Resultats de la cerca

Té el seu origen en l’església de Santa Maria de Rodes nom que perdurà fins al s XIV, que el 943 era una cella o pertinença de SantPere de Rodes Igual com en les esglésies veïnes de Sant Salvador i de Sant Miquel, hi havia vida monàstica, que fou desbaratada per les invasions de pirateria sarraïna Vers el 960 la comunitat s’aplegà a l’església de Santa Maria de Roses, situada a la badia del seu nom, i es convertí en una forta abadia, gràcies a la protecció del comte Gausfred I d’Empúries i de Rosselló La nova abadia fou dotada el 976 pel…

L’edifici A l’origen, aquesta església era una construcció de nau única amb un absis semicircular orientat a l’est Tanmateix, al segle XIV, l’absis primitiu va ser substituït per l’actual capella presbiteral gòtica i, en reformes posteriors, s’obriren dues noves capelles al mur sud i una al mur nord La volta de la nau és de creueria i s’estructura en dos trams diferenciats els arcs que reforcen la volta arrenquen de pilastres adossades als murs, en les quals hi ha tres columnes coronades per capitells sense cap mena de decoració L’element romànic més destacable de l’església és la magnífica…

La Botjosa, nom d’una antiga masia, s’anà constituint en el barri de residència d’obrers de les mines de potassa És situada a migdia de la vila de Sallent, damunt les terrasses fluvials de la dreta del Llobregat Les primeres cases daten del 1932, però se n'han construïdes d’altres en diferents represes, després de la guerra civil de 1936-39 L’església, moderna, és dedicada a la patrona dels miners, santa Bàrbara Hom hi fa festa major el dia 4 de desembre

Fou construïda el 1348 pels jurats de la vila, segurament arran de la pesta negra Vers el 1365 s’hi reuní un grup de devotes, regides per Floreta Ricomana morta el 1388, que en fou nomenada priora, quan el 1371 fou erigit canònicament en monestir Després d’una època de tibantors amb el prior de Pollença, de l’orde hospitalari de Sant Joan, gràcies a la protecció del bisbe de Mallorca i del rei, rebé una butlla de Climent VI 1388 que el convertí en priorat de canongesses de Sant Agustí Aleshores tenia 20 religioses, moltes filles de la noblesa Continuà amb relativa estabilitat fins al s XVI,…

Comprèn les illes d’Eivissa la Pitiüsa Major , a vegades denominada també l’ illa Pitiüsa i de Formentera la Pitiüsa Menor , amb una munió d’illes petites, les més extenses de les quals són s’Espalmador, sa Conillera, Tagomago, s’Espardell, es Vedrà, etc El nom de Pitiüses, d’origen grec, ha continuat emprant-se, en obres, mapes i escrits de caràcter científic, fins avui Respon, en efecte, a una necessitat de diferenciació històrica i geogràfica d’Eivissa i Formentera respecte a Mallorca i a Menorca, les antigues Balears gran i petita Fins a la romanització, el procés històric de les…

Té l’origen en l'hospital per a vianants fundat, al camí de Barcelona a València, abans de pujar el coll de Balaguer, per Blanca d’Anjou 1310 i impulsat i acabat per l’infant Pere, comte de Prades, que en signà els capítols el 1343 Era un notable edifici gòtic, quadrat 54,6 m2 i fortificat tenia sis torres, del qual resta una torre i el parament occidental i la petita església de Sant Pere, de l’hospital, que esdevingué parròquia el 1851, a causa del desenvolupament de la població al llarg del segle el 1924 hom bastí una nova església al costat El 1865 hom hi establí estació del ferrocarril…

Els estanys poden ésser naturals o artificials, però sempre més petits que un llac Els estanys tendeixen a desaparèixer, per dues raons principals d’una banda, per la manca de pluja, i de l’altra, per causa de la sedimentació els artificials són emprats en certs països com a reserves locals de pesca, però aquesta forma particular d’activitat econòmica fou emprada particularment durant l’edat mitjana Les causes que originen els estanys naturals són diverses, i en varien les formes segons el tipus de relleu litorals, endorreics, tectònics, glacials, deltaics, etc Els estanys litorals es formen…

Vida Collaborà en la premsa humorística de la dècada de 1930 El 1934 començà a  Esquitx amb el pseudònim de Kim , i continuà a  En Patufet  durant vint-i-dos anys, en les dues èpoques,  El Be Negre  1935-36,  Papitu,  Xut i TBO Després de la Guerra Civil collaborà en la realització de pellícules de dibuixos animats i entrà en el camp publicitari Dirigí les revistes Atalaya ,  Locus  1955 i Ilustración femenina Publicà un acudit diari a La Vanguardia durant vint-i-dos anys i collaborà a El Correo Catalán  També publicà en diaris i revistes esportives com El Mundo Deportivo , Barcelona …

Començà la carrera de belles arts interessat inicialment en la pintura, estudis que abandonà Publicà els primers còmics en la revista musical Vibraciones , amb una clara influència de l’ underground nord-americà El maig del 1977 començà a collaborar a la revista setmanal El Jueves , i hi creà Martínez el Facha, personatge que satiritza l’extrema dreta espanyola La seva trajectòria comprèn, també, la collaboració en les publicacions Ajo Blanco , Por Favor ,  Mata Ratos , Rambla , El Víbora  i Makoki , entre d’altres També és autor entre d’altres, de les novelles gràfiques  El ala rota 2016,…

En temps islàmics, l’illa es dividia en els termes d’Alhauec, Xarc, Benissàmit, Portumany i Algarb Els tres conqueridors catalans en feren quatre quartons, repartint el primer, Alhauec, entre els altres quatre Xarc esdevingué el quartó de Santa Eulària Benissàmit, el de Balansat Portumany, el de Portmany i Algarb, el de ses Salines d’Eivissa Guillem de Montgrí es quedà amb els quartons de Balansat i de les Salines Nunó Sanç, comte de Rosselló, el de Portmany a Pere, infant de Portugal, correspongué el de Santa Eulària Tanmateix, continuaren apareixent cinc quartons al llarg dels segles el que…