Resultats de la cerca
Es mostren 3524 resultats
Atles
Atles Farnese, còpia romana de marbre del segle II d'una escultura hel·lenística d’Atles (Museu Arqueològic Nacional de Nàpols)
Carlo Raso (CC0)
Mitologia
Un dels titans, la genealogia del qual és molt diversa: fill de Jàpet i de Clímene o d’Àsia; d’Èter i de Terra o d’Hémera; d’Urà o de Neptú i de Clit.
Fou pare de les Plèiades , de les híades, de Calipso, d’Hèsper i d’Hias El prudent Atles, digué Homer, aguanta les altes columnes que separen la terra i el cel Segons Hesíode, Atles fou condemnat a aguantar el cel perquè havia pres part en la guerra dels titans contra els déus Després s’estengué la idea que era una muntanya amb la base arran de mar i el cap entre els núvols que hom situà a l’Àfrica del nord A l’època romana hom creia que Atles fou convertit en una muntanya per Perseu a qui havia refusat l’hospitalitat mostrant-li el cap de Medusa, i anà perdent el caràcter originari de tità…
Prosèrpina
El rapte de Prosèrpina , de l’escultor barroc Bernini (1598-1680)
© Corel Professional Photos
Mitologia
En la mitologia romana, divinitat dels inferns, corresponent a la grega Persèfone
.
Hom creu que el seu culte, centrat a la regió de Tàrent, s’introduí en la poesia, més que no pas en la religió romana, a partir de la consulta dels Llibres Sibillins 249 aC El mite d’aquesta divinitat inspirà diverses composicions musicals de Monteverdi Proserpina rapita , 1630, GBLulli 1680, Paisiello 1803, Saint-Saëns 1887, etc
Orazio Benevoli
Música
Polifonista i mestre de capella de l’escola romana italià.
El 1617 ingressà a l’Escolania de Sant Lluís dels Francesos, a Roma, i el 1638 succeí V Ugolini al capdavant de la capella de Sant Lluís El 1644 passà a dirigir la capella del duc de Baviera Dos anys després fou mestre de capella a Santa Maria la Major, i posteriorment, fins a la seva mort, a la Capella Júlia La seva música fou una de les darreres grans manifestacions de l’escola polifònica romana Compongué alguns motets per a una veu, amb acompanyament de baix continu, i obres litúrgiques policorals, sempre a cappella En les seves obres explotà la tècnica concertant d’alternar…
auriga
Representació d’un auriga conduint la seva quadriga en un vas de bronze trobat a Vix (Museu de Châtillon-sur-Seine)
© Corel Professional Photos
Història
Conductor d’un carro de cavalls a l’antiguitat grega i romana.
A la Grècia dels ss VIII-VII aC era aquell qui conduïa un carro de guerra A partir del s VII aC, l’auriga esdevingué el conductor d’un carro en els jocs esportius grecs A l’antiguitat romana, l’auriga era el conductor de carros en els jocs circences Són sovint representats en l’escultura clàssica és molt coneguda l’estàtua dita l' Auriga de Delfos , de l’època arcaica grega
Lixus
Ciutat antiga
Ciutat feniciopúnica, mauritana i romana prop de Larraix (Marroc).
És situada sobre una elevació de 80 m a la dreta del riu Lukkos, molt a prop de la seva desembocadura a l’Atlàntic Els texts antics la consideren, amb Cadis, la fundació fenícia més antiga d’occident la tradició situava la seva fundació el 1100 aC, però les ceràmiques fenícies més antigues que s’hi han trobat daten d’èpoques posteriors, del segle VIII aC A partir del segle III aC experimentà una forta expansió i s’emmurallà l’acròpolis L’edifici més important que s’hi coneix era un gran temple situat a l’acròpolis, on han aparegut restes d’altres edificis religiosos datats entre el segle III…
vil·la
Vista aèria de les parts ara vistents de la vil·la romana de Centcelles, on destaca la gran sala amb cúpula en què es conserven els famosos mosaics
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Història
Casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí.
D’origen romà, les villes primitives eren centres d’explotació agrària, que en determinades ocasions esdevingueren residències secundàries de plaer per a gent urbana parallelament al centre agrari incloïen sovint determinades funcions industrials, de transformació de productes agrícoles oli, vi, etc, i fins indústries ceràmiques o vidrieres En alguns casos —els més coneguts i investigats— esdevingueren veritables residències senyorials, envoltades de jardins, llacs, pòrtics, terrasses i columnates, adornades amb escultures, mosaics i decoracions murals, que denoten el gran luxe i el…
gladiador
Gladiadora romana conservada al Museu Arqueològic d’Hamburg
© Alfonso Mañas
Història
Lluitador professional en els jocs als amfiteatres romans.
Els gladiadors eren generalment esclaus o presoners de guerra condemnats també hi havia lliberts i homes lliures en una proporció mínima Lluitaven en parelles o en grup N'hi havia de diferents classes, i es distingien per l’armament que utilitzaven reciari , que portava xarxa i trident, mirmilló, dimachaerus , etc Les lluites de gladiadors es difongueren per les ciutats itàliques i per l’Orient hellenitzat, bé que no arrelaren a Grècia, i tingueren el favor del públic, fins i tot dels homes illustrats, durant l’època imperial En alguna ocasió, els gladiadors es revoltaren, com en el cas d'…
Academia Republicii Socialiste România
Acadèmia romanesa, fundada el 1866 a Bucarest amb el nom de Societatea Literarǎ Românǎ.
Té filials a Iaşi i a Cluj, dues bases científiques, a Timişoara i Tirgu Mureş, i altres centres de recerca El règim comunista reorganitzà l’Academia Românǎ, conjuntament amb les de ciències i de medicina, i canvià en 1948 el nom de la institució pel d’Academia Republicii Socialiste România, nom que conservà fins el 1990, que recuperà l’anterior
Cuicul
Ciutat antiga
Nom d’una ciutat romana del nord d’Àfrica, corresponent a l’actual Djamila (Algèria).
Excavada per arqueòlegs francesos entre el 1920 i el 1955, ha estat exhumada d’una manera gairebé total i és un dels exemples més ben coneguts de ciutat romana nord-africana Tenia dos fòrums s II Entre els seus monuments es destaquen dues basíliques cristianes s IV i V, la primera amb un baptisteri circular
Josep Corell i Vicent
Historiografia catalana
Filòleg clàssic i estudiós de l’epigrafia romana.
És llicenciat en Bíblia pel Pontificium Institutum Biblicum, de Roma 1967, i en llengües semítiques per la Universitat de Barcelona 1976, i doctor en teologia per la Universitat de Sant Tomàs, de Roma 1973, i en filologia clàssica per la de València 1983 Ha estat professor del Seminari Metropolità de València, i més tard de llatí, fins a la jubilació, a la UV Dedicat en una primera època a l’exegesi bíblica, més específicament de l’evangeli de sant Mateu i dels Fets dels Apòstols , es consagrà durant vint anys a la investigació sobre l’epigrafia romana Ha publicat nombrosos…