Resultats de la cerca
Es mostren 2310 resultats
Caucàsia
Regió
Nom amb què és designada la regió que s’estén entre la mar Negra i la mar Càspia i té com a límit septentrional les conques del Kuban’ i el Terek i com a límit meridional l’altiplà d’Anatòlia i l’Iran.
En constitueix el nucli central la serralada del Gran Caucas , que divideix la regió en dues grans àrees, la Ciscaucàsia al nord i la Transcaucàsia al sud La Ciscaucàsia comprèn, d’oest a est, la Circàssia, àrea de terres negres molt fèrtils, d’economia essencialment agrícola, l’altiplà de Stavropol’ i, a l’est, la conca del Terek, sorrenca i semidesèrtica, d’economia ramadera nòmada La Transcaucàsia comprèn la depressió dels rius Rioni i Kura, ben regada i aprofitada per l’agricultura, i el massís del Petit Caucas Entre els recursos econòmics principals hi ha l’agricultura,…
càpsula fonocaptora

càpsula fonocaptora
(CC0)
Electroacústica
Transductor mecanoelèctric emprat en la reproducció de discs fonogràfics, que transforma els senyals mecànics o moviment de la punta lectora en senyals elèctrics.
Les càpsules es classifiquen en dos grans grups, segons que siguin sensibles a l’amplitud del moviment de la punta de l’agulla o a la seva velocitat de desplaçament Entre les primeres hi ha les piezoelèctriques , les de resistència variable , les fotoelèctriques i les de condensador entre les segones, les magnètiques i les dinàmiques Les càpsules piezoelèctriques són basades en la propietat que tenen certs materials de carregar-se elèctricament en ésser deformats Són emprades en equips de reproducció econòmics i portàtils Les càpsules de resistència variable són basades en la…
oliva

Branca d’olivera amb olives
© Danijelm | Dreamstime.com
Botànica
Agronomia
Fruit en drupa de l’olivera, monosperm, més o menys rodonenc, de color i dimensions molt diversos, emprat com a aliment, bé per a ésser menjat sencer, bé com a primera matèria de l’oli.
La recollecció de les olives és feta des de l’octubre fins al gener, segons el clima i les condicions del terreny de cada comarca, i hom la comença recollint de terra les olives que han caigut naturalment de l’arbre i després són collides les de l’arbre, bé fent-les caure a cops de batolla, manualment o mecànicament hom en diu batre o espolsar olives , bé collint-les amb la mà hom en diu munyir o eixonar olives Les olives destinades a ésser menjades senceres són posades a confitar amb diversos ingredients Les varietats d’oliva reben noms diferents segons les comarques i, sovint, amb el…
José Manuel García-Margallo y Marfil

José Manuel García-Margallo y Marfil
© Moncloa
Política
Polític castellà.
De família d’alts funcionaris i militars que comandaren accions bèlliques al Marroc, és besnet del general i governador de Melilla Juan García y Margallo, que dirigí les forces espanyoles en la primera guerra del Rif 1893-94, anomenada també guerra de Margallo , contra les cabiles de la zona entorn de l’enclavament Llicenciat en dret per la Universitat de Deusto 1965, màster per la Universitat de Harvard 1972 i doctor per la Universitat Miguel Hernández d’Alacant 2002 Especialitzat en dret fiscal, l’any 1968 fou nomenat inspector de finances El 1977 fou elegit per primer cop diputat a les…
imperi llatí de Constantinoble
Història
Imperi (1204-1261) fundat després de la presa de Constantinoble per les forces de la quarta croada.
En fou proclamat emperador Balduí I, comte de Flandes i d’Hainaut Fou organitzat segons el sistema feudal, dins el qual restà constituït el regne de Tessalònica 1204 a favor de Bonifaci I, marquès de Monferrato, el qual subinfeudà la Beòcia i l’Àtica a Otó de la Roche 1205 —origen del ducat d’Atenes— i concedí 1205 a Guillem de Champlitte el que seria principat d’Acaia, que passà a dependre directament de l’emperador el 1209 La república de Venècia ocupà una situació dominant dins l’imperi posseïa 3/8 de la capital, amb Santa Sofia, s’arrogà la designació del patriarca i controlà la vida…
paradís fiscal
Economia
País que té una pressió fiscal baixa o nul·la sobre els ingressos personals i els beneficis de les societats, que concedeix importants exempcions fiscals per als ingressos derivats de les inversions que vol afavorir i que manté uns nivells elevats de secret bancari.
Aquests avantatges comparatius estimulen l’atracció de capitals i de companyies dels estats industrialitzats pressió fiscal alta i s’associa amb un sistema financer desenvolupat plaça financera o no reglamentat offshore Inversament, des dels estats on s’originen els beneficis dipositats en els paradisos fiscals, la transferència dels ingressos pot ésser considerada constitutiva de frau fiscal A l’interior d’alguns estats també és possible l’existència de paradisos fiscals a causa d’exempcions que afecten determinades zones franques o determinades localitats regides per legislacions…
Ramon Tremosa i Balcells

