Resultats de la cerca
Es mostren 515 resultats
Els odontocets fisetèrids
Els odontocets són cetacis que es distingeixen de la resta perquè tenen dents N’hi ha algunes espècies, però, en les quals aquestes dents no apareixen fins que l’animal no arriba a la maduresa sexual o s’hi troba proper També és freqüent, en les femelles d’algunes espècies, que, fins i tot en els exemplars adults, les dents no arribin a sortir En els odontocets actuals, totes les dents tenen la mateixa forma són homodonts, tenen només una arrel i si es trenquen o cauen no són reemplaçades per altres de noves A diferència dels misticets, que posseeixen un espiracle amb dos orificis…
El que cal saber dels tumors malignes de les vies biliars
Patologia humana
És anomenada tumor maligne de les vies biliars la proliferació d’un grup de cèllules, dels òrgans i els conductes la funció dels quals és emmagatzemar i transportar la bilis des del fetge fins a l’intestí prim, que tendeixen a multiplicar-se acceleradament i formar una massa tumoral Els tumors malignes de les vies biliars solen ésser de pronòstic greu, perquè gairebé sempre són detectats en etapes avançades de llur creixement quan, en blocar el trànsit de la bilis, es manifesten amb icterícia o tonalitat groguenca de la pell, dolor abdominal, accessos de colecistitis o inflamació de la…
Aparell genital masculí
Anatomia humana
Hom considera que l’aparell genital masculí es compon de dos grups d’òrgans els òrgans genitals interns , constituïts pel conjunt d’estructures en què es produeixen les cèllules sexuals reproductores, les secrecions necessàries per a transportar-les cap a l’exterior i també per les estructures per on aquests productes s’evacuen, i els òrgans genitals externs , constituïts per les estructures que condueixen definitivament els productes esmentats a l’exterior i que intervenen de manera directa en la copulació, amb la qual poden ésser traspassats a l’organisme femení Els òrgans genitals interns…
broca

Diversos tipus de broca: 1. helicoidal especial per a pedra i formigó; 2. helicoidal per a metalls; 3. plana per a fusta; 4. helocoïdal de filaberqui (per a fusta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Eina que, aplicada a un filaberquí, màquina de foradar, torn o fresadora, serveix per a fer forats cilíndrics d’un diàmetre màxim de 85 mm i una fondària de 300 mm en peces d’acer, metalls no ferris, fusta, marbre, plàstic, vidre, etc.
Acostuma a ésser d’acer ràpid o, quan la punta de tall és postissa, el cos és fet generalment d’acer al crom mentre que la pastilla encastada és una sinterització de carburs metàllics La broca helicoidal , que és la més emprada, consta d’un cos cílindric al llarg del qual té generalment dues ranures helicoidals, diametralment oposades, que faciliten l’expulsió de la ferritja o dels encenalls, i la intersecció de les quals amb el con que en constitueix la punta defineix dues arestes de tall —o llavis— unides per una aresta transversal que forma amb elles un angle de 125 a 130° i d’un mànec,…
claveguera

Claveguera Elements d’una xarxa de sanejament separativa: 1 canó de desguàs; 2 baixant d’aigües residuals; 3 clavegueró; 4 claveguera d’aigües residuals; 5 i 9 pous de registre; 6 baixant d’aigües pluvials; 7 embornal; 8 claveguera d’aigües pluvials
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte subterrani per a recollir les aigües pluvials o fecals dels carrers i dels edificis d’una població i conduir-les a la xarxa general de sanejament o, en els llocs sense urbanitzar, a una fossa sèptica.
La claveguera, element importantíssim dins la infraestructura d’una població, fou emprada per primera vegada a la Roma dels Tarquí encara avui es conserven en funcionament algunes de les construïdes llavors, com per exemple la Cloaca Maxima , galeria de sis-cents metres de llargada i quatre de llum Després d’un llarg període, tornaren a aparèixer, en molt petita escala, al s XII, i fou ja al XVIII que hom començà a generalitzar aquest sistema de sanejament a les ciutats En un principi foren emprades únicament per a recollir, mitjançant uns embornals a les cunetes, les aigües de pluja i les…
hidràulica
Laboratori d’hidràulica (Bundesanstalt für Wasserbau)
© Fototeca.cat
Física
Energia
Enginyeria mecànica
Branca de la física i de l’enginyeria que estudia l’equilibri i el moviment dels líquids, principalment en funció de llurs aplicacions tècniques, i els aparells, les instal·lacions i els sistemes destinats a llur manipulació mecànica.
Els aspectes més teòrics de la hidràulica són englobats en la mecànica de fluids, i és poc determinada la frontera entre ambdues El desenvolupament de la hidràulica com a ciència va molt lligat al de les seves aplicacions i, per tant, a la història social dels homes Des de 4000 anys aC hom feu obres hidràuliques aplicades a l’agricultura assuts, canals, pous, aparells per a elevar l’aigua sínies i aparells per a l’aprofitament energètic roda hidràulica En el període grecoromà tingué un moment brillant amb l’escola d’Alexandria Arquimedes, Ctesíbios, Filó, Heró, on coincidiren progrés de…
Regulació i adequació de l’entrada d’aire de l’aparell respiratori
Fisiologia humana
L’aire necessari perquè es realitzi l’intercanvi de gasos amb la sang a l’interior dels pulmons, hi accedeix a través de les vies repiratòries Això no obstant, els òrgans que formen les vies aèries no constitueixen simples conductes, ni actuen només com una canal inerta, sinó que tenen una participació activa en l’intercanvi de gasos, ja que disposen de mecanismes que regulen el flux de l’aire i en modifiquen les característiques Aquests mecanismes són molt importants perquè l’aire arribi als pulmons en la quantitat necessària, cada moment, i, sobretot, perquè les condicions…
El que cal saber de la litiasi biliar
Patologia humana
La litiasi biliar és un trastorn molt freqüent, caracteritzat per la formació de càlculs o concrecions sòlides —popularment anomenades pedres— a l’interior de les vies biliars, és a dir, el conjunt d’òrgans constituït per la vesícula biliar i els conductes biliars que tenen cura de conduir i emmagatzemar la bilis elaborada pel fetge des d’aquesta víscera fins al tub digestiu En la immensa majoria dels casos, els càlculs es formen a l’interior de la vesícula biliar, un òrgan que es troba immediatament per sota del fetge, la funció essencial de la qual és d’emmagatzemar i…
Elaboració de semen
Fisiologia humana
El semen o esperma és el líquid exterioritzat en l’ejaculació que conté els espermatozoides elaborats als testicles i les secrecions de les glàndules sexuals annexes, com la pròstata i les vesícules seminals La part essencial del semen és el seu contingut en espermatozoides, elaborats als testicles amb el procés d’espermatogènesi Aquest procés té lloc en l’epiteli dels túbuls seminífers durant tota la vida sexual activa S’inicia durant la pubertat, cap als tretze anys, a causa de l’estímul de les hormones secretades per la glàndula hipòfisi La formació dels espermatozoides s’inicia a partir…
Derinkuyu

Interior d’una galeria de Derinkuyu
jyl4032 (CC BY-ND 2.0)
Jaciment arqueològic
Ciutat subterrània més gran i famosa de la Capadòcia, Turquia, situada als afores de la ciutat de Derinkuyu.
Fou descoberta el 1963 i hom hi porta a terme excavacions arqueològiques, que, fins a la primera dècada del segle XXI, han donat a conèixer una xarxa de galeries de més de 80 m de profunditat i de fins a vuit nivells Hom en data l’inici de la construcció entre els segles VIII-VII aC, atribuïda als frigis , i fou habitada fins al final del segle XIX Com la resta de les ciutats subterrànies de la regió, acomplia una finalitat defensiva, eludint les successives invasions que periòdicament assolaven la regió Durant els segles I i II dC fou un refugi dels cristians contra la persecució de l’imperi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina