Resultats de la cerca

Les seves Obras poéticas 1779 contenen èglogues, elegies, sonets i romanços a imitació de Góngora Unes sàtires contra el comte d’Aranda li comportaren un llarg empresonament Defensà el teatre castellà del segle d’or i s’oposà als partidaris del classicisme francès la seva tragèdia Raquel 1778 representa una solució eclèctica entre ambdues actituds Publicà Theatro Hespañol 1785-86, collecció d’obres dramàtiques del segle d’or, encapçalades amb un estudi crític La escena española defendida que suscità una polèmica entre l’autor, Félix María de Samaniego i Juan Pablo Forner Fou membre de l’…

Fou president de la Unió Catalanista i de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Presidí la comissió que el 1900 fou rebuda per la reina regent i que li exposà les reivindicacions catalanes Com a diputat provincial de Barcelona presentà 1909 un primer projecte de Mancomunitat, essencial en l’aprovació final de la institució Expressà el seu pensament, radicalment catalanista, a Lo Catalanista 1887-95 de Sabadell, L’Arc de Sant Martí , Renaixement , Ofrena , Calendari Català de Manresa, Nosaltres Sols i La República de les Lletres de València Era pare del crític literari…

Després d’un primer èxit com a dramaturg — Pierrot héritier , 1865— es dedicà plenament a escriure Membre del felibritge parisenc, rebé clares influències d’Aubanel i, sobretot, de Mistral A causa de les fonts en les quals s’inspirava —els records de Provença—, idèntiques a les de Daudet, el crític P Baussac pogué suposar la collaboració d’Arène a les Lettres de mon moulin Cal remarcar la seva narració Jean des Figues 1868 i la novella Le chèvre d’or 1884, considerada com la seva millor obra Escriví poemes en provençal, alguns publicats en el recull dels felibres de París Li…

Vida Cosí germà de l’actriu Emília Guiu , s’educà a l’Institut-Escola de la Generalitat i començà estudis de practicant a la Facultat de Medicina Començà els estudis de lletres, però s’incorporà a l’exèrcit republicà Al final de la guerra civil s’exilià a França, on estudià història de l’art i geografia humana a la Universitat de Montpeller Retornà a Barcelona i es llicencià en dret 1941 i s’involucrà fermament en la resistència cultural catalana, collaborant en diverses entitats Fou un dels fundadors de l’Esbart Verdaguer i participà en la Comissió Abat Oliba També treballà per…

A causa de certes activitats illegals hagué d’exiliar-se a Romania 1875, on s’establí definitivament Collaborà en la revista Contemporanul de Iaši, on s’esforçà per aplicar el materialisme històric als problemes de teoria i crítica literària La seva polèmica amb el grup conservador de Titu Maiorescu i els seus Studii critice ‘Estudis crítics’, 1890, 1891, 1897, 1925-27 exerciren una gran influència en la literatura romanesa

Orientat al sacerdoci, perdé la fe i abandonà els estudis eclesiàstics 1845 Installat a París, el 1848 fou agregat de filosofia i escriví L’avenir de la science , que no fou publicada fins el 1890 i on traçà les línies teòriques de tota la seva futura aportació intellectual Collaborà en la Revue de deux mondes , es doctorà amb una tesi sobre Averrois 1852 i fou catedràtic de llengües semítiques al Collège de France 1861-63 i des del 1870 Com a filòsof, ultra la seva tesi, publicà Essais de morale et de critique 1859 i Dialogues et fragments philosophiques 1876 Tanmateix la seva aportació…

Estudià filologia romànica a la Universitat de Lieja, i després, amb C Lévi-Strauss i E Benveniste a l’École des Hautes Études de París i amb R Jakobson i N Chomsky al Massachusetts Institute of Technology Compaginà els estudis lingüístics amb la formació musical Nomenat professor de lingüística a la Universitat de París el 1968, impartí la docència a Vincennes i, després, a Saint Denis Encara que no fou principalment musicòleg, feu valuoses aportacions en el camp de la semiòtica en la música Escriví una sèrie d’articles sobre el tema, com per exemple Méthodes d’analyse en musicologie , cinc…

Estudià teoria musical i piano a l’Acadèmia de Música de Viena i musicologia a la universitat El 1911 protagonitzà a Viena l’estrena absoluta de les peces per a piano, opus 11, d’Arnold Schönberg També fou un dels iniciadors del Festival de Salzburg i de la Societat Internacional per a la Música Contemporània El gros de la seva producció artística són els escrits sobre estètica, teoria i forma musical Del 1930 al 1938 exercí com a redactor del diari vienès "Das Echo" i, alguns anys més tard, un cop emigrat als Estats Units, fou un dels editors del "Musical Digest" La seva obra més…

Fill d’una antiga família rossellonesa originària de Corbera, estudià a Perpinyà i a Illa A Montpeller obtingué la llicenciatura en lletres El 1905 anà a Madrid, on es relacionà amb Unamuno, Machado i Quintero A Barcelona conegué el Canigó de Verdaguer, que l’impressionà fortament Fou professor a Garait, i posteriorment, catedràtic de llengua i literatura espanyoles de la Facultat de Lletres de la Universitat de Tolosa 1935-53 El 1945 s’encarregà del discurs en l’acte d’investidura de Pompeu Fabra com a doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa També fou membre corresponent de l’…

Format a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, estudià a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans Es doctorà en lletres el 1948 Fundà i dirigí el grup cultural igualadí Anabis 1944-48, la revista  Ariel 1946-51 i la collecció “Signe”, de poesia i assaig, dirigida juntament amb Joaquim Horta Ideà 1946 un projecte de centre d’estudis comarcals d’Igualada, del qual es desentengué en ésser institucionalitzat pel franquisme el 1947 Fou membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 1946 Professor d’investigació al CSIC adscrit a l’Institut Espanyol de…