Ramon Tremosa
Política
Economista i polític.
Treballà en l’empresa privada com a assessor fiscal i comptable 1986-89 i 1991-93 i com a tècnic a la Conselleria de Benestar Social 1989-91 Llicenciat a la Universitat de Barcelona el 1992, aquest any s’hi incorporà com a docent, i es doctorà el 1999 amb una tesi sobre l’impacte de les polítiques monetàries i de convergència europea sobre la manufactura catalana en el període 1983-95 Del 2002 al 2009 fou professor titular de teoria econòmica en aquesta universitat, on es reincorporà breument el 2019 abans de passar a formar part del govern català 2020 Especialista en fiscalitat, economia…
Sant Miquel de Vespella
Art romànic
El poble de Vespella s’alça sobre un turó a la riba esquerra del riu Gaià Les cases es disposen a l’entorn de les restes del castell i de l’església parroquial de Sant Miquel Històricament, el lloc de Vespella formava una quadra amb una fortificació, que és anomenada castell en la documentació Els seus orígens s’han de cercaren una data anterior al 1167, any en què Bernat de Viver i la seva esposa Ermessenda, amb el consentiment de Guillem de Claramunt, feren donació al matrimoni format per Ponç de Far i Brunlssenda del castell de Vespella i del lloc de Monnars amb la finalitat d’afavorir la…
Vida en sombras
Cinematografia
Pel·lícula del 1947-1948; ficció de 87 min., dirigida per Llorenç Llobet i Gràcia.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Castilla Films Madrid ARGUMENT LLlobet i Gràcia GUIÓ LLlobet i Gràcia, Victorio Aguado FOTOGRAFIA Salvador Torres i Garriga blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Matheu MUNTATGE Ramon Biadiu, Antonio del Amo MÚSICA Jesús García Leoz INTERPRETACIÓ Fernando Fernán Gómez Carlos Durán, nen Valero Carlos nen, María Dolores Pradera Ana, Antònia Llobet Ana nena, Isabel de Pomés Clara, Fernando Sancho el productor, Alfonso Estela Luis, Fèlix de Pomés Sr Durán, Graciela Crespo Sra Durán, PLazaga el mag, Mary Santpere la donzella, Marta Flores l’esposa, Miquel…
Malàisia 2011
Estat
El peculiar sistema rotatori que caracteritza la monarquia de Malàisia va permetre al soldà de Kedah, Abdul Halim Muadzam, de 84 anys, ocupar per segona vegada el càrrec de rei en substitució del popular soldà de Terengganu, Mizan Zainal Abidin, fins ara l’únic monarca del país nascut després de la independència, l’any 1957 Malgrat que aquesta posició institucional és cada vegada més simbòlica, aquest canvi no va trencar amb el continuisme característic del règim polític malai Així, un any més, la coalició Barisan Nasional BN, liderada per l’Organització Nacional de la Unitat Malàisia UMNO,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina