86 km 2 , situada a ponent del Segrià i la Noguera, és a dir, a ponent del territori català, està adscrita administrativament a Aragó, situació que es va establir a l’inici del segle XIV, ja que fins llavors havia format part del Principat de Catalunya Malgrat aquesta nova adscripció i del temps transcorregut des d’aleshores, aquesta comarca resta encara molt relacionada amb Catalunya, i en amplis sectors territorials es…
Avinyó

Vista de la ciutat d'Avinyó, amb la catedral al fons i el Roine a primer terme
© Guy Verville / Fotolia.com
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, capital del departament francès de la Valclusa, situada a la vora del Roine.
Situada en una regió fèrtil a la plana d’unió del Roine-Durença, és un mercat agrícola i centre distribuïdor afavorit pel ferrocarril En els darrers anys la millora en el transport ha reduït considerablement el seu lloc com a centre d’afers i l’ha desplaçat vers la indústria hotelera centre d’estiueig Des del 1947 hi és celebrat anualment un festival de teatre que Jean Vilar muntà i dirigí fins el 1968 Nucli industrial fertilitzants, paper, fibres artificials Entroncament de ferrocarrils L’emplaçament d’Avinyó influí considerablement en la seva història El rocam que li donà…
música hongaresa
Música
Art musical conreat a Hongria.
Els hongaresos, en arribar a llur territori actual estaven en possessió d’una rica cultura musical monòdica, en la qual trobem el llegat finoúgric cants funeraris, la influència turca del pentatonisme amb línia melòdica descendent, així com les melodies bizantines i eslaves La monodia basada en la tradició oral s’anà enriquint a conseqüència dels contactes amb els pobles veïns i les cultures populars de l’Occident europeu i també per l’evolució interna la cançonística del s XVII, el “nou estil” de la cançó popular al s XIX, etc Les influències de les diverses èpoques donaren naixement a…
Sant Miquel de Campmajor
Art romànic
Situació Desplegament dels tres absis de l’antiga església basilical de Sant Miquel de Campmajor, amb una rica decoració de tipus llombard que capcen un temple barroc construït al segle XVIII E Pablo L’església de Sant Miquel de Campmajor es dreça en una elevació al marge esquerre del riu Tort, a la vall de Campmajor Mapa L38-12295 Situació 31TDG736652 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Banyoles a Olot, per Mieres i Santa Pau Un cop recorreguts 9 km es troba a la dreta un desviament senyalitzat que porta a Sant Miquel i al Collell L’església és visible a l’esquerra de la…
Creu de Santa Maria d’Oló
Art romànic
Creu Petita creu processional d’aram del final del segle XIII, procedent de Santa Maria d’Oló i guardada al Museu Episcopal de Vic núm inv 176 A l'esquerra, l’anvers a la dreta, el revers G Llop Al Museu Episcopal de Vic, amb el número d’inventari 176, es conserva, des d’abans de l’any 1898, una creu processional d’aram que fa 30 × 23 cm, procedent de l’església de Santa Maria d’Oló Ja a primera vista es veu que es tracta d’una peça de les darreres manifestacions de l’escola llemosina dins el món romànic Les figures, per exemple, ja insinuen la volumetria del món gòtic i la figura de Crist i…
Els científics, entre l’Antàrtida i el planeta Mart. 1939-1988
A desgrat de les dues dictadures politicomilitars dels períodes 1923-30 i 1939-75, del quasi constant allunyament de les inversions públiques en recerca i dels intents polítics de desmantellament de l’Institut d’Estudis Catalans i de les universitats i institucions científiques catalanes, els científics catalans del segle XX han fet contribucions importants Contribucions dels científics catalans Les seves recerques s’han localitzat –segons els interessos científics i els programes que han anat sorgint– en àrees geogràfiques molt diverses des dels fons de la Mediterrània fins a l’Antàrtida,…
Johann Kuhnau
Música
Compositor, teòric musical i intèrpret de tecla alemany.
Vida Des de petit donà mostres de la seva aptitud musical i bella veu El 1670 es traslladà a Dresden per estudiar amb S Krügner, músic de la cort i cosí seu Posteriorment estudià amb l’organista de la cort, Ch Kittel El 1680 acceptà la invitació d’E Titius de completar la seva formació al Gymnasium de Zittau, on Titius era cantor Dos anys després inicià els estudis de lleis a la Universitat de Leipzig i optà pel lloc d’organista a l’església de Sant Tomàs, que havia deixat vacant V Albrici No aconseguí el càrrec, però l’ajuntament de la ciutat quedà impressionat pel seu talent El prestigi de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina