Resultats de la cerca
Es mostren 353 resultats
Pietro Mascagni
Música
Compositor i director d’orquestra italià.
Vida Estudià a Liorna amb E Bianchi piano i A Biagini orgue, i posteriorment amb A Soffredini a l’Institut L Cherubini El 1882 entrà al Conservatori de Milà, on fou alumne de Ponchielli i M Saladino i es feu amic de G Puccini El 1885 abandonà els estudis per a fer de director d’orquestra en una companyia d’opereta Posteriorment s’installà a Cerignola i es dedicà a la composició i a la direcció El fet més transcendental de la seva vida arribà el 1889, any en què guanyà el premi de l’editor Sonzogno amb Cavalleria rusticana , obra considerada normalment com la iniciadora del moviment verista L’…
Auschwitz

Entrada al camp de concentració d'Auschwitz
© Pixabay
Ciutat
Camp de concentració
Nom alemany amb què és coneguda la ciutat polonesa d’Oświęcin al sud-est de Katowice, on a l’abril de 1940 els nazis construïren diversos camps de concentració.
L’àrea en què es trobaven aquests camps ocupava uns 40 km 2 i fou delimitada després de la invasió de Polònia pel Tercer Reich Els presoners eren primer civils polonesos i soldats russos, però des del 1941, que es convertí en camp d’extermini sota la direcció de Rudolf Höss, hi foren destinats sobretot jueus 90% Els presoners eren meticulosament classificats segons l’origen i altres particularitats jueus, gitanos, homosexuals, Testimonis de Jehovà, etc Auschwitz constava, bàsicament, de tres camps A I-Base, A II-Birkenau i A III-Monowitz Als dos primers hi havia les cambres de gas on els…
Porraimos
Història
Com en l’ Holocaust dels jueus, amb el qual coincideix en línies generals, els nazis consideraven els gitanos una raça inferior que havia de ser exterminada El terme prové de la llengua gitana o romaní i significa ‘devorament’ o ‘devastació’ Com en el cas dels jueus, el pla d’extermini fou orquestrat per Reinhard Heydrich el setembre del 1939 La primera deportació de gitanos alemanys a Auschwitz fou frenada pel governador de la Polònia ocupada Hans Frank, que prioritzava les deportacions dels jueus d’Alemanya, i no tingué lloc fins el 1942 En espera de ser deportats, el 1940 milers de gitanos…
Sendero Luminoso
Organització terrorista peruana.
Té els orígens en una escissió del Partit Comunista del Perú Partido Comunista del Perú - Bandra Roja del final dels anys seixanta, encapçalada pel professor de filosofia Abimael Guzmán, que en fou el líder des dels inicis fins a la pràctica desaparició Gestat sobretot en medis universitaris, propugnava un ideal de societat comunista inspirat pel maoisme i, en part, en el líder comunista peruà José Carlos Mariátegui Posava també l’accent en la lluita armada i es presentava com a defensor dels camperols pobres Al final dels anys setanta establí camps d’entrenament militars clandestins, i en…
ceroplàstia
Art
Modelatge amb cera.
Practicada ja per egipcis, grecs i romans, especialment en màscares funeràries o figures amb finalitat rememorativa, assolí una certa importància a l’edat mitjana gràcies als exvots i als ciris decorats, modalitats que encara perviuen Al s XVI i sobretot al XVII cobrà un nou auge, especialment en medallons, com els d’Alessandro Abondio ~1580-1651, que treballà per a la cort imperial a Praga i a Viena Gaetano Giulio Zumbo Siracusa 1656 — París 1701 feia relleus policromats amb escenes allegòriques i treballà també en models anatòmics Antoine Benoist Toigny 1632 — París 1717, “escultor en cera…
Bernat de Rocafort
Història
Guerrer.
Feudatari del rei Frederic II de Sicília a Calàbria, per la pau de Caltabellotta cedí els seus castells al rei Robert I de Nàpols, però exigí una forta indemnització i es guanyà l’antipatia d’aquest 1302 Al davant de mil almogàvers i mil dos-cents homes a cavall, en dues galeres, es traslladà a Orient Ramon Muntaner els anà a rebre a Ània i passaren a Efes Roger de Flor el nomenà senescal de la host i el prometé amb la seva filla Combaté valerosament els turcs a la batalla del Taurus i arribà entre els altres catalans a la Porta de Cilícia 1304 Assassinats Roger i l’almirall…
Joan Martí i Alanis
Joan Martí i Alanis
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià a Tarragona i Salamanca, on es llicencià en llengües clàssiques i fou ordenat de sacerdot el 1951 El 1957 fou nomenat director del Collegi de la Mare de Déu de la Mercè de Montblanc, i el 1966 fundà el Collegi Menor Sant Pau Apòstol de Tarragona, del qual fou també director i vicari episcopal de doctrina de la fe i ensenyament 1969-71 Nomenat bisbe de la Seu d’Urgell, fou consagrat bisbe al gener del 1971 La seva activitat pastoral es caracteritzà per la capacitat d’organització i per l’impuls donat a la corresponsabilitat eclesial Introduí l’ús del català als escrits administratius i…
Croàcia 2015
Estat
Refugiats en el sector fronterer de Croàcia amb Eslovènia © UN Refugee Agency Al principi d'any el Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU va rebutjar la demanda de Croàcia i Sèrbia per genocidi perpetrat en les guerres dels Balcans Segons aquest òrgan no es va poder provar que els fets denunciats poguessin ser descrits com a genocidi, però va reconèixer, en canvi, que sí que es van produir desplaçaments forçosos, violacions i assassinats pels exèrcits dels dos països Aquest dictamen, que té caràcter vinculant, aplana els esforços dels dos governs que, amb el suport de la UE…
Àlvar Maduell i Sancho
Àlvar Maduell
Literatura
Cristianisme
Sacerdot, periodista i historiador, que signa Àlvar Maduell.
Als catorze anys inicià la formació a l’orde dels caputxins, i el 1959 s’ordenà sacerdot Consiliari de grups escoltes, matrimonials i altres, el 1966 participà en la Caputxinada al convent de Sarrià, on residia Doctorat a Roma amb la tesi La prensa según Arias-Salgado 1964, sobre la premsa durant el franquisme, fou professor de filosofia en l’estudiantat caputxí fins al seu tancament Des dels anys setanta treballà en collaboracions editorials Salvat Català , Gran Enciclopèdia Catalana , com a periodista i com a professor de català per al primer personal de la Generalitat Fou també cap de…
Pere I de Castella
Història
Rei de Castella i Lleó (1350-69), fill d’Alfons XI i de Maria de Portugal.
Féu anullar el seu matrimoni amb Blanca de Borbó per poder casar-se amb Juana de Castro 1354, que repudià, bé que des del 1352 havia estat unit sentimentalment a María de Padilla morta el 1361, els fills de la qual féu legitimar a les corts de Sevilla 1362 Hagué de fer cara a les conseqüències socioeconòmiques de la Pesta Negra A les corts de Valladolid del 1351 fixà preus i salaris, declarà el treball obligatori i dictà normes contra el bandolerisme Incitat per l’ambició de l’aristocràcia, que volia disposar de tots els serveis i tributs satisfets en el regne, encarregà una investigació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina