Resultats de la cerca
Es mostren 431 resultats
Núria Prims
Cinematografia
Actriu.
Debutà en el cinema el 1995 amb Historias del Kronen, de Montxo Armendáriz, i en la televisió en un episodi de la sèrie Pedralbes centre Continuà la carrera cinematogràfica amb els films Un cos al bosc 1996, de Joaquim Jordà, l’episodi El gust , d’ El domini del sentits 1996, dirigit per Teresa Pelegrí, Andrea 1996, de Sergi Casamitjana, Suerte 1997, d’Ernesto Tellería, el curtmetratge Sueños de sal 1997, de Gloria Nuñez, Los años bárbaros 1998, de Fernando Colomo, Saïd 1998, de Llorenç Soler, Tomándote 2000, d’Isabela Gardela, Tiempos de azúcar 2001, de Juan Luis Iborra,…
Joan Martorell i Montells
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i arquitecte de la primera promoció de l’escola de Barcelona, titulat el 1876.
És autor, a Barcelona, del convent de les Adoratrius 1874 —on és sepultat des del 1924—, de les Saleses 1885, de la reconstrucció de Montsió 1888, del cambril i la cúpula de la Mercè, del monument a Joan Güell de la Societat de Crèdit Mercantil, al carrer Ample 1900, de la casa del marquès de Robert, a la Ronda 1900, de la restauració de Pedralbes 1897, del collegi dels jesuïtes de Sarrià, de la restauració de Sant Josep i Santa Mònica i del projecte de la façana de la catedral 1882, que meresqué un elogi general, tot i que no fou la construïda També féu l’església parroquial de…
Enric Tous i Carbó
Arquitectura
Arquitecte
Titulat per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1953, l’any següent s’associà amb Josep M Fargas , amb el qual dugué a terme tota la seva obra fins el 1992 El 1958 guanyaren el premi FAD d’interiorisme per la botiga Georg Jensens de Barcelona i dissenyaren l’interior del Collegi d’Arquitectes de Catalunya 1962 Són coneguts sobretot pels grans edificis d’organitzacions, especialment seus bancàries, en els quals introduïren innovacions tècniques, constructives i de materials, influïts per l’obra de Mies van der Rohe, Richard Neutra i d’altres Dels seus projectes sobresurten…
Francesc Lucchetti i Farré

Francesc Lucchetti i Farré en una escena de l’obra Agost
© TNC / David Ruano
Teatre
Literatura catalana
Actor i dramaturg.
Llicenciat en art dramàtic per l’Institut del Teatre i germà del també actor Alfred Lucchetti , s'inicià en el teatre independent amb grups com La Pipironda, el TEC o el GTI Intervingué en un gran nombre d’obres, com Marat Sade , de Peter Weiss El balcó , de Jean Genet El cafè de la marina , de Josep M de Sagarra Maria Rosa , d’Àngel Guimerà Damunt l’herba i Titànic 92 , de Guillem-Jordi Graells El manuscrit d’Alí Bei i Ai, carai , de Josep Maria Benet i Jornet Els set contra Tebes/Antígona 2002, sobre textos d’Èsquil i Sòfocles, dirigida per Hadi Kurich Lear , d’Edward…
,
Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona)
Art romànic
L’església de Sant Gervasi té l’origen en una capella dedicada als sants Gervasi i Protasi ja esmentada el 987 Les notícies augmenten als segles XI i XII, quan s’indica que és situada a Monterols o a Cassoles Sobre aquest darrer nom s’han apuntat diversos orígens “cases soles”, “cassoles” potser hi havia bòviles o “casules” cases petites Al principi del segle XIII la capella quedava dins el castell senyorial de Pere de Montjuïc, qui, l’any 1243, demana al bisbe de Barcelona que li sigui concedida la categoria de parròquia i que, amb aquest fi, la dotarà amb béns propis El bisbe hi accedeix un…
Josep Oriol Mestres i Esplugas
La Torre de les Aigües, al carrer de Roger de Lloria de Barcelona, obra de Josep Oriol Mestres i Esplugas (1867-79)
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Membre de la família de mestres de cases i arquitectes Mestres Format a Llotja, fou alumne predilecte d’Antoni Cellers, amb qui collaborà en l’aixecament dels plans del temple romà 1835 Acabà la carrera, a Madrid, el 1841, amb un projecte conservat al Museu Marès El seu estil és plenament eclèctic se serveix tant del gòtic com del clàssic Obtingué el primer accèssit al concurs per a la plaça Reial de Barcelona 1848 amb un ardit projecte amb columnes de ferro fos Feu la primera casa de l’Eixample al mig de la plaça de Catalunya casa Gibert, 1861 i els Camps Elisis al passeig de Gràcia 1853…
Güell

Armes dels Güell
Família barcelonina industrial i patrícia d’origen pagès, originària de Torredembarra, on habitava el 1558 Gabriel Güell.
El seu net cinquè Pau Güell i Roig Torredembarra 1769 — 1818 passà a l’illa de Santo Domingo, on obrí un negoci i es feu ric Les revoltes a l’illa l’arruïnaren i tornà a Catalunya Fou fill seu Joan Güell i Ferrer , propietari de la Torre Güell palau de Pedralbes que fou pare d’ Eusebi Güell i Bacigalupi i avi d’ Isabel Güell i López , la pintora i pianista Maria Lluïsa Güell i López , Joan Antoni de Güell i López —pare de Joan Claudi Güell i de Churruca —, Maria Cristina Güell i López Barcelona 1876 — 1957, muller de Josep Bertran i Musitu , Eusebi Güell i López —pare d’…
Fontanet
Grup de mestres de vidrieres i de pintors del sXVI procedents d’Ivorra (Segarra).
Documentalment, el més antic és Gil Fontanet , casat a Barcelona el 1484 En 1496-98 feu tres vidrieres per a la Llotja de Barcelona el 1484 reparà les de la confraria de la Mare de Déu dels Àngels, a la Mercè El 1502 hom el troba a l’obra de Santa Maria del Mar, mentre feia també les vidrieres del baptisteri de la catedral de Barcelona sobre cartons de Bermejo Per al monestir de Pedralbes feu 1514 les vidrieres i la rosassa del cor El seu estil és de transició entre l’hispanoflamenc i el renaixentista També procedents d’Ivorra treballaren a Barcelona Jaume Fontanet Ivorra —…
Josep Bernat Flaugier

Autoretrat, de Josep Bernat Flaugier
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor provençal.
Cap al 1773 s’establí a Barcelona, on fou deixeble de l’Escola de Llotja Viatjà entre el 1793 i el 1800, amb una possible estada a París Són nombroses les referències a les seves activitats artístiques feu pintures religioses a Reus, al monestir de Poblet 1789 i en esglésies barcelonines, com la Coronació de la Mare de Déu 1800, a la cúpula de Sant Sever i Sant Carles Borromeo, la seva obra més important Feu els retrats de Carles IV i Maria Lluïsa 1802, per a l’ajuntament de Barcelona, el de Josep Bonaparte Museus d’Art de Barcelona i un autoretrat Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona…
Gran Premi Penya Rhin

Cartell del Gran Premi Penya Rhin del 1950
Consell de l’Esport Català / Antoni Garcia
Automobilisme
Competició automobilística organitzada pel club automobilístic Penya Rhin entre el 1921 i el 1954.
Coneguda com a Penya Rhin Grand Prix, serví per a impulsar la tradició motociclista i automobilística i aconseguí gran prestigi arreu del món, amb la participació, al llarg dels anys, de pilots com Nuvolari, Varzi, Caracciola, Fangio o Ascari La primera edició, que també fou el primer Campionat d’Espanya d’automobilisme, se celebrà l’any 1921 en el Circuit de Vilafranca del Penedès i la guanyà Pierre de Vizcaya Bugatti El mateix circuit acollí les dues edicions següents, però després el Gran Premi s’aturà fins el 1933, ja que el Campionat d’Espanya es passà a celebrar a Sant Sebastià La seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina