Resultats de la cerca
Es mostren 263 resultats
Casa forta del mas d’en Pla (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Casa forta-torre situada en un pla, actualment destinat a la pastura de bestiar, que s’alça al cim d’un serrat, damunt de la vall del Rialb, entre les valls laterals de la Fabregada i Maçaners En època moderna aquesta antiga casa forta esdevingué una masia Mapa 34-12291 Situació 31TCG485580 Per a anar-hi, cal agafar la pista que, provinent de la carretera que va de Gualter a Folquer, porta fins al Molí Nou i després la pista que segueix la riba dreta del Rialb A uns 3 km del Molí Nou surt, a mà esquerra, una pista més dolenta que va a la Fabregada a uns 800 m, cal trencar a l’…
Josep Maria Pericas i Morros
Arquitectura
Arquitecte.
Visqué a Vic fins el 1889, que la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià a l’escola d’arquitectura 1898-1906 i acabà la carrera amb Rafael Masó , amb qui mantingué una intensa relació durant tota la seva vida professional Quant a concepció de la forma i tractament dels materials dins l’arquitectura catalana, el seu punt de partença fou Antoni Gaudí , a la influència del qual en el fons sempre fou fidel, tot i que el seu món formal hi estigui en contraposició En les seves obres es pot apreciar una influència medieval, especialment romànica, així com una altra de…
Della Robbia
Luca Della RobbiaNois cantant, relleu de la cantoria de Florència
© Fototeca.cat
Escultura
Arts decoratives
Família d’escultors i ceramistes florentins dels segles XV i XVI.
El més destacat fou Luca Della Robbia Florència ~1400 — 1482, potser deixeble de Ghiberti, d’activitat documentada entre el 1431 i el 1469 Una de les seves primeres obres fou una cantoria de marbre per a la catedral de Florència avui al Museo dell’Opera del Duomo Tanmateix, la seva principal aportació foren les escultures de ceràmica vitrificada, gènere del qual hom li atribueix la paternitat i que constituí la base d’una florent indústria familiar són composicions en relleu, de tema religiós, amb figures blanques sobre fons blau, orlades amb flors i fruits policromats Madonna delle rose i…
Quart
Vista de Quart (Gironès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació Es troba al SE de la ciutat de Girona, a la riba dreta de l’Onyar, que en forma, en bona part, el límit municipal a ponent i el separa de l’antic terme de Palau-sacosta, ara agregat a Girona A més de Girona W i N, confronta també, al N, amb els termes de Juià, Sant Martí Vell i Madremanya, a l’E i SE amb el de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, de la comarca del Baix Empordà, al S amb Llambilles i al SW amb Fornells de la Selva El territori s’estén vers el sector nord-oriental per una àmplia zona accidentada per la presència dels vessants nord-occidentals del…
Costa Brava (Family Album)
Cinematografia
Pel·lícula del 1995; ficció de 95 min., dirigida per Marta Balletbò i Coll.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ MBalletbò i Coll Barcelona, amb Ana Simón Cerezo, María José Palacio i Anna Masó ARGUMENT MBalletbò i Coll GUIÓ MBalletbò-Coll, ASimón Cerezo FOTOGRAFIA Teo López García Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Glòria Martí MUNTATGE Ignacio Pérez de Olaguer, Joana González so MÚSICA Ika i Seña Ika Kotchnev i Scenia Kotchneva, El Ansia Emili Remolins, Xavier Martorell i Miquel Amor SO Xavier Berruezo INTERPRETACIÓ Desi del Valle Montserrat Ehrzman Rosas, MBalletbò i Coll Anna Giralt-Romaguera, Marta Martí Anna Jr, Montse Gausachs Marta…
aiguafort

La minotauromàquia , aiguafort de Pablo Ruiz Picasso
Disseny i arts gràfiques
Gravat químic d’impressió calcogràfica.
Consisteix a submergir una planxa metàllica en una solució àcida capaç d’atacar el metall prèviament cal protegir-ne les dues cares amb un vernís insoluble a l’aigua i a l’àcid, però amb prou mordent perquè quan hom dibuixi a la seva superfície amb una eina dura el metall quedi descobert en els punts dibuixats L’àcid només ataca les parts descobertes i produeix uns solcs que donaran els negres les superfícies no atacades donaran els blancs La planxa preparada així és emprada per al tiratge sobre paper Les variants més importants de l’aiguafort són l'aiguatinta, el gravat al sucre, el gravat…
Cèsar Martinell i Brunet
Edifici de la Cooperativa Agrícola de Falset, obra modernista de l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Arquitectura
Arquitecte i historiador de l’art.
Format a Barcelona 1916, el seu projecte de fi de carrera fou un Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts Construí cooperatives vinícoles Gandesa, el Pinell de Brai, Falset, Montblanc, Rocafort de Queralt, Cornudella, Barberà, Nulles i Vila-rodona 1919-25, en les quals emprà els pràctics i econòmics arcs equilibrats d’obra vista, seguint els consells del seu mestre, Gaudí tingué la collaboració de Xavier Nogués en qüestió de plafons ceràmics Feu també la farinera de Cervera Restaurà la seu d’Urgell, Poblet, la Seu Vella de Lleida, el retaule de Santa Maria d’Igualada, el de l’església…
Maricel
Edifici del Maricel de Sitges
© Fototeca.cat
Museu
Museu de Sitges.
Fou iniciat per Charles Deering , en comprar, el 1910, l’antic hospital de la vila amb la intenció de convertir-lo en residència museu Dirigí les obres Miquel Utrillo , que en féu un dels exemples més complets d’arquitectura noucentista El 1921, per desavinences amb Utrillo, Deering s’emporta les colleccions d’art del museu El 1932 Joaquim Folch i Torres llogà als descendents de Deering el Palau de Maricel per tal de convertir-lo en una ampliació del Cau Ferrat, El i expandir-ne les colleccions artístiques El 1933 installà la Collecció de forja de la Junta de Museus, com a complement a la…
Almanac dels Noucentistes

Portadella interior de l’Almanac dels Noucentistes
© Fototeca.cat
Art
Literatura catalana
Volum miscel·lani publicat el 1911 per l’editor Joaquim Horta en una edició de 150 exemplars.
Volgué ésser la presència militant del nou grup, malgrat aplegar alguns autors d’actitud prenoucentista Consisteix bàsicament en una antologia, tant literària com plàstica, de les concepcions estètiques i artístiques del Noucentisme en un moment en què el moviment ja era conegut i començava a establir-se La data de publicació és en aquest sentit ben significativa perquè coincideix amb altres circumstàncies que illustren aquest mateix procés de consolidació El 1911 és, per exemple, l’any de publicació de La Ben Plantada d’ Eugeni d’Ors i de la mort de Joan Maragall Tot i això, el caràcter…
,
Casa forta d’Olivelles (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Casa forta de tipus torre, una de les més ben conservades de la comarca, ara integrada dins el cos d’una masia, abandonada ECSA - V Roca Casa forta-torre situada al cim d’un turó, damunt de la confluència de la petita vall del torrent ‘de Maçaners i la vall del Rialb En època moderna esdevingué una casa de pagès Ca n’Olivelles Actualment és abandonada Mapa 34-12291 Situació 31TCG490562 Des de la pista que segueix el Rialb per la riba dreta, a uns 500 m del Molí Nou, surt un camí carreter que, fent la volta al turó on s’alça el mas, ens hi porta 1 km Casa forta La casa forta d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina