Resultats de la cerca
Es mostren 1790 resultats
CMOS
Electrònica i informàtica
Conjunt constituït per un transistor d’efecte de camp de metall-òxid-semiconductor de canal n muntat en sèrie amb un de canal p.
Constitueixen una família de circuits lògics que es caracteritzen per tenir un consum molt baix de potència, perquè només en consumeixen quan canvien d’estat La seva velocitat i densitat d’integració són intermèdies entre les assolides per les tecnologies NMOS i PMOS És el més utilitzat actualment La raó del seu gran èxit és que aquests xips consumeixen molta menys potència que els basats en altres tecnologies Això els fa especialment aptes per a dispositius que funcionen amb bateries, com els ordinadors portàtils En particular, utilitzen aquesta tecnologia la memòria dels ordinadors que…
acordió
acordió
© Fototeca.cat
Música
Instrument musical aeròfon de llengüetes lliures, constituït per una manxa, muntada entre dues plaques de fusta o metall, que és accionada amb els braços.
Els dits de la mà dreta premen les tecles o els botons que produeixen la melodia extensió del la al do 3 , i els la mà esquerra teclegen sobre els botons dels baixos 5 octaves i els de l’acompanyament cada botó produeix un acord, d’aquí el nom de l’instrument Fou patentat el 1922, a Berlín, per Friedrich Buschmann
anell
Peça de metall o d’una altra matèria resistent, en forma de cercle, que és aplicada a un objecte envoltant-lo o cenyint-lo.
bastidor
Art
Armadura, comunament rectangular, formada amb llistons de fusta o barretes de metall per a fixar les teles que hom ha de pintar o brodar.
Antigament els llistons dels bastidors emprats en pintura eren de secció rectangular, però, per tal d’evitar el fregament de la tela amb les arestes i les consegüents ruptures, foren introduïts els llistons amb el cantell bisellat o arrodonit, i posteriorment els de secció trapezial Els bastidors són denominats fixos quan els encaixos entre llistons són immobilitzats amb clavilles, cola o claus, i mòbils quan disposen d’un sistema de falques A partir de mitjan s XIX aparegueren els bastidors universals, que, mitjançant una numeració i els noms figura, paisatge i marina , estandarditzen una…
cartabó
cartabó
Matemàtiques
Instrument de fusta, metall o plàstic, en figura de triangle isòsceles rectangle, que serveix per a marcar angles rectes, de 45°, línies paral·leles, etc.
cassa
Llar
Vas de metall proveït d’un mànec que serveix per a escudellar, per a treure oli, etc, d’una olla, d’una gerra, etc.
enrotllament
Tecnologia
Conformació d’un metall consistent a enrotllar l’extrem d’una xapa plana per tal d’obtenir un ull, una vora o un ris.
embut
Diferents models d’embuts
© Bürkle
Tecnologia
Estri de metall, vidre o material plàstic que té la forma d’un con buit invertit, amb un tub d’escolament en el vèrtex.
Hom l’empra posant-lo al forat o coll d’una bota, ampolla, etc, per abocar-hi o trafegar-hi un líquid, gra, etc En la tècnica de laboratori hom l’empra també per a filtrar líquids N’hi ha de dues menes els de forma alemanya , d’una conicitat de 60° i acabats en forma de bec de flauta, i els de forma francesa , d’una conicitat de 45° i bec tallat perpendicularment a l’eix
estereotip
Disseny i arts gràfiques
Planxa de metall tipogràfic obtinguda amb un motlle que és l’empremta d’una plana, o de més d’una, composta amb caràcters mòbils.
telescopi
Esquema d’un telescopi
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument òptic usat per a observar objectes llunyans, que consta essencialment d’un mirall, que concentra els raigs lluminosos i forma una imatge de l’objecte, i d’una lent, que amplifica aquesta imatge.
Els telescopis són constituïts en essència per un tub un dels extrems del qual és obert i l’altre té un mirall còncau de forma parabòlica mirall primari que fa el mateix paper que la lent objectiu de la ullera astronòmica Aquest mirall té la propietat que els raigs de llum que arriben parallelament al seu eix, és a dir, que provenen d’un objecte situat a una distància infinita, com és el cas d’un estel, es reflecteixen en un mateix punt, anomenat focus Els miralls parabòlics dels telescopis, quan hom observa un objecte molt llunyà, presenten dos avantatges principals respecte a les lents de…