Resultats de la cerca
Es mostren 90652 resultats
Totes les bèsties de càrrega
Literatura catalana
Novel·la de Manuel de Pedrolo, publicada el 1967.
Narra l’aventura d’un home innominat, i per extensió de tot un poble, sotmès a un procés anorreador de la seva identitat, amb la intenció d’as-similar-lo a la de l’ocupant El protagonista ésobligat a assistir a una triple intervenció quirúrgica que fan a la mare al cervell, al cor i al sexe Perquè denuncia que la volen despersonalitzar, i creu que l’han morta, és empresonat Alliberat per un atzar que forma part del judici, torna a casa, on ara viuen altres fills de la mare i d’on, fugint d’un escorcoll policial, pot salvar una adolescent que, com totes les del seu poble, havia de ser…
Auques i ventalls
Literatura catalana
Llibre de poemes de Josep Carner publicat el 1914 i reeditat el 1935.
El volum significa la consolidació —però pràcticament també la darrera mostra— de la poètica més típicament noucentista assentada en llibres anteriors És un cant a la ciutat al llarg de l’any, la «visió de la ciutat en transmudança» de què l’autor parla al pròleg La seva pretensió, però, queda lluny d’aquest marc temporal, el qual s’usa com a element de cohesió estructural La ciutat que s’hi canta és distorsionada per un doble procés d’idealització i de distanciament irònic, que el mateix autor s’encarrega de justificar al pròleg per tal que pugui ser entès com a fórmula civilitzadora i no…
Vida privada
Literatura catalana
Novel·la de Josep Maria de Sagarra, publicada el 1932.
El seu eix temàtic se centra en la decadència moral i econòmica de la família Lloberola, un dels darrers exemples d’aristocràcia barcelonina Els Lloberola, un llinatge noble des del segle XVIII, s’enfronta a la seva ruïna Don Tomàs de Lloberola, els seus fills Frederic i Guillem i els seus nets Maria Lluïsa i Ferran, fills de Frederic són els encarregats d’enderrocar progressivament els principis i la tradició d’un nom que cada vegada té menys significat La via és el mòbil sexual i l’econòmic La resta de personatges que configuren la trama argumental provenen de les relacions de…
Dietari 1979-1980 i Segon dietari 1980-1982
Literatura catalana
Dietaris de Pere Gimferrer, publicats el 1980 i el 1982.
Desenvolupament enciclopèdic Obra de gran originalitat i, per tant, de definició difícil, recull en forma de dietari la vida intellectual de l’escriptor, amb el relleu especial de l’art literatura, pintura i cinema Defugint la vida exterior i quotidiana, que acostuma a caracteritzar els dietaris Pla o Manent, per exemple, Gimferrer imagina i recrea escenes amb personatges reals o de ficció, sovint amb un component narratiu que, en paraules de Josep Maria Castellet, representen un testimoni moral de la vida de l’escriptor De vegades els escrits parteixen d’una circumstància concreta —la…
Bruno Quadreny
Literatura catalana
Protagonista d’El dia que va morir Marilyn, novel·la de Terenci Moix.
Bruno Quadreny evoca la seva joventut, en uns escrits en primera persona primerament recrea la seva infantesa, al Raval, amb els pares, Xim i Amèlia, i un germà petit tolit, del qual s’ha d’ocupar La figura central de la seva infantesa és la mare, dona de gran atractiu, que suscita un sentiment ambigu, d’amor i d’odi, mentre que el del pare, egoista i inconscient, és clarament de rebuig Bruno és un nen introvertit i imaginatiu, que se sent lligat als escenaris més característics de Barcelona, sobretot a aquells relacionats amb les festes nadalenques, a l’hivern, que imagina amb una neu…
Pedra de tartera
Literatura catalana
Novel·la de Maria Barbal, publicada el 1985.
Des d’una porteria de Barcelona,↑ Conxa recorda la seva vida de dona que ha treballat durament d’ençà de la seva infantesa, en un poblet del Pallars es tracta d’una vida corrent i dura, que la guerra va marcar de manera tràgica La novella es divideix en tres parts i a la primera Conxa recorda la seva infantesa i joventut cinquena de sis germans, a tretze anys, va deixar la seva família i una vida d’escarràs, per anar viure a la casa d’uns oncles, sense fills, per tal d’ajudar-los El moment més feliç de la seva vida és marcat per la coneixença de Jaume, un noi emprenedor, del qual s’enamora i…
Santa Anastàsia (Montseny)
Art romànic
Situació Les ruïnes de la capella de Santa Anastàsia després de la seva barroera destrucció M Anglada Aquesta capella es troba al cim d’un pla situat a 800 m d’altitud sobre el nivell del mar, que forma la serra de Naval, prop del mas Cervera En aquest pla hi ha un càmping de caravanes Mapa L37-14364 Situació 31TDG496247 Per anar-hi cal agafar el trencall a mà dreta, cap a llevant, abans del quilòmetre 15 de la carretera de Palautordera a Seva La pista, de 2,4 quilòmetres de recorregut, és senyalitzada amb rètols que indiquen a Can Cervera MAB Història La capella de Santa Anastàsia presidia l…
Les festes
Les festes formen part del patrimoni cultural intangible de la humanitat Manifesten un sentit de convivència, de vida en comú, de lligam entre passat, present i futur Expressen i celebren la vivència humana del pas del temps vegeu el mapa El temps anual els calendaris Existeixen moltíssimes modalitats de festes aquelles que emmarquen les portes de les estacions de l’any les que acompanyen el trànsit pels diferents estadis de la vida humana les que rememoren aniversaris de fets, persones o mites, etc Però cal considerar el mot festa d’una manera encara més àmplia, ja que també serveix per a…
El Camp de Tarragona
L’Alt Camp constitueix una de les tres comarques administratives en què és dividida la comarca natural del Camp de Tarragona La regió natural i històrica del Camp de Tarragona s’estén entre la mar, que limita pel S la Depressió Prelitoral i la Serralada Prelitoral que forma un semicrcle al voltant de la plana Hom donà el nom de Camp de Tarragona, ja des de la Reconquesta, a l’extens territori de domini directe de la mitra tarragonina, colonitzat per gent del comtat de Barcelona després d’alguns segles d’abandó com a zona situada entre els dominis islàmic i cristià La senyoria de Tarragona i…
La indústria tradicional llanera al País Valencià
Localitats amb activitat tèxtil llanera al País Valencià a la fi del segle XVIII S’ha situat la davallada de la indústria llanera tradicional cap al final del segle XVIII, moment en què s’havia iniciat un procés d’especialització i de diferenciació de les diferents activitats del sector, que en alguns casos havia de conduir a la industrialització moderna La draperia tradicional era composta per una sèrie d’activitats per a les quals es necessitaven uns estris molt específics i que configuraven uns oficis ben diferenciats En primer lloc, calia esquilar el bestiar oví per extreure’n la fibra,…