Resultats de la cerca

El poble abandonat de Saulet, situat a la dreta del riu de Pallerols, pertanyia a l’antic municipi de Pallerols del Cantó, annexat l’any 1972 al nou de Montferrer-Castellbò En un document de l’any 975, en la venda al bisbe d’Urgell d’un alou situat a la vila de Noves, i format per un reguitzell de terres, entre les afrontacions d’una terra situada a Sant Sadurní s’esmenta la terra de Sant Climent Tot i que és arriscat identificar aquest Sant Climent amb Sant Climent de Saulet, ja que molt bé podria tractarse de Sant Climent de Codinet, constitueix l’única notícia coneguda fins ara El mateix…

Aquest castell avui ha desaparegut Es trobava situat prop de l’església, a l’altre costat de la riera, al lloc on hi ha un edifici d’estructura moderna i de gran presència conegut com el Castell Les seves restes arribaren fins al començament del segle actual, en què fou restaurat de tal manera que perdé tot vestigi dels seus orígens El castell ja existia al segle XII En un memorial d’actes de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, hi ha un document, que es pot datar entre els anys 1131 i 1162, en el qual el comte Ramon Berenguer IV fa donació a Dalmau de Cunit i a la…

El petit poble de Sucs és situat a uns 25 km a l’oest de Lleida, un cop passada la serra del Coscollar, últim relleu abans d’arribar al pla de Lleida Es té notícia del lloc de Subes en la delimitació del terme del castell de Montsó de l’any 1092 feta pel monarca aragonès Pere I Sembla que un cop conquerit aquest sector, tal com succeí amb Gimenells, el terme de Sucs restà sota el domini reial La colonització d’aquest lloc es devia iniciar ben aviat Si més no, això és el que fa suposar el fet que l’església de Sucs figuri en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis de l’any 1168 Segons aquest mateix…

La Unió per la Majoria Presidencial UMP, una coalició dirigida pel primer ministre Abdoulkader Mohamed Kamal, va obtenir la majoria en les eleccions legislatives celebrades al febrer La UMP va aconseguir 55 escons, l’oposició, agrupada en la Unió per la Salvació Nacional USN, 10 escons Per primera vegada des de la independència de França, l’any 1977, una formació opositora aconseguia unes actes de diputat Tanmateix, la USN es va negar a ocupar els escons amb l’argument que les eleccions havien estat un frau, una denúncia rebutjada pels observadors internacionals, satisfets amb la…

Professor de la Universitat de Girona des del 1986 i doctor 1990 en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha especialitzat en història de les idees lingüístiques i en història social del català modern i contemporani destaquen els seus estudis sobre història de la consciència d’unitat/diversitat de la llengua catalana i les relacions d’aquesta amb els territoris occitans Ha treballat en la definició de la llengua literària de l’edat moderna i contemporània i en els seus problemes interns d’unificació i de diversificació Ha obtingut una distinció per a la Promoció de la…

Estudià a Ginebra, Leipzig i Berlín Fou deixeble de la  neogramàtica Es doctorà a Leipzig el 1880 El 1881 passà a ensenyar a París, i hi romangué fins el 1891, que fou nomenat professor de lingüística indoeuropea a Ginebra Des del 1907 hi impartí també classes de lingüística general Fruit d’aquest darrer ensenyament fou el Cours de linguistique générale , publicat en edició pòstuma el 1916 sobre notes preses a classe pels deixebles de Saussure Ch Bally i A Sechehaye El Cours assolí una gran difusió i se sol considerar com el punt de partida de l’ estructuralisme i, en conseqüència, de la…

Vida i obra Substituí sempre el cognom real Boloç per l’apellatiu Amorós Domiciliat a Barcelona almenys des del febrer del 1498, hom el troba treballant amb Diego Gumiel i, posteriorment, amb Joan Luschner, fins que el 1507 publicà el primer llibre amb el seu nom al colofó el Vocabulari llatí-català de Nebrija  A la collaboració amb Luscher pertany l’edició comentada dels usatges de Jaume Marquilles 1505, on és visible la introducció d’elements tipogràfics francesos Entre la seva nombrosa producció figuren moltes edicions de llibres de consum, però sobretot fou el tipògraf d’elecció per a…

Es llicencià en dret el 1894 Collaborà en publicacions com La Renaixença , Pèl i Ploma  i L’Avenç , entre d’altres Fou un dels fundadors de Joventut , on exercí la crítica teatral i deixà clara la seva vinculació al modernisme També fou cofundador del Teatre Íntim d’Adrià Gual, on prengué part en les representacions d’ Ifigènia a Tàurida i d’ Èdip rei , entre d’altres Com a autor teatral escriví La nit dels reis 1903, la seva primera obra i d’un sol acte L’aniversari 1903, d’ambient melodramàtic El miracle de santa Agnès 1908, en tres actes i música de F Montserrat Ayerbe, que va…

Seguí la carrera militar, però el 1844 s’inicià com a actor professional al Teatre Principal de València, on estrenà un dels primers sainets valencians, Vicenteta la de Patraix 1845, adaptació d’una peça de Francesc Renart i Arús A partir del 1846 actuà amb regularitat al Principal de Barcelona en sainets de Robrenyo, Renart i altres autors, i al Liceu, en La Passió 1852 Del 1857 al 1862 actuà sovint als teatres Principal i Princesa de València, en què esperonà l’aparició de nous autors dramàtics valencians, com Rafael M Liern Entre el 1869 i el 1879 actuà al Romea de Barcelona com a primer…

Vida i obra De família de propietaris rurals emparentada amb indians, feu els estudis mitjans als jesuïtes de Manresa i estudià dret a Cervera, Barcelona i Madrid, on es doctorà Es feu càrrec un quant temps, amb tres socis més, del teatre de la seva vila, d’on fou secretari de l’ajuntament i alcalde Hi fundà, a més, El Eco de Villanueva  1853 i més endavant collaborà, sobretot amb poemes en castellà i amb els pseudònims Forastero i Peregrino , al Diario de Villanueva Estrenà i publicà obres de teatre en català de caràcter costumista i còmic, que assoliren una certa popularitat, entre les…