Resultats de la cerca

Vida i obra Hagué de combinar el treball amb l’estudi, tot maldant per escriure Fou contractat com a autor pel Teatre Nacional de Bergen 1851, i com a director pel Teatre Noruec de Cristiania 1857 Cansat de l’oposició que hom li feia, s’exilià a Itàlia i a Alemanya 1864-91 Iniciada la seva obra amb Catilina 1850, s’imposà amb Brand 1866 D’una gran penetració psicològica i d’una tècnica dramàtica molt afinada, creà una obra important d’una gran influència en el teatre posterior i molt discutida, catalogable en tres fases En la primera, de tema històric i folklòric, molt poètica, produí Brand…

Herbassars d’aiguamoll i plantacions de pollancres als terrenys de l’antic estany de Sils Ernest Costa Els estanys de Sils 21, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Aquest espai és constituït per una petita part de la depressió en què s’ubicava un extens estany —l’antic estany de Sils— que tenia unes dimensions de cinc quilòmetres de llargada per un i mig d’amplada L’estany, situat al bell mig de la plana de la Selva, fou dessecat de manera definitiva a mitjan segle XIX, després de força intents anteriors frustrats o incomplets Actualment, l’àrea està ocupada per…

Collaboradora del Diari de Mallorca i d’ El Correo Catalán , començà la seva trajectòria narrativa amb novelles centrades a Mallorca i molt influïdes per les rondalles populars mallorquines Cròniques d’un mig estiu 1970, Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà 1972 i El vaixell d’Iràs i no Tornaràs 1976 Amb Punt d’arròs 1978, introduí elements de reflexió feminista que es desenvolupen en dues de les seves novelles majors,  Joana E 1992, premi Prudenci Bertrana 1991, on empra la tècnica documental i presenta una biografia reivindicativa i apassionada d’un personatge real a la…

Vista aèria de les Salines de Santa Pola, amb els primers polígons ocupats per llacunes i vegetació natural ECSA Les llacunes del Baix Vinalopó 117, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El Fondo i les salines de Santa Pola són dos espais eminentment aquàtics, que formen part d’una unitat morfostructural molt més àmplia anomenada Sinus Illicitanus pels autors clàssics, i que s’estén entre la serra de Santa Pola i el riu Segura L’origen geològic d’aquesta unitat és una depressió tectònica que es formà després de l’orogènia alpina, i que va quedar confinada per dues…

El morell xocolater Aythya nyroca és tot ell de color marró castany, tant el mascle com la femella El blanc de les infracobertores que s’aprecia a la part posterior del cos en aquest exemplar, és el caràcter més visible a distància i, juntament amb el blanc de l’ull, el més característic La femella, en aquesta espècie, és semblant al mascle Xavier Parellada Actualment el morell xocolater és un visitant de l’època no reproductora, principalment a l’hivern, que a nivell de cadascun dels territoris és ara rar o excepcional, però globalment, als Països Catalans, encara que molt escàs, hi és…

Hom l’anomena també, impròpiament, foie-gras

Són cabussadors i piscívors Hi ha tres espècies europees que hivernen a la península Ibèrica, i nien al nord i al centre d’Europa El bec de serra gros M merganser , d’uns 65 cm, té el bec molt estret i les potes roges el mascle té el pit i els baixos d’un color blanc rosat, el dors negre i el cap d’un negre verdós Hiverna als grans rius, als llacs i a les maresmes, i nia en els buits d’arbres, als forats de les torberes, etc El bec de serra mitjà M serrator , d’uns 60 cm, té un plomall occipital que duen ambdós sexes la coloració és semblant a la del bec de serra gros, però amb un collar…

Llicenciat en dret per la Universitat Pompeu Fabra, cursà estudis d’interpretació a l’Aula de Teatre d’aquesta universitat i a l’ Institut del Teatre de Barcelona Debutà el 1994 sota la direcció de Josep Maria Mestres en Enemic de classe , de N Williams Posteriorment, ha actuat a  The bug el virus 1998, direcció de D Selvas Terra baixa 2000, dir F Madico El pes de la palla 2004, dir X Albertí, sobre les memòries de Terenci Moix Salamandra 2005, dir T Casares, de JM Benet i Jornet En Pólvora 2006, dir S Belbel, d’À Guimerà Arbusht 2006, dir À Rigola, de P Zarzoso 2666 2007, dir À Rigola, sobre…