Resultats de la cerca

Malgrat que aquest es mantingué teòricament fins el 1031 —any de l’enderrocament del darrer califa, Hišam III—, ja a partir de la mort 1008 d’'Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar, fill i successor d’Almansor com a senyor efectiu del califat, el poder estatal restà pràcticament substituït pel poder de l’exèrcit I així fou com, aprofitant les repetides lluites dinàstiques i les rivalitats existents entre els partits àrab, berber i eslau, que marcaren la inexorable caiguda del califat omeia, diversos caps erigiren estats autònoms, coneguts per regnes de taifes , els quals, amb el temps, assoliren la…

El 1922 es plantejà la necessitat de fundar una revista que recollís els treballs dels acadèmics i dels erudits valencians, però no fou fins el 1928, durant la presidència de Josep Sanchis i Sivera, que es materialitzà el projecte, impulsat per ell mateix i per Teodor Llorente i Falcó, Josep Lluís Almúnia i Salvador Carreres i Zacarés Se’n preveia una periodicitat semestral —gener i juliol—, tot i que les sortides foren més irregulars Acceptava tant els articles en castellà com els escrits en català amb l’ortografia de Lluís Fullana, fins que, en aprovar-se les Normes de Castelló 1932, adoptà…

El bloc romànic del Tinell, bastit pel comte barceloní al segle XI, fou durant els quatre segles següents la peça nuclear i primordial del Palau Reial Major de Barcelona Les reformes gòtiques en canviaren la fesomia i en feren créixer la complexitat per extensió, però mai no alteraren la seva natura essencial presidida per la gran aula elevada Aquest caràcter es va reforçar amb la construcció de la sala major del segle XIV i el trasllat de les funcions residencials a peces secundàries al damunt o a l’entorn Les noves i heterogènies dependències que combinaren funcions de…

L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia El Segrià Mapa dels castells i les edificacions militars del Segrià, les Garrigues i el Pla d'Urgell anteriors al 1300 Vegeu Castells i edificacions militars del Segrià , les Garrigues i i el Pla d'Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Per a entendre les característiques de les fortificacions d’algunes comarques catalanes, hem de valorar, sobretot, la importància que hi tingué el fet d’ésser terres de marca o frontera i el fet d’haver-hi hagut un procés de feudalització En canvi, per a saber quins eren els trets característics de l’arquitectura…

La geografia A l’esquerra comprèn els altiplans que des de la serra Pedregosa, continuació meridional de la serra de la Sardera, al límit amb el Segrià, arriben fins a les terrasses fluvials damunt el Cinca aquest sector culmina al turó de l’Escorpió, 280 m alt, i al puntal de la Lleitera, 271 m alt a la dreta, comprèn una amplíssima zona més de 30 km a l’oest del riu, endinsant-se en terres aragoneses que s’estén per tot el marge oriental de l’altiplà dels Monegres plans de Cardell i de Buriat, centrats per aquests dos antics llocs i per una zona accidentada, trencada per nombrosos barrancs…

Aquesta església és la parròquia de la vila de Tolba i presideix el nucli de poblament Depengué en un primer moment de la parròquia de Sant Just i Sant Pastor de Falç, de la qual més tard s’independitzà Tot i els seus suposats orígens com a seu del bisbat visigòtic d’Ictosa, les primeres referències de l’església cal cercar-les al segle XI Hom suposa que fou concedida a la canònica de Sant Vicenç de Roda pel rei Sanç Ramírez El bisbe Ramon Dalmau, desitjós de fonamentar l’antiguitat i per tant la independència de la seu de Roda envers la d’Urgell, identificà Tolba amb la mítica seu d’Ictosa i…

El palau de Jaume II contenia una sala on el rei rebia els seus assessors, i al jardí hi havia un vivari per a la cria de falcons i d’aviram comú Constança, exemperadriu de Grècia —a qui Jaume II, besnebot seu deixà el Real en usdefruit—, hi sojornà sovint Pere el Cerimoniós hi fou obligat a dansar amb els plebeus avalotats partidaris de la Unió el 1348 Saquejat pels castellans de Pere el Cruel 1364, Pere el Cerimoniós —que no el volgué fortificar—, considerant-lo alberg delitós , el restaurà i millorà molt els seus jardins Altres millores i ampliacions foren fetes per Joan I, Alfons el…

Mapa de la comarca d’Osona amb la senyalització de totes les esglésies anteriors a l’any 1300 de les quals hem pogut recollir documentació o bé hi ha alguna informació de la seva existència A Pladevall-A Benet Alpens Santa Maria d’Alpens Sant Pere de Serrallonga Sant Pau del Colomer El Brull Sant Martí del Brull Sant Jaume de Viladrover Sant Cristòfol de la Castanya Calldetenes Sant Martí de Riudeperes Sant Tomàs de Riudeperes Santa Maria del Camí Centelles Santa Magdalena de Vilarestau Santa Coloma de Centelles Sant Pau de Gémenes Collsuspina Sant Cugat de Gavadons Espinelves Sant Vicenç d’…

Situació Vista de la torre del castell des del costat nord-est ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’una penya, al vessant meridional de la serra del Montsec, a mitja muntanya És a la banda occidental de la vall d’Àger, prop del poble de Corçà Sota de la roca on hi ha el castell hi havia l’antic poblat de Claramunt Mapa 32-12289 Situació 31TCG100555 Si se segueix la carretera de terra que va al poble de Corçà, uns 500 m abans d’arribar a aquest poble, surt a mà dreta una pista que s’enfila i que porta gairebé fins a sota del puig on es construí el castell S’hi pot pujar per la banda dreta,…

Situació El tossal més meridional dels tres que hi ha a Vinatesa, amb restes d’una fortificació i d’habitatges adossats a la penya ECSA-J Bolòs La partida de Vinatesa és situada al sud-est de la ciutat de Lleida, prop del terme d’Artesa de Lleida En aquesta partida, hi ha diversos turons, habitats en època medieval i situats al costat sud del rec de la Femosa Mapa 32-15 388 Situació 31TCG044043 Per a arribar-hi hem d’agafar la carretera que des del Cappont va a la Bordeta i després cap a Artesa de Segre Poc després, agafarem la carretera que va a l’aeròdrom d’Alfés A 1 km del trencall, ja…