Resultats de la cerca
Es mostren 1237 resultats
La consolidació d’una societat de masses
La Primera Guerra Mundial 1914-18 va contribuir a precipitar els canvis que s’havien anat apuntant en la dècada anterior Els observadors més inquiets de seguida s’adonaren que el que havia succeït era que l’Espanya urbana s’estava convertint en una societat de masses moderna El filòsof castellà Ortega y Gasset el 1920 publicava La España invertebrada hi realitzava una crida a la mobilització de la intellectualitat, a qui avisava de l’aparició de l’”home-massa”, per a ell un factor retardador del procés històric El canvi no fou uniforme hi hagué moltes àrees que continuaren vivint d’una…
La població dels Països Catalans
La població Si consultem les darreres dades oficials sobre la població, recollides al cens del 1991, la població total dels Països Catalans era d’11257632 habitants Aquesta xifra representa poc més de tres vegades el total de població calculada al primer cens de l’època moderna, fet a Espanya el 1857, i que donà 3426060 habitants Durant aquests cent quaranta anys la població ha crescut sempre, però amb ritmes diferents i, sobretot, de manera molt diversa segons les regions, comarques i ciutats que componen el conjunt del territori Un creixement ràpid i concentrat Si bé la població total ha…
Les religions de l'antiguitat
Les religions de l’Orient Mitjà Antic Les comunitats humanes que van viure en èpoques anteriors a la “invenció” de l’escriptura ja coneixien concepcions i pràctiques de tipus religiós o màgic Entre els primers objectes de significat magicoreligiós hi ha l’anomenada Venus de Willendorf, de fa uns 30 000 anys representa la dona en el seu paper maternal, en relació amb el culte de la fertilitat i de la vida humana Les sepultures són les formes més antigues de pràctiques religioses Ja al paleolític mitjà se solia enterrar els morts amb objectes d’ús quotidià, menjar i joies El significat…
la Ràpita
El port de pescadors de la Ràpita amb la ciutat i la serra de Montsià al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació El terme municipal de la Ràpita, d’una extensió de 53,69 km 2 , és situat al sector meridional del delta de l’Ebre, on s’ajunten les velles terres i les aportades per alluvió, dins el port dels Alfacs, que també és dit de la Ràpita Limita a l’E amb la Mediterrània, al N amb Amposta, a l’W, des del tossal de Mata-redona fins a la Foradada termeneja amb Freginals i, al S, de la Foradada a la mar, a migdia de la moleta de Fredes, l’alt de Mamadits i el Mas d’en Canício, limita amb Alcanar El municipi comprèn dues parts diferenciades el sector de terra ferma i l’enclavament…
art alemany
La catedral de Freiburg im Breisgau, un dels edificis més representatius del gòtic alemany
© B. Llebaria
Art
En un sentit ampli, art que s’ha desenvolupat —des dels temps carolingis i, especialment, des dels temps otonians— dins els territoris de població alemanya.
El límit amb l’art italià i el francès ha estat sempre molt clar, així com amb el dels Països Baixos En canvi, l’art alemany s’expandí damunt l’E eslau, els estats bàltics i els països escandinaus, sobretot Suècia És molt possible que, d’entre totes les terres que pertangueren a l’imperi de Carlemany, les properes al Rin siguin les que més demostraren els fruits del gran esforç cultural realitzat, particularment en l’arquitectura, en la illuminació de manuscrits i en l’orfebreria En són exemple edificis com el palau d’Ingelheim, del qual hi ha escasses restes, la capella palatina d’Aquisgrà i…
La repoblació del territori d’Osona
Art romànic
La invasió àrab En el moment en què els musulmans penetraren a la Península any 711 per ajudar els fills de vitiza, una part d’Hispània estava sota el control d’un d’aquests fills, Àkila Aquesta part comprenia la zona catalana i la Septimània, a l’altra banda del Pirineu Això féu que els musulmans, que de moment actuaven com aliats dels vitizans, no fessin incursions més enllà de Saragossa, quedant, per tant, Catalunya i, doncs, Osona al marge de les primeres campanyes Després de l’any 714 quan els fills de Vitiza acudiren a Damasc on el califa al-Walid els obligà a cedir-li els seus drets…
El marc històric de l’Alt Urgell
Art romànic
Prehistòria i protohistòria de la comarca La remota presència de l’home a la comarca és testimoniejada per nombrosos sepulcres megalítics, com aquest de la Cabana del Moro de Bescaran ECSA - Rambol Aquesta comarca, com la resta de les d’alta muntanya, ha estat mancada d’una investigació exhaustiva i continuada que, en definitiva, impedeix de poder donar una seqüència, no tan sols en l’àmbit prehistòric, sinó fins i tot per als períodes propers al canvi d’era Els testimonis més antics que hom té de la presència de l’home pertanyen a la cultura mosteriana, al paleolític mitjà, en el jaciment de…
Sant Daniel de Girona
Art romànic
Situació Vista aèria de Sant Daniel de Girona, l’únic monestir de monges benedictines que subsisteix en el mateix lloc on fou fundat a l’inici del segle XI TAVISA El monestir femení de Sant Daniel és situat a la vall del mateix nom, a la riba dreta del riu Galligants, a uns 2 km del monestir de Sant Pere de Galligants, fora muralles de la ciutat de Girona Mapa L39-13334 Situació 31TDG868488 JAA Història Aquest és l’únic monestir benedictí femení d’època medieval que, juntament amb el de Sant Pere de les Puelles, de Barcelona, s’ha conservat fins avui A més es troba emplaçat al mateix lloc on…
L’alta organització i l’estructura de la societat noble del Solsonès
Art romànic
Els comtats d’Urgell i de Berga En el moment de l’inici de la repoblació del comte Guifré, el comtat d’Urgell encara no havia adquirit aquesta denominació la més utilitzada pels escrivans era de territori o pagus , o, simplement, no se n’esmentava cap, i només figurava el terme del lloc A partir del començament del segle X es comença a fer esment del comtat d’Urgell i en el primer document conegut de Solsona, del 922, es fa constar que uns béns situats en el terme del castell de Solsona es trobaven al comtat d’Urgell Inicialment, tot el Solsonès, amb el castell de Cardona, pertanyia al comtat…
Proves diagnòstiques de les malalties de l’aparell locomotor
Patologia humana
En la diagnosi de les malalties de l’aparell locomotor, hom considera fonamental l’anàlisi de les dades obtingudes mitjançant una història clínica detallada i una exploració física minuciosa Gràcies a aquesta anàlisi, es poden establir unes hipòtesis determinades sobre el tipus d’afecció responsable de les alteracions A l’hora de confirmar la diagnosi, però, en general cal efectuar algunes proves o exploracions complementàries, d’entre les quals, n’hi ha que són específiques per a la diagnosi d’alteracions de l’aparell locomotor, i n’hi ha que tenen una utilitat general i són també…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina