Resultats de la cerca

La pell, igualment que la respiració, és completament adaptada a la vida en terra ferma i per això és gairebé desproveïda de glàndules i forma un veritable exoesquelet d’escates còrnies, mortes i molt ceratinitzades, que en els escatosos i els rincocèfals es muda periòdicament i en d’altres, com els crocodilians i els quelonis, creix amb l’animal En els crocodilians, l’exoesquelet és integrat per plaques còrnies externes, com en els quelonis, en els quals, però, les plaques còrnies són suportades per plaques òssies unides íntimament, en alguns indrets, a determinades parts de l’esquelet…

Els elefants, que poden arribar a fer quatre metres d’alçada i a pesar set tones, són els animals terrestres més grossos que hi ha actualment N’és característica la trompa, una prolongació de l’apèndix nasal que, a més de complir les funcions respiratòries normals, serveix com a instrument d’absorció i de prensió Uns altres trets comuns de tots dos gèneres són el gruix de la pell i el gran desenvolupament de les dues úniques incisives, que constitueixen llurs defenses i poden arribar a pesar fins a 70 kg i poden passar dels tres metres de llargada El color dels elefants varia del gris clar al…

Situació Façana meridional, amb la porta coronada per un arc de mig punt ECSA - F Fité Casa forta situada al cim d’un turó, en un cingle damunt la Noguera Ribagorçana actualment hi ha l’embassament de Canelles, davant del congost de les Conclues Mapa 32-12289 Situació 31TCG063545 Des de Corçà o poc abans d’arribar-hi, cal agafar un camí que porta, en direcció SW, cap a la partida de les Tinyoses i cap al barranc Gros i la Noguera Ribagorçana El darrer tros, per a pujar fins a la casa forta, situada a uns 3, 5 km de Corçà, hem de tirar pel dret, ja que el camí de bast es troba…

Situació Vista del mur occidental, l’únic que resta en peu J Marni Fortificació i restes d’un conjunt d’habitatges situats a l’extrem de la carena d’una petita serra que s’estén a l’est de la vall de Rocamora S’hi albira una àmplia panoràmica, sobre la torre del campanar o abans del castell d’Argençola, sobre d’altres pobles del voltant i fins a la serra de Montserrat JBM En arribar a Argençola, venint d’Igualada, cal seguir la carretera que surt a mà dreta Uns centenars de metres més enllà, després d’una baixada, hi ha una bifurcació cal agafar la pista de la dreta Quan s’arriba a les…

Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant amb l’absis A Bastardes Aquesta església, avui abandonada, es troba a les últimes estribacions de la serralada de Picancel, entre Vilada i la Vall de la Portella, al cim d’un collet Vora l’església i vers ponent hi ha la casa de Canals Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 10,9 — y 62,9 31 TDG 109629 Hom hi pot anar per diferents llocs, però el camí més curt és el següent Per la carretera de Manresa a Berga, passat Gironella, justament al…

És anomenada eventració la protrusió o la sortida d’un teixit o d’un sector d’algun òrgan de la cavitat abdominal, a través d’un orifici originat per una intervenció quirúrgica o, més estranyament, per un traumatisme Els òrgans desplaçats més sovint són l’epipló, una capa de teixit conjuntiu que sosté les vísceres abdominals a l’intestí prim i l’intestí gros En la majoria dels casos, els teixits herniats no es projecten cap enfora de l’organisme, ja que queden subjectats per la pell o d’altres estructures de la paret abdominal Tanmateix, però, quan l’orifici entra en contacte amb…

El diverticle de Meckel constitueix una dilatació anormal de la paret intestinal, en forma tubular, que es localitza propera a la zona d’unió de l’intestí prim amb l’intestí gros, és a dir, on es troba l’apèndix cecal o cec, i que es produeix quan, per raons desconegudes, el conducte vitellí, el conducte que comunica el cordó umbilical amb l’intestí del fetus, no es collapsa del tot després del naixement En aquests casos, doncs, la paret del conducte vitellí, d’una estructura semblant a la de la paret intestinal, forma una dilatació o diverticle allargat, la base del qual…

Definició La malaltia de Whipple constitueix un trastorn poc freqüent caracteritzat per la presència d’algunes lesions específiques de l’intestí prim i generalment també en d’altres òrgans, com ara l’intestí gros, els ganglis limfàtics, el cor o el sistema nerviós central Aquesta malaltia se sol presentar a partir de trenta anys d’edat i es manifesta especialment amb diarrees, febre i artritis o inflamació de les articulacions Si bé no se’n coneixen exactament les causes, hom considera que és deguda, si més no en part, a la presència de diversos microorganismes que es poden…

L’ estómac és una dilatació del tub digestiu, completament situat a l’interior de la cavitat abdominal, i que té forma de lletra jota majúscula per dalt connecta amb l’esòfag i per sota amb el duodè o primera porció de l’intestí prim La grandària de l’estómac és d’uns 18 cm de llargada i 7 d’amplada, quan es troba buit, i de 25 cm de llargada i 12 d’amplada, quan és ple Aquest òrgan ocupa la regió central i l’esquerra de la part superior de la cavitat abdominal, i s’estén des del diafragma fins a l’altura del llombrígol Les funcions principals que li corresponen són d’emmagatzemar els…

L’aparell digestiu es compon d’un conjunt d’òrgans molt diversos, als quals corresponen funcions adequades a la intervenció en el complex procés de l’alimentació Cal tenir en compte que la finalitat d’aquest procés consisteix en l’obtenció de les substàncies nutritives que l’organisme necessita per a formar i mantenir els teixits que el componen, com també per a l’obtensió de l’energia necessària per garantir les funcions vitals Esquemàticament, l’aparell digestiu es compon d’un tub llarg que travessa l’interior de l’organisme, des de la cara fins a l’anus, format per diversos segments o…