Resultats de la cerca
Es mostren 220 resultats
La serra d’Espadà
L’entrada dels vents humits de llevant fa que les boires no siguin un fenomen gens rar a la serra d’Espadà En la imatge, un mas abandonat de la vall de la Mosquera Martí Domínguez La serra d’Espadà 15, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric La serra d’Espadà, situada a l’oest de la Plana de Castelló, és un agrupament de petites serralades que conflueixen en un eix central dominat pel cim de l’Espadà, de 1083 m d’altitud El nucli fonamental de la serra està vorejat per la xarxa de camins i carreteres que uneixen successivament les poblacions de Veo, Alcúdia de Veo, Algímia d’…
La dinàmica i la variabilitat de l'ecosistema mediterrani
Solell i obac, muntanya amunt El paisatge mediterrani, fins i tot en condicions d’hipotètica virginitat, mostra variacions sensibles segons el relleu Els canvis d’exposició o d’altitud, en efecte, exalten determinats limitadors ecològics que en condicions normals ja actuen sobre la vegetació d’una manera determinant Això fa que la variabilitat paisatgística sigui una constant en el món mediterrani, tan montuós com és Els efectes de l’exposició La variabilitat associada a l’exposició és molt important en el microclima, ja que la radiació solar determina la temperatura i la disponibilitat d’…
Sant Esteve de Vila-sacra
Art romànic
Situació Interior de la nau de l’església, amb la capçalera el fons Tal com és apreciable, l’edifici, ja tardà, és mancat d’absis destacat La volta és apuntada F Tur És l’església parroquial del municipi de Vila-sacra, situat a la plana alluvial empordanesa, a poca distància de la riba dreta del Manol La vila, equidistant uns 5 km de Castelló a llevant i de Figueres a ponent, té un nucli antic agrupat entorn de l’església i el castell, i que forma continuïtat amb el barri més modern de la carretera, a migdia Mapa 258M781 Situació 31TEG013796 Per arribar-hi cal seguir, des de Figueres, la…
Ecologia i medi ambient 2015
Ecologia
Acords de la cimera de París El secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon esquerra, amb Laurent Fabius, president de la COP 21 centre, i François Hollande dreta, president de França, a la conferència sobre l’acord signat a París pel canvi climàtic © UN Photo / Mark Garten El 12 de desembre de 2015 passarà a la història com la data d'aprovació del que pot ser considerat el primer acord global de lluita contra el canvi climàtic entenent que el Protocol de Kyoto només comprometia els països més industrialitzats Després de 13 dies de negociacions, els representants dels 195 països participants en…
carn
Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta sobretot d’…
Hospital de Santa Margarida de Colldares (Prats de Molló i la Presta)
Situació Vista aèria de la capella i de les restes de l’hospital, mig amagades per la vegetació, construccions situades a 1 336 m d’altitud, prop del coll d’Ares ECSA - Camara JP Joffre L’edifici en ruïnes d’aquest hospital, amagat per la vegetació, és a 1 336 m d’altitud i a 3 km del coll d’Ares A la seva vora hi ha ben visible la capella hospitalera de Santa Margarida Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 22′ 32″ N - Long 2° 28′ 0″ E Des de Prats de Molló cal seguir la carretera D-115 en direcció al coll d’Ares Fets uns 10, 5 km es descobreix, a mà dreta i enmig d’uns prats, l’església abandonada…
Santa Maria del Priorat de Banyeres del Penedès
Art romànic
Situació Vista aèria de l’església, centre d’un antic priorat que depenia de Santa Maria de Ripoll ECSA - J Todó L’església de Santa Maria del Priorat és situada al costat del cementiri A 2 km de l’Arboç En entrar a Banyeres cal agafar el primer carrer a l’esquerra, i a uns 500 m passant pel davant de l’escola pública, es troba el Priorat JCR-LICS-JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF813703 Història No hi ha notícies de la fundació d’aquest priorat benedictí, però sí que cal remarcar la relació entre l’emplaçament de Santa Maria de Banyeres i la “ parada episcopalem ” que apareix en diversos…
Les relacions amb Aragó
Art gòtic
Per a poder comprendre les connexions entre l’arquitectura gòtica catalana i l’aragonesa en la baixa edat mitjana, cal tenir present el paper de mecenatge cultural dut a terme pels diferents prelats d’origen català que ocuparen seus aragoneses al llarg dels segles XIII, XIV i XV D’altra banda, convé no oblidar que fou precisament durant aquesta època que a la Corona d’Aragó es van implantar els dos grans ordes monàstics dels predicadors i els franciscans, que des del començament gaudiren del suport de l’episcopat i que alguns dels prelats aragonesos, pel fet de ser parents més o…
La Font-roja i les serres d’Alcoi
L’alzinar de l’obaga del Menejador, amb els tocs de color que li donen arbres caducifolis com les blades Acer opalus , els freixes de flor Fraxinus ornus i els roures de fulla petita Quercus faginea JP Produccions La Font-roja i les serres d’Alcoi 15, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic L’any 1332, poc més d’un segle després de rebre part de les muntanyes de Mariola i el Menejador com a herència dels últims reis àrabs de Dénia, el Consell dels nobles d’Alcoi va prendre una decisió històrica amb gairebé cap precedent a tota la Mediterrània occidental preservar el…
Ecologia i medi ambient 2009
Ecologia
Barcelona, en el camí del Protocol de Copenhaguen Sessió plenària de la conferència sobre el canvi climàtic, celebrada a Copenhaguen © IISD / Earth Negotiations Bulletin Barcelona va acollir, la primera setmanade novembre, les reunions de l'última sessió preparatòria de la 15a conferència dela Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides COP15, que es va celebrar del 7 al 18 de desembre a Copenhaguen Després de dos anys de treballs preparatoris, els delegats de 193 estats havien d'aprofitar la reunió de Barcelona per a concretar els detalls d'un acord internacional que…