Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
balti
Etnologia
Individu d’un poble que habita al Caixmir, a la vall principal de l’Indus, entre les muntanyes del Karakoram i el Nānga Parbat.
Els baltis 50 000 individus aproximadament són de tipus físic indoari i de llengua tibetana Llurs activitats principals són l’agricultura i la ramaderia, i pertanyen a la regió musulmana xiïta
manxú
Etnologia
Individu d’un poble pertanyent a la branca meridional dels tungús que habita principalment a la part sud-oriental de la península de Manxúria.
N'hi ha algun grup en territori soviètic, a la conca de l’Amur Originàriament els manxús eren un poble caçador i guerrer A partir del s XVIII s’integrà a la cultura xinesa la darrera dinastia imperial fou manxú
malinke
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica occidental, del grup mandé, que habita a l’alt Senegal, la Costa d’Ivori, Mali i Gàmbia.
Els malinkes, una cinquena part dels quals són musulmans, són sedentaris, crien bestiar i conreen mill Formaven tot de petits regnes independents, un dels quals, el de Kangaba Mali, té una dinastia que prové del segle VII
lunda
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita al S de la República Democràtica del Congo, al NW de Zàmbia i al NE d’Angola.
Els lundes crearen, al s XVI, un important reialme de tipus feudal al curs alt del Kasai, que durà fins a mitjan s XIX, basat en el comerç d’ivori i d’esclaus La forma de vida tradicional de les comunitats es basa en poblats organitzats mitjançant sistemes de parentiu diferents segons la zona Practiquen l’agricultura itinerant, la cacera i la recollecció Bé que tots ells parlen llengües bantús, només uns 310 000 parlen la llengua lunda anomenada també chilunda
krivitx | krivitxa
Història
Individu d’un poble eslau oriental que durant l’alta edat mitjana habità al N de la Rússia actual, a l’E de Lituània.
Després de la lenta unificació dels pobles eslaus orientals durant el s XI, s’anomenaren polotxans
nuer
Etnologia
Individu d’un poble negre africà de raça nilòtida que habita a la regió de l’alt Nil, a l’actual República del Sudan.
Actualment són uns 250 000 individus Constitueixen una societat patriarcal de ramaders nòmades de bòvids, que, com a única activitat complementària de llur economia, practiquen la pesca fluvial La seva organització política, molt complexa, és qualificada per alguns etnòlegs com ‘una anarquia organitzada’
mosso
Etnologia
Individu del SW de la Xina que habita a les valls dels rius Nag Chhu, Ya-lung i Mekong; hom també els denomina nakhis.
El 1953 els mossos eren uns 140000 individus Conreen blat i sègol i tenen ramats de iacs Són seguidors del dalai-lama i practiquen una certa mena de màgia lectura d’escriptures jeroglífiques per allunyar els mals esperits Parlen una llengua mosso o nakhi del grup birmà
yao
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita al S de Tanzània, a Moçambic (entre els rius Rowuma i Lugenda) i al S de Malawi.
En contacte amb tribus de l’interior i amb els àrabs de la costa s XVIII, establiren un comerç d’esclaus, que els colonitzadors suprimiren encetat el s XIX Conreadors de cotó, blat de moro i melca, a Malawi han iniciat el conreu del tabac Habiten en pobles de 75 o 100 persones, sota l’autoritat d’un cap —normalment el primogènit de la germana més gran en línia materna—, que n'és el responsable moral i material Actualment els yaos —entre 750 000 i un milió— són pràcticament islamitzats
xerpa
Etnologia
Individu d’un poble del Nepal que habita a les zones altes de l’Himàlaia (entre 2 000 i 4 000 m d’altitud).
Provinents del Tibet oriental, els xerpes han representat fins avui una forma arcaica del lamaisme Coneguts mundialment per llur participació en expedicions i estudis d’alta muntanya, l’any 2000 eren uns 50 000, tres quartes parts dels quals habitaven al Nepal, i la resta a l’Índia el Bhutan i la Xina
Josep Calassanç Ferrer i Boldú
Cristianisme
Religiós escolapi, il·lustrat.
Biografia Era nebot de l’escolapi Ildefons Ferrer, provincial des del 1775 Alumne de l’Escola Pia d’Igualada, el 1791 escriví un discurs per als exàmens públics amb el títol De Latinarum ac humaniorum litterarum i el 1793 dedicà al seu oncle el treball literari Cohortatio allegorica tots dos escrits s’imprimiren Entrà a l’Escola Pia a Moià el 1795 i hi professà l’any següent Començà els estudis de filosofia a Moià i el 1797 anà a Mataró per rebre el mestratge del pare Lluís Barberí, i el 1800 defensà unes tesis de teologia Tot seguit, a Mataró mateix, ensenyà llatí i humanitats Fou destinat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina