Resultats de la cerca
Es mostren 2473 resultats
Martí Esteve i Guau

Martí Esteve i Guau
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Estudià dret i lletres a Barcelona Exercí com a advocat a la Secció d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou secretari general l’any 1918 Ingressà a la Lliga Regionalista i fou regidor per Barcelona 1921-23 collaborà en La Veu de Catalunya , Revista Jurídica de Catalunya i Butlletí de les Joventuts Nacionalistes de Catalunya , entre d’altres Formà part del comitè executiu d’Acció Catalana des de la seva fundació Després fou nomenat director de La Publicitat 1922-26 Fou regidor 1930-31, membre de la diputació provisional de la Generalitat per Solsona 1931 i de la…
Torre de la Creu del Castellar (Calonge)
Art romànic
Situació El turó de la Creu del Castellar, de forma cònica, és situat al mateix massís del Castellar o de Can Mont on també hi ha Castellbarri, si bé en aquest cas vers el nord-est de la masia de Can Mont, en una situació força inferior, però en un indret dominant, a 250 m d’altitud Aquesta torre servia per a vigilar la vall de Rifred, per on passa l’antiquíssim camí que travessava les Gavarres pel coll de la Ganga i que enllaçava la plana baix-empordanesa amb la vall de Calonge Mapa 334M781 Situació 31TEG053350 Hom hi pot arribar des de Can Mont o, directament, ascendint des de Calonge,…
Santa Margarida de Quart d’Onyar
Art romànic
Situació Campanar de l’església de Santa Margarida de Quart, únic element totalment romànic que resta d’aquest edifici, transformat als segles XVII i XVIII Va ésser acuradament restaurat l’any 1983 F Tur Al poble de Quart d’Onyar, s’hi arriba per la carretera de Girona a Llagostera, a uns 7 km de la primera població L’església és dalt un petit turó, fora del nucli urbà Mapa L39-13334 Situació 31TDG873434 JAA-MLlC Història Aquesta església parroquial havia estat possessió de la seu de Girona i pertanyia a l’ardiaconat de la Selva Al segle XIV la població era ja lloc reial ASA Església L’…
Aguaits
Historiografia catalana
Revista d’investigació i assaig en llengua catalana publicada a Dénia per l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA) des del 1988.
S’edita amb el suport de l’Institut de Cultura Joan Gil-Albert fundació pública de la Diputació Provincial d’Alacant i el Servei Tècnic de Normalització Lingüística de la Universitat d’Alacant Ha tingut una periodicitat irregular anual o semestral El darrer número publicat fou el volum 16, corresponent a l’any 1999 Té un contingut molt divers, en què predominen els treballs de caràcter historiogràfic, encara que en molts números incorpora aportacions que aborden problemàtiques mediambientals, socioeconòmiques, artístiques, culturals o geogràfiques La temàtica guarda relació, en la majoria…
Bonaventura Hernández i Sanahuja
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg.
Vida i obra Expert epigrafista i numismàtic, fou l’únic que exercí la professió amb continuïtat a la ciutat romana de Tàrraco, i el primer a emprar el mètode estratigràfic en les excavacions El 1851 entrà a la Real Academia de la Historia, i el 1865 fou nomenat conservador director del Museu Arqueològic de Tarragona, del qual feu la primera ordenació, i en redactà el Catálogo del Museo de Tarragona 1894 El 1873 ingressà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i antiquaris, i dos anys més tard, a la Comissió de Monuments de Tarragona Participà en la restauració del pont de les Ferreres…
Juan José Porter Casanate
Historiografia catalana
Cronista aragonès.
Fill de Juan Porter, fiscal de l’Audiència de Saragossa, i germà de Pedro Porter, almirall explorador de la costa de Califòrnia, cursà jurisprudència a Salamanca i continuà els estudis a Saragossa, on tardanament obtingué la llicenciatura el 1657 i el doctorat l’any següent Fou juez de encuestas i mestre racional de Saragossa Posseïdor de l’hàbit de l’orde d’Alcántara, romangué vinculat al cercle d’erudits aragonesos reunits a Osca al voltant de l’humanista i mecenes Lastanosa El 1669, en jubilar-se el cronista del regne Francisco Diego de Sayas, Porter sollicità el càrrec a la Diputació Fou…
Sant Esteve de Tubau

Sant Esteve de Tubau
Fototeca.cat
Església
Església preromànica del municipi de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), al nord-est del terme, prop de la masia homònima.
L’edifici L’església, de petites dimensions, és un interessant exemplar preromànic del segle X Consta d’una sola nau coronada per una capçalera trapezial una mica desviada de l’eix principal La nau té embigats simples que sostenen una coberta de doble vessant la coberta de l’absis és de volta de canó L’interior s’illumina amb diverses finestres d’esqueixada senzilla i una en forma de creu a la façana oest la que s’obre a la part baixa del mur est de l’absis és la més interessant a l’exterior consta de dos blocs monolítics, el superior amb tres relleus esculpits de manera rudimentària que…
Sant Vicenç de Gualba
Església
Església romànica de Gualba, situada al centre mateix de la població.
L’edifici L’església no conserva l’estructura original, d’una sola nau, que en època baixmedieval va ser engrandida i reformada Les parts més ben conservades, corresponents a una construcció del segle XI, són la façana principal i l’absis, decorat a l’interior amb unes pintures murals modernes A la façana s’obre el portal d’arc adovellat i arquivoltes d’ornamentació simple També s’hi obren tres finestres, dues que emmarquen la porta i l’altra a sobre, geminades i amb un mainell central de capitell sense relleus Aquesta façana va ser restaurada per la Diputació de Barcelona els anys 1955-1958…
Centre Gimnàstic Barcelonès

Socis fundadors del Centre Gimnàstic Barcelonès
CG Barcelonès
Esport general
Associació poliesportiva del barri del Raval de Barcelona.
Fundada el 1933, nasqué amb l’objectiu de promoure l’activitat física entre les classes més populars Pionera en la pràctica de l’halterofília i la lluita grecoromana a l’Estat espanyol, també tingué seccions de gimnàstica, atletisme, muntanya, espeleologia, tennis, tennis de taula, basquetbol, futbol sala, ioga, educació física i teatre, i disposava d’una biblioteca Alguns dels seus esportistes foren campions de Catalunya i d’Espanya, com els gimnastes Evarist Esquerra, Jordi Elies, Josep Garcia i Adolf Folqué, els atletes Guillem Ros, que presidí l’entitat 1963-78, Albert López, Josep Picola…
Andreu Espinós Tayà

Andreu Espinós Tayà
© Família Espinós
Esport general
Dirigent esportiu.
L’any 1951 s’incorporà a la Comissió d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, on treballà fins el 1955 Fou membre dels comitès organitzadors dels Campionats del Món d’hoquei sobre patins del 1951 i el 1954, dels Jocs Mediterranis del 1955, dels Campionats d’Europa de natació del 1970 i del Campionat del Món d’hoquei sobre herba del 1971 Collaborà amb Joan Antoni Samaranch, especialment en la creació de la Residència Joaquim Blume i en l’impuls per a la construcció d’installacions i per a la fundació d’organitzacions esportives en la província de Barcelona Fou vocal del Comitè Olímpic Espanyol…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina