Resultats de la cerca
Es mostren 1478 resultats
Tumor benigne de pell
Patologia humana
Els tumors benignes de pell són formacions integrades per cèllules que provenen de les estructures cutànies i creixen de manera anormal com a lesions prominents Aquest tipus de tumors, a diferència dels malignes, no envaeixen els teixits més propers ni es disseminen a d’altres òrgans Hi ha molts tipus de tumors cutanis benignes, alguns dels quals són extremament freqüents i d’altres de presentació més escassa N’hi ha de dos tipus, els que són derivats d’alteracions dels vasos sanguinis cutanis i els que ho són de les cèllules pigmentaries, que són molt comuns i presenten característiques…
sistema solar

Al sistema solar, els planetes de tipus terrestre són separats pel cinturó d’asteroides dels gegants gasosos i de Plutó
© Fototeca.cat
Astronomia
Conjunt d’astres que giren al voltant del Sol, sotmesos a la seva atracció gravitatòria.
Història Els primers sistemes astronòmics no distingien el sistema solar de la resta de l’Univers Afirmaven que la Terra era al centre de l’Univers geocentrisme , i que al seu voltant giraven el Sol, la Lluna, els planetes i els estels fixos, transportats tots ells per unes esferes cristallines A més, es pensava que els cometes i els meteorits eren fenòmens locals que s’originaven dins el mateix embolcall atmosfèric de la Terra Aquestes hipòtesis foren acceptades per tothom durant l’edat mitjana, bé que ja al segle IV aC Aristarc suggerí que era la Terra la que girava entorn del Sol, i que…
Santa Maria de Toluges
Art romànic
Situació Exterior de la capçalera, centrada per una finestra de doble esqueixada emmarcada per un arc fet de dovelles petites ECSA - JL Valls Aquesta església es troba al centre de la població de Toluges Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 40’ 22,2” N - Long 2° 49’ 54” E Toluges és 2 km a ponent de Perpinyà, per la carretera D-612 Història Santa Maria de Toluges fou una de les esglésies rosselloneses subjectes al monestir llenguadocià de Santa Maria de la Grassa L’any 908, un privilegi de Carles el Simple a favor de la Grassa confirmava a aquest monestir, entre altres possessions rosselloneses, “…
Santa Maria de Torreneules (Argelers)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen avui dia les restes d’aquesta església, amb el ssmas homònim al fons ECSA - J Gary És situada prop del mas de Torreneules, no gaire lluny de l’antic monestir cistercenc de Vallbona Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 28’ 55,2” N - Long 3° 6’ 7,2” E Per a arribar-hi, cal prendre la N-114 a partir de Perpinyà i, a l’entrada nord de Cotlliure, la D-86 Un trencall a mà dreta mena al veïnat de Rimbau i al mas Piló vall del Ravener A partir d’aquí, cal seguir a peu el camí que remunta el Ravener uns 5 km, fins al mas de Torreneules, al fons de la vall, al peu del coll de…
La moneda del comtat de Rosselló
Art romànic
El petit comtat de Rosselló, que comprenia poc més de la franja costanera dels plans rossellonesos, fou separat del grup Empúries-Peralada-Rosselló pel comte Gausfred I 931-991, que el cedí al seu fill Guislabert I del Rosselló 991-1013 La dotació de Guislabert comprenia també certs drets al comtat de Peralada * A diferència d’altres comtats catalans com els d’Empúries o Urgell, les troballes dels darrers anys no han modificat gaire el panorama de l’evidència de tipus monetaris De fet, des del temps de Botet i Sisó * , només s’ha pogut incrementar amb l’òbol de Gausfred II Tot això a desgrat…
Santa Maria de l’Om (Ventalló)
Art romànic
Situació Es tracta de l’antiga parròquia del llogarret de Pelacalç, situat al bell mig de la plana, uns 5 km a llevant del seu cap de municipi L’antiga església parroquial avui santuari, de Santa Maria de l’Om, és separada del nucli del poblet de Pelacalç, 1 km al nord-est És equidistant d’aquest poble i del veí de Montiró Mapa 296M781 Situació 31TEG054666 Pelacalç es troba a la carretera de Viladamat a Castelló d’Empúries D’aquesta carretera, entre Pelacalç i Montiró, surt, a mà esquerra, un bon camí per arribar al santuari Un altre camí s’agafa a la carretera de la Bisbal d’Empordà a…
Via, vil·la i basílica del Parc Central (Tarragona)
Vista aèria del conjunt, descobert i excavat el 1994 al solar d’un futur centre comercial À Rifà L’any 1994 es van descobrir i excavar al solar del centre comercial del Parc Central Tarragona una basílica cristiana i d’altres restes a banda i banda d’una via romana que segueix el traçat de la que ja va descobrir J Serra i Vilaró a la necròpoli paleocristiana del Francolí A l’W de la via romana va aparèixer una villa organitzada al voltant d’un pati porticat A l’E es documentà un conjunt molt més complex format per una basílica cristiana, una explotació agrària i un edifici de dependències poc…
Basílica de la Neàpolis d’Empúries (Castelló d’Empúries)
La basílica Vista del sector meridional de la Neàpolis ocupat per l’església i el cementiri de l’antiguitat tardana X Aquilué El sector on es bastí aquesta petita església —probablement a la darreria del segle IV o als primers anys del segle V— que acabà essent el nucli central d’un gran cementiri havia estat, fins al segon terç del segle I, un barri residencial a tocarde la mar i el port de la ciutat i, una mica abans, l’espai principal de la ciutat grega d’Empòrion, d’origen foceu La forta crisi econòmica, demogràfica i d’identitat va dur els habitants del lloc a cercar un patró urbà…
Francesc Borrassà
Art gòtic
Fill del pintor de Girona Guillem Borrassà II i nebot valencià de Lluís Borrassà, és a dir, fill del seu cosí Guillem La producció d’aquest artista és força desconeguda a causa de la desaparició de la majoria de pintura gòtica feta a Girona Esmentat com a “ pictor clarissimus ” l’any 1411, pintà, entre altres llocs, per a Girona, Peralada, Sant Feliu de Guíxols i Castelló d’Empúries vegeu el capítol “Els pintors de l’Empordà” del primer internacional en aquest mateix volum Del seu matrimoni amb Caterina van néixer el pintor Jaume Borrassà, mort poc abans del 1430, i Pere Borrassà, artista que…
La vila de Castelló d’Empúries
Art gòtic
Escut de la vila en el retaule major de la parròquia de Santa Maria ECSA – MCasanovas La vila Castilione s’emplaçava en els límits administratius i territorials de l’antic comtat de Peralada, just en la seva frontera meridional, a frec amb el comtat d’Empúries El topònim simple de Castilione , Kastilione , Castilion , villa de Castilio o Casteion apareix en els documents des del segle IX fins al XII, mentre que el genitiu Impuriarum no s’incorporà al nom fins més tard, quan la vila ja estava fermament consolidada com a capital del comtat emporità Els orígens de la vila romanen encara confusos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina