Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
Stefan Hell
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Stefan_Hell.jpg)
Stefan Hell
© Deutscher Zukunftspreis / Ansgar Pudenz
Física
Físic alemany d’origen romanès.
La seva família emigrà a la República Federal d’Alemanya el 1978 Diplomat 1987 i doctorat 1990 en física a la Universitat de Heidelberg, féu un postdoctorat al Laboratori Molecular Europeu 1991-93 i fou investigador principal al grup de microscòpia làser de la Universitat de Turku Finlàndia 1993-96 El 1996 retornà a Heidelberg, on des del 2003 és cap de la divisió de microscòpia òptica d’alta resolució Des del 1997 és també investigador a l’Institut Max Planck de química biofísica de Göttingen, i des del 2002 hi dirigeix el departament de nanobiofotònica Ha centrat la recerca en la…
imatgeria
Tecnologia
Conjunt de les tècniques que tenen per finalitat d’obtenir una imatge, sia una imatge formada a conseqüència d’algun tipus d’interacció entre l’objecte i un senyal (lluminós, electromagnètic, sonor, etc) o bé una imatge generada directament per un procés informàtic.
En el primer cas, hom parla d' imatgeria òptica si l’objecte emet o reflecteix un senyal electromagnètic pertanyent a l’espectre visible llum visible i, per tant, hom pot incloure en aquesta classificació la representació òptica formació d’imatges mitjançant sistemes òptics, la fotografia, la cinematografia i la televisió, l’holografia, etc d’altra banda, hom parla d' imatgeria no òptica si l’objecte emet o reflecteix un senyal no òptic susceptible d’admetre algun tipus de tractament d’imatge, com és el cas de la termografia formació d’imatges infraroges, la radiografia raigs X,…
Willard Sterling Boyle
![](/sites/default/files/media/FOTO/516709.jpg)
Willard Boyle
© National Academy of Engineering
Física
Físic canadenc.
Es graduà 1947 i doctorà 1950 a la Universitat McGill de Mont-real Després de dos anys com a professor de física al Royal Military College of Canada, el 1953 s’incorporà als Bell Laboratories, on formà part de l’equip que dissenyà el primer làser continu de robí 1962 Aquest any fou nomenat director de recerca espacial de Bellcomm, filial de Bell Laboratories, on collaborà en el programa Apollo De nou als Bell Laboratories 1964, treballà en el desenvolupament de circuits integrats i, amb George E Smith, el 1969 inventà el detector de dispositiu d’acoblament de càrrega CCD, un sensor proveït d…
Lluís Torner i Sabata
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Lluis_torner.jpg)
Lluís Torner i Sabata
© Arx. Ll. Torner
Física
Físic.
Llicenciat en ciències físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1986 i doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya 1989 Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya des de l’any 2000, any que també rebé la Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària com a jove investigador Fou president de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca ACER 2009-14 L’any 2002 fundà l’Institut de Ciències Fotòniques ICFO, que dirigeix des de la seva creació La seva activitat de recerca se centra en la investigació en ciències fotòniques, sobretot…
periscopi
![](/sites/default/files/media/FOTO/PERISCOPI.jpg)
Periscopi de submarí desplegat
© Fototeca.cat
Física
Instrument òptic que permet l’observació d’objectes situats fora del camp de visió directa.
Essencialment, és constituït per una ullera que té el tub vertical i que, mitjançant un sistema de miralls o de prismes de reflexió total, aconsegueix que els raigs que entren a l’instrument a una altura h 1 arribin a un observador situat a una altura h 2 inferior El periscopi és utilitzat des de la Primera Guerra Mundial per a l’observació militar, i és l’únic instrument d’observació de la superfície de la mar utilitzable pels submarins submergits El periscopi de concepció més simple i de construcció més senzilla és el periscopi de trinxera , emprat també en els tancs, que consisteix en un…
Atacama Large Millimeter Array
![](/sites/default/files/media/FOTO3/ALMA_Xile.jpg)
Les antenes de l’ALMA en una fotografia del desembre de 2012
ESO (CC BY 2.0)
Astronomia
Telescopi interferomètric de grans dimensions.
És format per un total de 66 antenes o radiotelescopis, dividides en un conjunt principal de 54 antenes, de 12 m de diàmetre, més un altre petit conjunt més compacte, format per 12 antenes de 7 m, i connectades mitjançant fibra òptica per a operar com un únic instrument fent servir la tècnica de la interferometria Les antenes poden adoptar diferents orientacions, amb línies de bases entre els 150 m i els 16 km, depenent del tipus d’observació que s’hi vulgui realitzar L’instrument és sensible a longituds d’ona entre 350 μm i 10 mm, i té una resolució espacial de 10 milisegons d’arc L’ALMA és…
capacitat
Electrònica i informàtica
Nombre de caràcters, mots o altra unitat de mesura que una memòria pot contenir.
Normalment la capacitat d’un suport electrònic o informàtic memòries, discs magnètics, discs òptics, etc és expressada en bits o més correntment en bytes, essent en general un 1 byte = 8 bits Els valors de la capacitat aconseguits en els darrers anys ha augmentat molt, per la qual cosa és corrent utilitzar el kilobyte, representat abreujagdament per kB, que equival a 1024 bytes, i fins i tot el megabyte o MB = 1048576 bytes La nomenclatura emprada normalment per a anomenar els múltiples de les unitats de capacitat està basada en els prefixos del Sistema Internacional d’Unitats SI…
isomeria
Química
Fenomen que presenten certs composts, anomenats isòmers, consistent en el fet de tenir la mateixa composició centesimal, el mateix pes molecular i la mateixa fórmula empírica, però propietats físiques i químiques diferents.
És molt corrent, especialment en química orgànica Bàsicament hi ha dos tipus d’isomeria l’estructural o plana i l’espacial o estereoisomeria La isomeria estructural , caracteritzada pel fet que els composts difereixen en llur estructura, pot ésser de cadena , en la qual els isòmers es diferencien només per la forma diferent de la cadena com és el cas del butà i l’isobutà, de fórmula C 4 H 1 0 , de posició , en què difereixen per la posició dels grups funcionals en la molècula com l’1-butanol i el 2-butanol, C 4 H 9 OH, o funcional , en els quals la funció química no és la mateixa com l’àcid…
Hipotàlem i hipòfisi
Anatomia humana
L’hipotàlem i la hipòfisi són dues estructures intracranials, íntimament relacionades entre si que constitueixen una unitat anomenada eix hipotàlamo-hipofític L’ hipotàlem és una petita estructura nerviosa situada a la base del cervell que, a diferència de la resta dels òrgans endocrins, no és estrictament una glàndula, ja que es compon de neurones o cèllules nervioses, algunes de les quals estan especialitzades en l’elaboració de substàncies hormonals, i no té una capacitat genuïnament glandular que és la d’emmagatzemar, com a reserva, les hormones elaborades Aquest òrgan, que ocupa uns 4…
microcontrolador
Electrònica i informàtica
Sistema digital format per una unitat central, memòria ROM, una RAM petita i alguns dispositius d’entrada/sortida que permet fer petits dissenys de controls, tot inclòs en un sol circuit integrat.
L’ús del microcontrolador fa el disseny més fiable, en tenir menys components, i més versàtil, en poder afegir o modificar funcions del disseny només canviant la ROM de control El microcontrolador troba el seu camp d’aplicació en dissenys amb sistemes digitals que fan servir un microprocessador, poca memòria i alguns dispositius d’entrada/sortida Substitueix dissenys fets amb lògica tradicional del tipus famílies lògiques en petits dissenys, com controls de forns de microones, rentadores, neveres, etc En general, els microcontroladors es fan servir per a controlar processos de perifèrics…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina