Resultats de la cerca
Es mostren 717 resultats
Sant Jaume del Pretori (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, entorn del monestir de Sant Benet de Bages No degué passar de capella dependent del monestir L’església apareix esmentada el 1212, quan l’abat Ramon de Sant Benet de Bages i el seu monestir fan una cessió a favor de l’església de Sant Jaume, edificada prop del pretori En els anys següents se li fan diverses deixes situant-la al voltant del monestir, al davant o a sobre sita super monasterium… ad ipsum pretorium Hom li assignà diversos censos per a la subsistència d’un sacerdot De l’edifici no queda res, només sabem que el…
Fòrum Musical
Música
Entitat promotora d’activitats musicals.
Fou fundada a Barcelona el 1971 sota la direcció d’ Antoni Sàbat com a societat anònima i amb unes funcions administratives, anteriorment a càrrec de l’ Orfeó Català S’ocupà del funcionament de la sala de concerts del Palau de la Música i de serveis complementaris El seu objectiu principal era la promoció i difusió de tota classe d’activitats musicals, tant pel seu compte com per compte d’altri Entre les iniciatives que portà a terme destaquen alguns cicles de concerts i la publicació de la Guia Musical Del 1974 al 1982, s’ocupà del Festival Internacional de Música de Barcelona El 1980 feu…
,
jutjat
Història
Cadascuna de les circumscripcions territorials i administratives de l’illa de Sardenya, abans de la conquesta catalanoaragonesa.
Sorgiren en decaure l’autoritat que tenia sobre l’illa l’administrador civil bizantí s’independitzaren possiblement a mitjan s X A la darreria del s XI hi havia, amb personalitat pròpia, els de Càller, Arborea, Torres i la Gallura Cada jutjat tenia al capdavant un jutge i, a efectes administratius i judicials, es dividia en diverses curadories Posada l’illa sota la protecció de l’Església, els jutjats esdevingueren presa de les lluites de Gènova i de Pisa, per tal d’obtenir-ne el domini comercial i polític Els emperadors germànics intentaren d’establir-hi un domini feudal, sense cap resultat…
Clickair
© Clickair
Aeronàutica
Companyia d’aviació creada l’abril de 2006 i operativa des de l’octubre, filial d’ Iberia Líneas Aéreas de España SA
.
Concebuda per a cobrir el segment de baix cost, en l’accionariat inicial hi participaren, a parts iguals, la mateixa Iberia, la cadena hotelera Iberostar, el grup empresarial Nefinsa, la constructora ACS i la societat de capital de risc Quercus del Grup Agrolimen, les quals constituïren la societat Catair, dedicada a gestionar la companyia Opera principalment des de l' aeroport de Barcelona , i la major part de les seves rutes provenen de la cessió d’Iberia Utilitza avions Airbus A320, la majoria també procedents d’Iberia El 2008, a banda de El Prat on és la primera línia aèria…
Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries
Agronomia
Empresa pública de la Generalitat de Catalunya, creada el 1985, que centra l’activitat en la investigació científica i la transferència tecnològica en l’àmbit de l’agricultura i la indústria agroalimentàries i que ajusta el seu funcionament a l’ordenament jurídic privat.
Pretén impulsar la innovació tecnològica basada en l’avenç científic, i facilitar-ne l’aplicació per part dels agents econòmics, per tal de contribuir a la modernització i al desenvolupament econòmic del sector agroalimentari de Catalunya, i alhora coordina els sectors públic i privat Per a assolir els seus objectius duu a terme les funcions de recerca i desenvolupament experimental R+D transferència tecnològica publicacions, informació sobre els projectes R+D, contractes de cessió, de venda o convenis d’explotació de patents recerca contractual i assistència tècnica i formació…
Francesc Prats
Literatura
Poeta i eclesiàstic.
Fill del draper i jurat 1454 de Palma, Lluís Prats Juntament amb Bartomeu Caldentei fundà a la ciutat de Mallorca ~1480 una escola d’humanistes i lullians que el 1485 fou traslladada al collegi de Miramar Valldemossa, segons cessió que féu Ferran el Catòlic, confirmada el 1492 A la impremta de Miramar, la primera de l’illa, publicà el 1497 Les set estacions e hores representant la passió de Crist , altrament titulat per Jordi Rubió i Balaguer Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist Aquesta obra, la primera publicada en català a Mallorca, està inspirada en la Vita…
abalienació
Dret romà
Alienació, cessió o transmissió, dins el territori romà, de les res mancipi a ciutadans romans, a llatins o bé als estrangers que tinguessin un privilegi especial, mitjançant la renúncia davant els magistrats amb les fórmules traditio nexu, mancipatio o in iure cessio.
dotació fundacional
Dret civil català
Patrimoni inicial d’una fundació privada que es constitueix en virtut d’un negoci dispositiu, a conseqüència del qual una determinada massa patrimonial es transmet del patrimoni dels fundadors a la fundació.
La dotació és una cessió gratuïta, perquè els fundadors disposin de la totalitat o d’una part del seu patrimoni sense percebre'n cap contraprestació L’acte de dotació es produeix en el moment de la inscripció en el Registre de Fundacions, però els seus efectes es retrotreuen a la data de l’atorgament de la carta fundacional o, si escau, al dia de la mort del fundador A part el patrimoni inicial que la fundació adquireix amb la dotació, ja constituïda pot adquirir altres béns amb la finalitat d’integrar-los al seu patrimoni Els béns de la dotació poden ser destinats amb caràcter…
Montferrat
Geografia històrica
Regió històrica del Piemont, Itàlia, compresa quasi totalment en l’actual província d’Alessandria.
Els seus límits són al N, el curs del Po, i al S, la depressió formada pels cursos del Tanaro, del Belbo i del Bormida Regió essencialment agrícola, produeix vins rosats de bona qualitat Els centres més importants són Arti i Alba Marquesat ~1000 posseït per la família Aleramici fins el 1305, passà als Paleòleg, per manca de successió En morir Joan Jordi Paleòleg 1533, també sense fills, la successió fou disputada pels Gonzaga i per Savoia L’emperador l’atorgà als primers 1536, bé que no se n'apoderaren fins el 1559 El 1575 fou convertit en ducat per l’emperador Maximilià II Savoia aprofità…
Castell o torre de Carruçumers (Preixens)
Art romànic
L’existència d’aquest castell o torre es coneix a través de dues escriptures datades, respectivament, els anys 1114 i 1157 Segons el primer document, Galceran, la seva esposa Ermessenda i llur fill Galceran, cediren en feu el dit any 1114 a Ponç Guillem i a la seva muller Sança el castell de Carruçumers, també dit torre de Galceran “ ipsum kastrum de Charrucumerrs cui voccant Turrem de Godceran ”, amb la meitat de la dècima i altres drets en canvi d’acomplir uns determinats deures feudals Una quarantena d’anys més tard, el 1157, uns personatges amb idèntics noms que els del document de l’any…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina