Resultats de la cerca

Situada entre Sumatra i les illes de la Sonda, té una forma allargassada en sentit parallel El S és ocupat per un sistema muntanyós ple de cons volcànics, més de 120 a tota l'illa, 32 dels quals són actius Semeru, 3876 m la costa és espadada El N és constituït d’alluvions moderns, terrasses antigues i baixos altiplans calcaris les costes són baixes, amb ports excellents El clima és equatorial les pluges disminueixen cap a l'W, on la pluviositat mínima és de 900 mm anuals La vegetació és de bosc equatorial La població, que representa el 64% del total de l'estat i experimenta un fort creixement…

La capital és Tallahassee 133 718 h est 1994 Comprèn la totalitat de la península de la Florida, més un sector continental que forma part de la plana alluvial del golf de Mèxic El clima és semitropical, més suau al nord 12,6°C de mitjana anual a Jacksonville i 19,5°C a Miami, i amb pluges d’estiu, acompanyades de tifons, que superen els 1 500 mm anuals La vegetació dominant és el bosc, de caducifolis al nord i d’espècies tropicals al sud a les maresmes de les Everglades, on des del 1934 hi ha un important parc nacional, es presenta combinat amb una gran varietat d’espècies botàniques menors…

Les partícules són transportades pel vent, en suspensió o per saltació, fins que en disminuir la velocitat es dipositen Les dunes tenen els costats asimètrics pendent dèbil del costat d’on ve el vent i pendent més pronunciat del costat contrari Poden tenir formes diverses allargades, i paralleles o transversals a la direcció del vent, o en forma de mitja lluna barcana , que es formen en llocs de vent moderat però de direcció i sentit constants En llocs amb sorra abundant les dunes poden atènyer fins a 30 m d’alçada, i al Sàhara arriben fins a 120 m En les grans extensions desèrtiques i…

Les plantacions de palmeres de dàtils Phoenix dactylifera , a Elx, com a altres localitats del migjorn valencià, donen lloc a imatges d’un curiós exotisme Ernest Costa El palmerar d’Elx 226, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El palmerar d’Elx és un conjunt de petits horts agrícoles estructurats en bancals quadrangulars, i de vegades triangulars, amb els marges plantats de palmeres datileres Phoenix dactylifera en tires senzilles, o dobles, coincidint amb el traçat de les séquies Des del conjunt d’horts limítrofs s’obté una perspectiva horitzontal que sols permet…

Les coccocarpiàcies Constitueixen una família de distribució pantropical, amb el centre de dispersió a Amèrica del Sud i el SE d’Àsia El tallus pot ésser areolat, foliacio-lobulat o curt i finament fruticulós Es fixa al substrat per rizinoides de cèllules més o menys isodiamètriques Les hifes dels còrtexs superior i inferior i les de la medulla són paralleles a la superfície Els fotobionts són cianòfits filamentosos Scytonema, Stigonema , i d’altres Els ascocarps són biatorins a Steinera , lecanorins, amb el marge propi poc o gens visible i el disc, en general, convex Els ascs tenen l’àpex…

A Les parets silícies ombrejades, en zones muntanyoses, podem observar els grans tallus blanquinosos, de superfície farinosa, d’ Haematomma ochroleucum , que, ocasionalment, pot presentar apotecis còncaus i prominents com els de la fotografia, notables per llur color vermell de sang Les gotes lluents són restes de rosada Javier Etayo Megalaria grossa és un liquen de tallus crustaci, continu, grisós, amb algues Trentepohlia , apotecis amb marge propi i ascs amb tolus dotat de cambra ocular i cos axial amples les espores són bicellulars, grosses i de paret gruixuda Viu en llocs freds, sobre…

Situació Un aspecte de la necròpolis J Bolòs Darrere l’absis de l’església parroquial de Sant Esteve de Maranyà hi ha restes de diverses sepultures de lloses Bona part de la necròpolis degué ésser destruïda en obrir i eixamplar el camí que passa per la banda de llevant de l’església Mapa 296M781 Situació 31TEG040602 Necròpolis Actualment s’endevina l’existència de dues sepultures En tots dos casos han estat partides pel camí i només en veiem una secció vertical Una d’elles, la més septentrional té una amplada de 47 cm Actualment, sense realitzar-hi cap excavació, podem veure que hi ha tres…

Format en el taller de pintura Antoni Petit de Sant Cugat, a l’Acadèmia Baixas, a la Llotja i al taller de Joan Queralt Oliva de Barcelona i deixeble també de Lluís Muntaner i Miquel Farré, participà en múltiples exposicions collectives celebrades a diverses localitats catalanes des dels anys trenta A la dècada dels setanta fou mestre de taller i tècnic en procediments pictòrics a l’Escola Internacional de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès i professor de pintura a l’Escola de Belles Arts d’aquesta vila En la seva pintura emprà la naturalesa com a font constant d’inspiració, defugint els…

Vida A catorze anys entrà a treballar al sector tèxtil Més conegut amb el renom d’El Truco, destacà de ben jove com a artista polifacètic cineasta amateur , fotògraf, dansaire La seva dèria pel cinema s’inicià amb l’aparició del 9,5 mm a la meitat de la dècada del 1920 Després de diverses cintes menors, el seu primer èxit fou La capsa de llumins 1944, realitzada amb Ignasi Castelltort, que guanyà una medalla d’argent i el premi al millor desenvolupament discursiu en el Concurs Nacional de Cinema Amateur del CEC Després feu Cupido 1945, amb Antoni Moncunill com a director escènic, que rebé el…

De jove es guanyà la vida com a comptable, mentre aprenia fotografia de manera autodidàctica El 1957 es féu membre de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya AFC i l’any següent guanyà el 7è premi al IV Saló Internacional de Fotografia de Múrcia El 1960 participà en la creació del grup artístic El Mussol Interessat pel “barri xino” com era conegut aleshores el Raval, barri on havia nascut i les zones més marginals de Barcelona, des del 1958, dedicà bona part del seu temps a fotografiar —a voltes, a enregistrar en súper-8—, escenes de carrer, amb la particular tècnica de disparar a l’alçada de la…