Resultats de la cerca

Betulàcies 1 Bedoll Betula pendula a brot amb aments fructífers a mig madurar, formats cadascun per un eix amb nombroses cimes al seu voltant x 0,5 b cima de tres flors femenines, reduïdes a sengles pistils amb les bràctees corresponents x 3 c bràctea fructífera formada per la unió de les tres de cada cima x 2 d sàmara, menuda i amb dues tènues ales x 2 2 Vern Alnus glutinosa a brot amb fulles joves, aments masculins ja secs i aments femenins a mig madurar x 0,5 b detall d’una cima florífera de l’ament femení, amb tres bràctees però només dues flors x 3 3 Avellaner Corylus avellana a…

Situació Vista exterior de l’absis, element més vistós i important que ens ha pervingut de l’antic edifici romànic J Vigué L’església parroquial de Sant Esteve és al mig de la població de Pardines, nucli que es troba al costat de llevant de Ribes de Freser, a 6 km Mapa 256M781 Situació 31TDG353849 Per arribar-hi cal sortir de Ribes en direcció a Puigcerdà Poc després de sortir de la població, a mà dreta, neix una carretera perfectament indicada que hi mena JVV Història Els esments del lloc de Pardines, que s’inicien amb la seva inclusió en l’acta de consagració de l’església de la Seu d’…

Els Miliobatiformes són semblants a les rajades, però tenen a la base de la cua, que s’acaba en un filament, un o dos fiblons verinosos S’han representat 1 l’escurçana comuna Myliobatis aquila , i 2 la milana comuna Dasyatis pastinaca Juan A Moreno L’ordre dels miliobatiformes reuneix els elasmobranquis de forma similar a la de les rajades, amb el disc subquadrangular o ròmbic, però amb la cua molt reduïda i acabada en un filament No tenen aleta caudal i en cas d’haver-n’hi de dorsal, sempre és petita i reclosa a la base Generalment porten un o dos fiblons verinosos a la base de la cua…

Situació i presentació Estès a l’esquerra del Fluvià, el qual en forma, en part, el límit meridional El límit occidental amb Maià de Montcal Garrotxa, és el torrent de Malhivern, afluent per l’esquerra del Fluvià, al qual riu desguassa just al límit d’ambdós termes El límit NW coincideix parcialment amb la riera de Can Vellana, fent una mena de tascó que s’interna vers septentrió entre els termes municipals de Maià de Montcal i Cabanelles Alt Empordà El límit N amb aquest darrer municipi prossegueix més a llevant per la riera de Cal Fluvi de Turbany, que desguassa a la riera de Sant Jaume,…

Situació Vista de conjunt de l’ermita, fruit d’una reconstrucció del segle XVII, que integra part d’una antiga església pre-romànica probablement del segle X ECSA - A Roura Detall de l’exterior de l’antiga capçalera preromànica, situada a la part dreta de la façana actual ECSA - A Roura Aquesta ermita, propera a Ceret, també es coneix amb els noms de Sant Pau de Ceret, dels Enamorats o de les Botifarres Es troba en el sector del municipi de Reiners que s’estén pel costat esquerre del Tec, just davant del veïnat de la Cabanassa de Reiners, que és a l’altra riba, al llarg de la D-115 A l’…

Situació El poblet d’Espinavessa és prop de la riba esquerra del riu Fluvià i del punt on conflueix la riera de Sant Jaume, al sector meridional de l’extens terme municipal de Cabanelles L’església parroquial de Sant Llorenç és al bell mig del reduït nucli d’Espinavessa, agrupat al seu entorn Mapa 258M781 Situació 31TDG872710 El camí d’Espinavessa s’agafa des de la carretera local de Figueres a Banyoles Aquesta carretera surt de la comarcal de Figueres a Besalú i Olot, a l’indret de l’Hostal d’en Vilà Si hom pren la direcció de Banyoles, abans d’arribar a Crespià, trobarà a mà esquerra el…

Les coves submarines són habitades per algunes espècies de peixos, entre les quals destaca el moll reial Apogon imberbis , una espècie de coloració molt vistent, que acostuma a formar grups de diversos individus que es mouen amb lentitud en la foscor És de biologia molt curiosa el mascle incuba els ous dins la cavitat bucal Antonio Cruz Els apogònids són perciformes pròxims als serrànids dels quals es distingeixen per les dues espines que tenen a l’aleta anal i pel fet que les escates, normalment ctenoides, són més grans i poc adherents El cos és lleugerament allargat i comprimit, amb dues…

Les potials constitueixen un dels ordres més amplis i diversificats de molses als Països Catalans, on està representat principalment per molses acrocàrpiques petites o molt petites, sobretot de llocs secs Els fillidis presenten nervi i cèllules sovint papilloses La càpsula és erecta, amb caliptra petita i cucullada en forma de caputxa, que cobreix solament 1/3 de la càpsula, i amb peristoma simple, de 16 dents, sovint retortes en espiral i dividides en segments filiformes, a vegades absent Només podem presentar com a exemples les espècies més representatives d’entre les gairebé 100 del nostre…