Resultats de la cerca

La Mediterrània era una mar pràcticament tancada, amb una única obertura a l’estret de Gibraltar que la comunicava amb l’oceà Atlàntic, fins que l’obertura del canal de Suez, a la darreria del segle XIX, va permetre comunicar-la amb la mar Roja Aquestes dues connexions, una natural i l’altra artificial, juntament amb les introduccions voluntàries i involuntàries produïdes pels humans, són les que permeten intercanvis faunístics entre la Mediterrània i les mars adjacents i avui dia també directament amb altres de més allunyades La variabilitat climàtica natural juntament amb la induïda per les…

Ramon Margalef va proposar en el seu mandala una distribució dels grups de fitoplàncton segons les característiques químiques nutrients i físiques turbulència de l’aigua Les proliferacions de dinoflagellades es trobarien en el quadrant d’elevada concentració de nutrients i baixa turbulència, situació que es dóna a les aigües confinades de la zona costanera Els ports només estan representats en els dos quadrants rics en nutrients, i la diagonal defineix la mida dels ports Adaptat a partir de Margalef, Estrada i Blasco, 1980, i Vila i Masó, 2005 La visió tradicional de la Mediterrània com a mar…

La timoneda d’Alfés al mes d’abril, amb la farigola o timó Thymus vulgaris en plena florida Oriol Alamany Els secans pseudo-estèpics del Segrià i les Garrigues 12, entre els principals espais naturals de la depressió de l'Ebre La depressió central de l’Ebre d’uns 20 000 km 2 d’extensió és un dels espais naturals més peculiars i originals del continent europeu En molts aspectes, la vasta i àrida plana que s’estén entre els Pirineus i el Sistema Ibèric, de Navarra a Catalunya, té més similituds amb les regions nord-africanes, situades uns 1000 km al sud, que amb les zones circumdants No és…

Vista general de la fossa de la Cerdanya, al NW de Naüja Alta Cerdanya La fossa de la Cerdanya és una cubeta neògena limitada al S i SE per la falla de la Tet En la fotografia, presa des de la falla de la Tet mirant cap al N, s’observa que els materials conglomeràtics i lutítics rojos del Miocè mitjà, que formen els turons aixaragallats, són recoberts discordantment per pocs metres de conglomerats subhoritzontals del Quaternari part plana del cim dels turons Aquests materials quaternaris, cap al N, donen lloc a les planes de la vall de la Cerdanya i es disposen, a l’igual que els materials…

A la conca alta de la Noguera Pallaresa hom pot observar algunes de les grans unitats que constitueixen la zona axial dels Pirineus Al N el dom de la Noguera Pallaresa, que ocupa una gran part de l’àrea, i al S el dom de l’Orri, ambdós formats per materials sedimentaris del Cambroordovicià Entre aquests dos doms es troba el sinclinal de Llavorsí, on afloren terrenys devonians i carbonífers En canvi, en el sinclinal de Tor, a la part més oriental del dom de la Noguera Pallaresa, només hi ha materials devonians Aquests també es troben a la unitat encavalcant del Moredo, que limita pel N el dom…

Els cotilèdons de molts espermatòfits són ben visibles a l’estadi de plàntula perquè sobresurten del sòl i són fotosintètics fins que els nomofilles esdevenen actius La plàntula del faig Fagus sylvatica , que veiem a dalt, té dues fulles embrionals ben diferents de les fulles normals o nomofilles Els pins, en canvi, tenen de cinc a divuit cotilèdons aciculars a baix, amb la testa de la llavor a l’àpex de la plántula Antoni Agelet i Ramon Torres Les fulles són òrgans verds, de forma generalment laminar, que apareixen als nusos i que tenen com a tasca essencial fer la funció clorofíllica…

La solana del Matagalls ha sofert una intensa desforestació i actualment els prats i les landes de bruguerola hi són les formacions vegetals dominants Jaume Orta El Montseny 13, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El Montseny, màxima altitud de la Serralada Costanera Catalana, és un massís molt individualitzat que destaca de manera accentuada en el paisatge S’aixeca majestuosament per sobre la plana del Vallès al sud, la de la Selva a l’est, i la plana de Vic al nord-oest per la banda occidental queda separat de les muntanyes del Bertí i el Moianès pel riu Congost…

Característic aspecte de les Gavarres, en una panoràmica des del puig d’Arques El relleu és ondulat i els vessants són totalment coberts per boscos d’arbres de fulla perenne, com alzines, arboços, sureres i pins Ernest Costa Les Gavarres i el massís de Cadiretes 11, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Els massissos de les Gavarres i Cadiretes, amb les muntanyes de Begur, formen part del límit septentrional de la Serralada Litoral Catalana Són un conjunt paisatgístic de primer ordre, i conserven importants reductes de bosc mediterrani, enfront les planes extenses…

Pla de fàbregues i cingles del far després d’una lleu nevada Shella Hardie El Collsacabra 12, entre els principals espais naturals del sistema transversal El Collsacabra, també anomenat Cabrerès, és un massís de relleu tabular i acinglerat, que s’aixeca en el marge oriental de la Depressió Central Catalana Forma part de la Serralada Transversal, que enllaça els Pre-pirineus orientals amb la Serralada Pre-litoral La major part del territori correspon a la comarca d’Osona, on pertanyen totes les poblacions l’Esquirol o Santa Maria de Corcó, Cantonigròs, Tavertet, Rupit i Pruit El…

Situació L’església de Santa Cecília es troba situada al costat de llevant del poble de Molló, damunt un serrat situat en un vessant de la vall del Ritort Mapa 218M781 Situació 31TDG510889 Una vista de conjunt de l’indret de Molló en el qual hi ha situada l’església de Santa Cecília, des del costat sud-oriental J Pagans-TAVISA Una vista de l’església des del costat sud-occidental Cal notar al mur de migjorn i tocant a ponent el cos que surt i forma el conjunt de la porta d’entrada F Tur Hom pot accedir al poble de Molló per la carretera que porta al coll d’Ares des de Camprodon, població de…