Resultats de la cerca
Es mostren 313 resultats
Consell Insular de Mallorca
Consell insular de l’illa de Mallorca.
Han estat presidents Jeroni Albertí i Picornell 1979-1982, per la Unión de Centro Democrático i 1983- 1987 per Unió Mallorquina Maximilià Morales i Gómez 1982-83 per Unión de Centro Democrático Joan Verger i Pocoví 1987-95 per Alianza Popular des del 1999 Partido Popular, Maria Antònia Munar i Riutort 1995-2007 per Unió Mallorquina Francina Armengol i Socias 2007-11, del Partit Socialista de les Illes Balears Maria Salom i Coll 2011-15, del PP Miquel Ensenyat i Riutort 2015-19, de MÉS i Catalina Cladera i Crespí 2019-23, del PSIB Des del 2023 és president Llorenç Galmés i…
Govern Balear
Organisme col·legiat que exerceix a les Illes Balears la funció executiva i la potestat reglamentària referent a les matèries concretades en l’estatut d’autonomia.
És format pel president, el vicepresident, si així pertoca, i els consellers, el nombre dels quals amb responsabilitat executiva no pot excedir de deu La seu és a Palma Juntament amb el Parlament de les Illes Balears i el president forma les institucions d’autogovern que estableixen l’ Estatut d’Autonomia del 1983 i l’ Estatut d’Autonomia del 2007 Des de les primeres eleccions fins al 1999 fou governat pel Partido Popular PP, fins el 1989 Alianza Popular El primer president balear fou Gabriel Cañellas i Fonts , el qual revalidà el càrrec en 1987, 1991 i 1995, any en què dimití i fou…
Joaquim Ravetllat i Estech

Joaquim Ravetllat i Estech
© Biblioteca Pública Iu Bohigas
Microbiologia
Veterinària
Veterinari i microbiòleg.
Fou el membre més destacat d’una família de veterinaris Estudià a Madrid, on obtingué el títol de veterinària 1890, completà estudis a Barcelona, al Laboratori Municipal i al del doctor Ferran, i es traslladà a Salt, on s’installà i continuà les seves investigacions i donà a conèixer una nova concepció bacteriològica i patogènica de la tuberculosi Els últims anys de la seva vida, juntament amb Ramon Pla i Armengol , investigà l’obtenció d’una hemoantitoxina i un sèrum antituberculós que, pòstumament, foren comercialitzats per l’ Institut Ravetllat-Pla , fundat l'any 1922, encara…
Alfred Pereña i Reixachs
Història
Política
Polític.
Fill de Manuel Pereña i Puente Inicià la seva activitat política el 1898 a l’Associació Escolar Republicana de Barcelona, juntament amb Francesc Layret, Ramon Pla i Armengol, etc Després, creà la Joventut Republicana de Lleida i passà a dirigir L’Ideal 1909, que convertí en diari bilingüe Diputat provincial com a candidat de Solidaritat Catalana des del 1908, hagué d’exiliar-se a Perpinyà després dels fets del juliol del 1909 Participà en 1910 a la fundació de la UFNR i, reelegit diputat provincial el 1911 i el 1915, fou membre del Consell Permanent de la Mancomunitat Catalana…
Josep Antoni de Mata i de Copons
Història
Militar
Militar.
Fill del noble Joan Baptista de Mata i Soler, capità general de l’artilleria d’Aragó, cavaller de Montesa i senyor de la torre de la Mata, a Sant Cebrià de Vallalta Fou capità de la coronela de Barcelona 1697 El 1705 fou un dels primers a reconèixer el rei arxiduc Carles III, i aquest el féu comte de la Torre de la Mata 1707 Membre del consell del braç militar de Catalunya, tingué una notable intervenció al setge de Barcelona, on resistí fins al juliol 1714, i li foren confiscats els béns S'havia casat amb Caterina de Copons i d’Armengol, que li aportà les senyories del Llar,…
Percussions de Barcelona
Música
Formació instrumental catalana de percussionistes.
Fou fundada el 1978 per Xavier Joaquín, professor de percussió del Conservatori de Música de Barcelona, amb un grup d’alumnes L’any 1979 Percussions de Barcelona fou seleccionada com a representant de l’Estat espanyol al XXX Congrés Internacional de Joventuts Musicals, celebrat a Zagreb A partir d’aleshores ha actuat molt freqüentment a Espanya, França i Alemanya i ha participat en diversos festivals internacionals Nombrosos compositors catalans han contribuït a crear un extens repertori per a aquest grup Dirigida per X Joaquín fins a la seva mort, el 1996, d’ençà d’aquest any un grup dels…
Associació de Professionals de Circ de Catalunya
Organització que representa els professionals de les diverses branques del circ de Catalunya.
La seva finalitat és la normalització del circ com a espectacle cultural en igualtat amb la resta d’arts escèniques El seu camp d’actuació són la interlocució amb les administracions, formació, creació i producció, circuits d’exhibició, patrimoni històric i marc fiscal i laboral L’organització fou creada al desembre del 2004 com a resultat d’unes Jornades sobre Circ Memorial Joan Armengol celebrades a l’Ateneu Popular de Nou Barris a l’octubre d’aquest any Té com a precedent l’Associació de Circ de Catalunya ACC, vigent del 1991 al 1998 De l’APCC depèn La Central de Circ – Espai…
autòdrom de Terramar
Antic circuit automobilístic de 2 km de longitud, situat al municipi de Sant Pere de Ribes (Garraf).
Construït a iniciativa del fabricant sabadellenc Francesc Armengol, promotor de la propera urbanització Terramar, i d'un grup d'inversors, fou inaugurat el 28 d’octubre de 1923, amb motiu del primer Gran Premi d'Espanya de fórmula 1 La pista, que estava dividida en zones per velocitats entre 50 km i 180 km, aviat resultà insuficient a causa del gran progrés dels motors Els problemes econòmics derivats de la construcció provocà que la Federació Internacional de l'Automòbil prohibís la celebració de cap altra campionat internacional El 1932, l'autòdrom fou adquirit per Edgar de…
Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona
Institució de l’arquebisbat de Barcelona fundada el 1951 per a promoure l’estudi, la documentació, la docència i les publicacions sobre temes socials.
En foren promotors Joan AVentosa i Emili Boix i Selva Fou dirigit per Josep Boix 1964-74, Antoni Bascompte 1974-78, Maria Martinell 1978-98 i Carles Armengol 1998-2002 La docència fou impartida a travès de diverses seccions, entre les quals l’Escola Superior de Ciències Socials 1966 —vinculada a la Facultat de Teologia de Catalunya—, l’Escola Superior d’Assistents Socials des del 1979 i el 1983 convertida en Escola Universitària de Treball Social, l’Escola de Treballadors Familiars 1980, el Departament de Llengua i Cultura Catalanes 1976 i els Cursos de Formació Sociopolítica per…
Santa Maria de Goscons

Fragment del retaule gòtic de Santa Maria de Goscons
© Josep Regas Ardevol
Capella
Capella romànica del segle XI que presidia la quadra de Goscons, al municipi d’Arenys de Munt.
S’hi venerava la Mare de Déu de Goscons, una talla de fusta policromada que representava una verge bruna sedent amb l’infant Jesús a la falda, ricament vestida i coronada L’obra, d’un marcat hieratisme, era possiblement de mitjan segle XII Desaparegué al principi del segle XIX, quan les tropes napoleòniques cremaren la quadra de Goscons i la capella Com la majoria de les verges trobades, segons la llegenda fou descoberta per un pastor en una cova del pla de les Bruixes, a Vallgorguina, on fou amagada perquè no caigués en mans sarraïnes El seu aplec se celebrava el 8 de setembre A la capella…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina