Resultats de la cerca
Es mostren 194 resultats
El control policíac de la frontera gironina
La frontera de la província de Girona masies desafectas i Guàrdia Civil el 1946 L’estricte control policíac fou un dels elements més representatius del nou Estat franquista Un control que s’establí amb finalitats repressives, defensives i d’ordre públic El vessant repressiu s’acarnissà amb aquelles persones que havien mantingut una actitud contrària al moviment franquista L’acció defensiva es va encarregar de tenir a ratlla els guerrillers espanyols exiliats a França al final de la Guerra Civil enmig d’un context internacional delicat, i l’ordre públic es va concretar en una tasca…
Pere II de Catalunya-Aragó
Reconstrucció virtual del rostre de Pere el Gran arran de l’anàlisi de les seves restes mortals
© Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya
Història
Literatura catalana
Rei de Catalunya-Aragó (1276-85).
Fill de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria Des del 1243 apareix destinat a ésser el successor del seu pare a Catalunya un any després de la partició del 1253 començà a usar el títol d’hereu de Catalunya i en fou nomenat procurador general el 1257 En la governació del Principat es comportà amb rigor contra la tendència a l’anarquia feudal, i en aquest sentit donà lloc al setge i presa del castell d’Hostoles 1258 i a l’execució del turbulent Ramon Guillem d’Òdena 1261 Pel darrer testament del seu pare 1262 després de la mort de l’infant Alfons, rebé Catalunya, Aragó i València,…
,
castell
Perspectiva d’un castell ideal (Amb elements i estils d’èpoques diferents): 1 pont llevadís; 2 vall; 3 torre albarrana; 4 muralla; 5 baluards; 6 merlets; 7 talús; 8 matacà; 9 corsera; 10 camí de ronda; 11 poblat jussà; 12 capella; 13 taulat; 14 rastell; 15 espitllera; 16 cisterna; 17 talaia; 18 torre de l’homenatge; 19 matacà; 20 recinte sobirà
© Fototeca.cat
Història
Edifici fortificat, situat generalment al cim d’un turó en el punt dominant d’una població.
Origen i elements dels castells Cal situar l’origen dels castells en les fortificacions preromanes i, més especialment, en les romanes les turres o torres, aïllades, els oppida o recintes fortificats, els castra campament fortificat amb guarnició permanent, i el castellum , fortificació menor habitada, en la qual es podia refugiar la població civil en cas de perill L’establiment permanent de persones civils al voltant d’un castellum originà el burg A l’edat mitjana, el castell , constituït per un edifici o conjunt d’edificis fortificats, sovint amb organització militar i recursos propis, fou…
Josep Anselm Clavé i Camps
Literatura catalana
Música
Política
Director de cors i compositor, poeta i polític.
Vida Fill d’un menestral fuster que s’arruïnà A sis anys, a causa d’una infecció, va perdre la visió de l’ull dret i va haver de reduir la seva formació a l’àmbit familiar Cap al 1838, les dificultats econòmiques obligaren els germans Clavé a posar-se a treballar Josep Anselm abandonà els estudis i feu de torner, però hagué de deixar aquesta activitat al cap de dos anys per problemes de salut Pels coneixements musicals que anà adquirint, es professionalitzà i, a disset anys, es començà a guanyar-se la vida cantant per cafès i tavernes de Barcelona, acompanyant-se amb la guitarra, i composant …
, ,
la Llacuna
La Llacuna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, situat en una petita vall (vall de la Llacuna), entre les serres de Puigfred i d’Ancosa, al límit amb l’Alt Penedès.
Situació i presentació El terme municipal de la Llacuna, de 52,25 km 2 , és un dels més extensos de la comarca després de Piera i és situat al límit amb l’Alt Penedès Mediona, a l’E, Font-rubí, al SE, Torrelles de Foix i Pontons al S i l’Alt Camp Querol, al SW-W dins l’Anoia limita, al N, amb Orpí i Santa Maria de Miralles Comprèn la vall de la riera de la Llacuna, solc obert a l’interior de la Serralada Prelitoral, drenat per torrenteres que originen la riera de Mediona o riu de Bitlles, afluent de l’Anoia en terres penedesenques, que descriu un arc de direcció S-NE entre la Plana d’Ancosa…
visigot | visigoda
Història
Individu d’un poble germànic del grup oriental estretament relacionat amb els ostrogots.
Sembla que s’establiren a Escandinàvia, d’on devien sortir a les ordres de Filimer, travessaren la mar Bàltica i romangueren un quant temps a la vall del Vístula Després el degueren remuntar, s’adreçaren vers el sud i s’establiren a Escítia, prop de la mar Negra, a l’oest del Dnièper A la primera meitat del segle IV tingueren per rei Vidigoia, que morí en lluita contra els sàrmates Poc temps després estigueren sotmesos als ostrogots i a llur rei Hermanric, i tots plegats foren empesos cap a l’oest i el sud per la invasió dels huns, que, a llur torn, sembla que foren pressionats pels xinesos…
La vila de Banyoles
Art gòtic
Escut de la vila segles XV-XVII en una mesura de gra conservada al Museu Arqueològic i Comarcal de Banyoles ECSA – T Vargas La vila de Banyoles, a l’est de l’estany del mateix nom, al capdamunt de la vall del Terri i d’una plana que enllaça amb les de l’Empordà i Girona, es va poder erigir gràcies a la rompuda i colonització de l’erm de Baniolas , que va ser concedit als monjos en fundar-se l’any 812 el monestir de Sant Esteve de Banyoles Es tractava d’un territori solcat per les aigües que provenien de l’estany i que era travessat per un antic camí procedent de Girona i Cornellà del Terri…
Vila medieval de Fraga
Art romànic
Situació Vista aèria de la ciutat de Fraga, amb els ponts moderns que han reemplaçat el pont històric, que singularitzava el seu passat ECSA - JTodó La vila de Fraga és formada per dos sectors separats pel Cinca, amb un pont que els uneix El sector de l’esquerra correspon al que fou la vila closa medieval, situada en un coster de 120 m d’altitud, al nivell del riu, i al cim té les restes de l’antiga església de Sant Miquel, on hi havia hagut l’antic castell L’altre sector, el de la dreta, és ocupat per la ciutat nova, que ha anat creixent els darrers anys al llarg de la carretera Mapa 31-15…
Arxiu del Regne de Mallorca
Historiografia catalana
Dipòsit documental de l’antic Regne de Mallorca i d’altres institucions posteriors fins a l’actualitat. Inclou també documentació de caràcter privat.
Nascut oficialment per una disposició del Ministeri de Comerç, Instrucció i Obres Públiques el 14 de gener de 1851, aquest arxiu de l’antic regne mallorquí fou considerat des de llavors com a establiment públic de l’Estat amb la denominació d’Arxiu Històric de les Balears, nom que s’ha anat modificant amb el pas dels anys —Arxiu General de Mallorca, Arxiu General Històric de Mallorca, Arxiu Regional de Mallorca, Arxiu Històric de Mallorca— L’impulsor de la fundació fou l’historiador menorquí Josep Maria Quadrado, que feu gestions davant la reina Isabel II per impedir que la Diputació…
caça
Els principals mètodes de caça es diferencien pel tipus d’instruments utilitzats i l’ús d’animals (gossos, fures, ocells rapinyaires)
Federació Catalana de Caça
Caça
Pràctica esportiva que consisteix a cercar, perseguir i capturar, viu o mort, un animal en llibertat.
El caçador Joan Urpina, de la Societat de Caçadors L’Alzina de Palau-solità i Plegamans, després de caçar un senglar de 100 kg Federació Catalana de Caça Comprèn moltes modalitats i molt variades, en funció del tipus d’animal caçat, el procediment de caça utilitzat o el tipus de competició La distinció entre caça major i caça menor rau en l’espècie d’animal objecte de cacera El primer tipus de caça engloba les captures dels grans mamífers, que a Catalunya són el senglar, el cabirol, la cabra salvatge, l’isard, el mufló, el cérvol i la daina, i el segon tipus comprèn els petits mamífers,…