Resultats de la cerca

Vida Estudià art dramàtic a l’estudi d’actors de Juli Coll i Ferran Espona i a l’Institut del Teatre El 1961 debutà a Tierra de todos Antonio Isasi-Isasmendi Secundari de luxe, fou una de les imatges icòniques per excellència del cinema espanyol, i donà cos a personatges ambigus, poc respectables o amb ments recargolades Rodà nombrosos films, majoritàriament de terror o westerns , a l’Estat espanyol i a l’estranger, on actuà a Itàlia vint títols i a França més de deu De la seva filmografia destaquen Las crueles El cadáver exquisito 1968, Vicente Aranda  La residencia 1969, …

Estudià dret, carrera que compaginà amb els estudis de cant amb G Crimi Després del seu debut a Gubbio Úmbria com a Rodolfo La sonnambula , el 1936, guanyà diversos concursos a Milà i Viena Posteriorment cantà La Traviata a Roma 1937 i un any després actuà en la primera representació italiana de Wozzeck , d’A Berg, a l’Òpera de la mateixa ciutat El 1942 debutà a la Scala de Milà com a Belcore L’elisir d’amore , i hi tornà de manera ininterrompuda en temporades successives Posteriorment cantà a Salzburg, Chicago, San Francisco i Londres, ciutat aquesta darrera on sobresortí amb els papers de…

Fill de pare francès i mare irlandesa, entrà al Conservatorio della Pietà dei Turchini a la seva ciutat natal el 1806, on estudià primer violí, contrabaix i després cant A partir del 1812 cantà com a buffo napoletano al Teatro San Carlino de Nàpols interpretant òperes de V Fioravanti, D Cimarosa i altres El 1817 triomfà al Teatro alla Scala de Milà en el paper de Dandini a La Cenerentola de G Rossini El 1830 debutà a París i a Londres amb Il matrimonio segreto de D Cimarosa Ja sigui per les seves qualitats com a cantant o com a actor, Lablache es convertí en el baix més famós de…

Debutà el juny del 1922 en un combat celebrat al saló Iris Park de Barcelona Fou campió estatal en la categoria de pes lleuger 1927 i campió de Catalunya en derrotar Casimiro Zaragoza a l’Olympia de Barcelona 1925 Participà en vetllades pugilístiques en països com Algèria, Cuba o França Després de disputar una quarantena de combats, el 1929 abandonà l’alta competició, i s’installà a París durant tres anys, però encara pujà al ring esporàdicament el 1934 Interessat pel món del cinema, participà com a actor en la pellícula La tía Ramon a 1927 A França actuà en algunes produccions…

La improvisació constituí una de les característiques principals de la Commedia dell’Arte En les tècniques modernes, hom empra la improvisació de diàleg i accions durant els assaigs com a mitjà d’integració de l’actor en el procés de creació A part de l’ús terapèutic de la improvisació teatral per part de la psicologia moderna com en el psicodrama que popularitzà el psiquiatre nord-americà Jacob Levy Moreno, que ha tingut una notable influència en les tècniques de formació d’actors o en els processos de creació, en els darrers temps s’han popularitzat els espectacles que es…

Un dels fundadors de la revista Officina 1955, conjuntament amb Roberto Roversi i Pier Paolo Pasolini , amb el qual collaborà com a actor en diverses pellícules Agitador cultural, fou collaborador assidu de la revista Il Menabò di letteratura 1958-66, fundada per Elio Vittorini i Italo Calvino, cofundador i collaborador de la revista marxista Che fare 1967, i el 1979 d’ Alfabeta juntament amb altres intellectuals, entre d’altres Umberto Eco Autor dels reculls de poesia Sopra una perduta estate 1942, La cantica 1959, Percorso logico del 1960-75 1975, In uno scacco 1979, Palla di…

El seu nom de naixement era Elias Kazanjoglou El 1913 emigrà amb la seva família als EUA Procedent del camp teatral, es revelà com un gran director d’actors amb un excellent domini del llenguatge cinematogràfic El 1947 fundà, amb Cheryl Crawford i Robert Lewis substituït per Lee Strasberg, l’Actor's Studio, escola d’interpretació fonamentada en el mètode Stanislavskij El 1948 li foren concedits els Oscar a la millor pellícula i a la millor direcció per Gentleman's Agreement Dirigí Panic in the Streets premiat a Venècia, 1950, A Streetcar Named Desire premiat a Venècia, 1951, On…

Debutà al cinema amb la versió de King Kong de JGuillermin 1976 i ràpidament es revelà com una de les actrius més sensibles i més sòlides de la seva generació, especialment en el camp del drama i el melodrama Ha estat nominada sis cops a l’Oscar, que obtingué, com a actriu secundària, per Tootsie SPollack, 1982, i com a protagonista el 1994 per Blue Sky TRichardson, 1991, estrenada el 1994 També ha intervingut a All that Jazz BFosse, 1979, The Postman always Rings Twice BRafelson, 1981, Frances GClifford, 1982, Sweet Dreams KReisz, 1985, Far North SShepard, 1988, Music Box Costa-Gavras, 1989…

Nascuda en una família de professionals del teatre des de generacions, actuà des d’infant El 1954 es casà amb l’actor i dramaturg Dario Fo, amb el qual fundà la Companyia Dario Fo-Franca Rame, que esdevingué un dels grups teatrals més polèmics per les seves agressives sàtires contra l statu quo i el seu posicionament d’esquerra radical, tant a Itàlia com a l’estranger el 1980 i el 1983 els fou denegat el visat per a viatjar als EUA Bé que el premi Nobel de literatura –molt criticat per diverses institucions i sobretot pel Vaticà-- recaigué 1997 en Dario Fo, en molts dels seus…

Membre de grups teatrals com La Pipironda i El Camaleó, del 1963 al 1983 treballà per a l'Editorial Bruguera com a redactor i redactor en cap de revistes de còmics Ven y Ven , Suplemento de Historietas del DDT , El Campeón de las Historietas , Bravo i Mortadelo Fou també traductor al castellà de tires còmiques de Pilote , com Achille Talon i Blueberry , i amb material d’aquesta revista francesa fou editor, també per a Bruguera, de Gran Pulgarcito 1969-70 Fou enviat a Mèxic per l’editorial 1978 perquè hi introduís edicions de Mortadelo o Los Cuates Zipi y Zape Posteriorment produí sèries…